La imatge de diumenge passat a la plaça de Colon de Madrid, on diferents bisbes de mitra i bàcul, arengaven a desenes de milers de manifestants, no m'atreveixo a qualificar-la de preocupant, per mi resulta esfereidora. Que avui, a començaments del segle XXI, pastors de l'esglesia, dels de solideu vermell, més concretament per tant princeps de 'esglesia de Crist, els cardenals arquebisbes de Madrid, Toledo i Valéncia entre altres, arenguen als fidels contra el govern democràtic d'Espanya, és aterridor. No és nova la intromisió de sectors de l'esglesia en la política, és tan antiga com l'Edicte de Milà, però la història recent d'Espanya n'està plagada d'exemples, els més greus les quatre guerres civils que hem patit els darrers dos segles. Es per això que es fa dificil romandre impassible davant les denuncies dels prelats contra el govern acusant-lo d'actuacions antidemocràtiques i fins i tot anticonstitucionals. Vull pensar que es tracta només d'escalfament preelectoral, intentant recolzar un PP amb escasses possibilitats d'èxit, si es aixì la resposta, cal donar-la a les urnes, amb un vot massiu democràtic, progressista i constitucional, que tot és un i el mateix, la reelecció de José Luís Rodriguez Zapatero com a President del Govern.
Amb tot com a catòlic, m'agradaria saber el posicionament del meu bisbe, Monsenyor Javier Salinas. En moments de tribulació és bo sentir l'opinió dels pastors, i en tocar coses del govern temporal no perdre de vista l'ensenyament dels evangelis (Mt 22,15-22;Mc 12,13-17 i Lc 20,20-26).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada