La Llei de Vegueries

El Parlament de Catalunya està debatent el Projecte de Llei de Vegueries, iniciativa del Govern de la Generalitat, que dóna resposta a una antiga i nostrada reivindicació per tenir unes divisions territorials de Catalunya que s’adaptin millor a la realitat del territori, que no ho fa la divisió provincial vigent. Aquesta reivindicació té un especial arrelament a les Terres de l’Ebre, pel que té de demanda de reconeixement administratiu de la pròpia especificitat i identitat territorial.Aquest projecte de llei, que permet la vegueria de l'Ebre i reconeix la capitalitat de Tortosa, ha estat rebutjat per CiU, que continua instant allí on pot a la retirada del projecte de llei, perquè es tracta d'una proposta força allunyada del que és el seu model territorial, el que varen mantenir i desenvolupar al llarg del vint-i-tres anys en que varen governar amb majories còmodes.

Un dels arguments dels que s’oposen a la iniciativa parlamentària és el dels hipotètics problemes que hi poden posar a Madrid i, en concret, el govern central. Amb tot, res més lluny de la realitat. El govern central ha de ser i és respectuós amb les competències del Parlament de Catalunya. Aquest dimarts passat vaig preguntat al vicepresident Chaves, en la sessió de control del Senat, sobre l'aplicació de la llei. Aquest, després de reiterar el respecte a les competències del Parlament, va dir que el govern no es pronunciarà fins que ho faci Catalunya, mitjançant el seu Parlament, amb l’aprovació de la llei, ja que en cas contrari es podria considerar una greu intromissió en les competències que l’Estatut atorga a la Generalitat i, en concret, encomana al Parlament.

Chaves va recordar la plena constitucionalitat de l’Estatut que estableix la divisió de Catalunya en municipis i vegueries. A més, va assenyalar que la constitució en el seu article 141.2 preveu l’existència d’altres entitats distintes de les diputacions, com ara els cabildos insulars canaris, als que jo havia fet referència en la meva exposició de la pregunta, evidenciant, per tant, que no hi hauria d’haver problema en que una província com la de Tarragona, encabís dos consells de vegueria, el del Camp de Tarragona i el de les Terres de l’Ebre.