Aquest cap se setmana els socialistes catalans hem celebrat el nostre onzè congrés. Un congrés que s'ha desenvolupat en un clima d'unitat i de cohesió força remarcable. Els socialistes hem debatut i aprovat propostes força importants per a la governació del país, mentre que altres forces polítiques han dedicat els seus a debatre problemes interns i mirar de posar ordre a les pròpies files.
En clau de Terres de l'Ebre, voldria destacar la proposta d'avançar cap a una ordenació del país en set vegueries i que la primera i d'immediata creació sigui la de l'Ebre. És una antiga aspiració del nostre territori que ara de la mà del govern de l'Entesa Nacional de Progrés, presidit per José Montilla, agafa concreció a partir del marc, que crea l'Estatut de 2006, impulsat pel govern de Pascual Maragall. Després de 23 anys de governs, del nacionalisme conservador, presidits per Jordi Pujol, no ha estat fins l'arribada de governs d'esquerra amb presidència socialista, que s'ha encarat seriosament l'ordenació territorial del país, que va iniciar la Generalitat republicana i que va quedar truncada amb el franquisme. Ha fet falta la tornada de les esquerres al poder autonòmic a Catalunya per concretar el que també va ser una reivindicació de l'oposició clandestina i democràtica, durant la llarga nit del franquisme.
El nostre congrés ha permés que tinguem a la Núria Ventura a l'Executiva Nacional. Núria és una jove promesa del socialisme ebrenc, ja amb importants responsabilitats en aquest moment i que té un important futur al davant. Substitueix a Pepín Beltran un altre actiu molt important de la nostra federació i que recentment ha fet el salt a una important responsabilitat, al capdavant d'una Direcció del Departament d'Educació, a Barcelona.
Ara els socialistes ebrencs, esmerçarem tots els nostres esforços de cara a preparar el congrés de federació per a la tardor. Un congrés necessari per reforçar la nostra acció política, i consolidar la nostra posició de primera força del territori guanyada per golejada, en les darreres eleccions generals. Un congrés que s'esta preparant amb respecte a la diversitat del nostre territori i alhora, amb un bon clima d'unitat i cohesió, que ha de donar els millors fruits.
5 comentaris:
La Núria Ventura no és una jove promesa, és una política en ple desenvolupament.
Ha estat alcaldessa del seu poble, ho tornarà a ser en aquest mandat, és diputada al Parlament de Catalunya i ara membre de l'executiva nacional.
Si amb tot això encara fos una promesa, quan deixés de ser-ho, on arribaria?
Emili, la Núria Ventura pot arrivar on cregui convenient. I és jove, tenint en compte que en política les màximes responsabilitats es solen assolir en edats, que per altres activitats poden semblar avançades.
I doncs?
Gràcies una vegada més pel teu comentari.
És que en el teu post parles de "jove promesa" i el que volia dir és que "jove" sí, però "promesa", ja no, doncs és una realitat.
Simplement era això.
Abundant en la tesi del senyor Sabaté, hi ha qui es queden en promesa... No cal que m’ho agraeixi...Ha estat un rampell ...
Oh! Mc Calan. També hi ha velles glóries prejubilades.
Publica un comentari a l'entrada