divendres, 28 de març de 2014

Derogar el nou pla de conca

 
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, van presidir  la constitució a Tortosa de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre el 6 de febrer de 2006.  FOTO EL PUNT

Des de les acaballes del franquisme, el tema de l’Ebre i especialment la seva aigua, entesa com a recurs, els seus possibles excedents i els usos a que destinar-los, ha estat un tema recurrent. Ara s’ha encetat un nou episodi amb el pla hidrològic de conca, un tipus de document de planificació obligat per la Directiva Marc en matèria d’aigües de la UE.

El pla aprovat pel PP parteix una vegada més de la fal·làcia que l’aigua de l’Ebre que s’aboca al mar és aigua perduda i, per tant, és bo aprofitar-la, ignorant el complex equilibri entre el riu i el mar, que qualsevol estudiant d’ESO sap que és el que ha permès la formació del Delta i en una formació geològica d’aquest tipus el seu manteniment. Si s’altera l’equilibri, fonamentalment si disminueixen substancialment les aportacions d’aigua i amb ella de sediments, el procés de subsidència, o sigui d’enfonsament permanent dels sediments per estabilitzar-se, pot portar a la desaparició de la plana deltaica de l’Ebre, més enllà dels problemes de salinitat i d’afectació a la pesca de la plataforma continental de la costa de l’Ebre, tan rica en nutrients gràcies a la històricament generosa aportació de l’Ebre.

Avui el govern del PP ha intentat repartir els recursos suposadament sobrants, mirant d’acontentar demandes de nous regadius arreu de la conca, demandes que en la realitat difícilment podran atendre, perquè la realitat és tossuda i aigua n’hi ha menys de la que es diu, perquè igual que al PHN del 2001 fonamenten els càlculs en mitjanes de períodes llargs, sense tenir en compte la tendència decreixent dels mateixos al llarg de les darreres tres dècades. Tot plegat, política curtplacista per aconseguir vots en àmplies zones de la conca, a risc de perdre’n un grapat a Catalunya.

El cabal mediambiental no és per a un ús més que es pugui negociar, és prioritari als altres i només una vegada fixat aquest es pot veure si hi ha sobrants administrables. Està en joc la pervivència del Delta, una gravíssima amenaça mediambiental i la pervivència de les poblacions que s’hi assenten.

Caldrà una vegada més posar totes les forces en joc per modificar aquest planejament. Farem tot el que calgui en l’àmbit parlamentari i davant la UE, participant en tots les mobilitzacions socials i expressant la nostra confiança en què un canvi de majories a les Corts Generals, com el 2004, permeti una modificació determinant d’aquest pla. Paral·lelament mantenim la demanda que el govern de la Generalitat de Catalunya mantingui oberta la negociació amb el govern d’Espanya perquè la revisió del Pla al 2015 apropi la previsió de cabals ecològics a la proposta de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, organisme creat pels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall, i que compta amb participació institucional, científica i dels moviments socials.

Cap comentari: