Voldria des d'aquí evocar el record de l'amic Pepe Ramos, recentment traspassat. El recordo de tota la vida, recordo el seu establiment de fotografia com part del paisatge del nostre Coll de Sant Joan. Tot i ser de la generació dels meus pares, vaig poder fer una bona amistat amb ell, per les inquietuds i les coviccions que compartíem. La relació, primer va ser al Casal Tortosí, on ell era un dels més actius responsables de Cantaires de l'Ebre-Delta i jo com molts altres joves estudiants i antifranquistes treballava intensament des de les files del Club Universitari.
Aviat vingué la militància al clandestí PSUC, ell ja era dels antics de la casa, i allí varem desenvolupar un treball polític ple d'il.lusions i esperances, que no sempre arribaren a ser realitat, però com diu el poeta, lo important no és arribar a la nostra Ítaca, lo important és fer el camí i aquest segur que el vàrem fer. Després varen venir temps de discrepància política, però sempre vàrem mantenir l'amistat. Em queda, ens queda el record d'un home senzill i alhora un gran home, per la grandesa dels seus ideals, un bon tortosí i un bon regidor de la nostra ciutat.
Descansi en pau.
1 comentari:
Hi ha una generació, a la qual devem molt, que es va apagant. Moltes vegades sense que els haguem agraït els sacrificis personals fets perquè ara visquem millor.
Als joves d'avui la lluita contra el franquisme els deu semblar la batalleta de l'avi. És un luxe que ens podem donar gràcies precisament a "avis" com Pepe Ramos. No hauríem d'oblidar-ho.
Publica un comentari a l'entrada