Al costat dels treballadors i treballadores de la LEAR

Ha esclatat el que molts i especialment els treballadors afectats ens temíem des de fa molts anys. I és que una empresa que incorpora una gran quantitat de mà d'obra en el seu procés industrial i que en els darrers anys no ha fet cap esforç per incorporar innovació en els seus processos productius, per millorar la seva competitivitat, mal que ens sàpiga haver-ho de reconèixer, estava sentenciada d'antuvi.

La LEAR és una de les empreses més importants del territori quant a ocupació de treballadors i l'impacte del seu anunciat tancament és gravíssim des del punt de vista econòmic per al territori, gravíssim des del punt de vista humà per als afectats i les seves families i demoledor des del punt de vista de la confiança social i de l'esperança de futur de les Terres de l'Ebre.

Que fóra una situació malauradament previsible, no vol dir que ens haguem d'abandonar a la fatalitat. Ara més que mai cal estar proactius i cercar solucions que ajuden als treballadors afectats, alhora que ens permetin transformar el problema en una oportunitat per posicionar el territori, com vinc reclamant des de fa temps, en les millors condicions de competitivitat per encarar el període de creixement que amb tota probabilitat s'iniciarà al llarg del segon semestre de 2010.

Ara cal seguir clarament un guió. En primer lloc negociar amb tota la força possible per evitar allò que sembla inevitable, que és la perdua de l'activitat d'aquesta empresa. En segon lloc si s'han de produir acomiadaments, aconseguir les millors condicions possibles i en tercer lloc accelerar totes les actuacions que vagin en la direcció d'impulsar econòmicament el territori i en les que alguns venim treballant des de fa temps.

Cal tenir molt clar que el nostre creixement econòmic passa per la industrialització, cercar el màxim consens en aquesta direcció i aillar social i políticament, com a minoritàries, actituds com les del senyor Bel i Accensi, actual alcalde de Tortosa, que es va oposar activament a la instal.lació d'una planta de transferència de gas al poligon Catalunya-Sud, que hauria generat llocs de treball directes, que era un pol d'atracció d'empreses consumidores de gas i sobretot que anava lligada per voluntat del ministeri, com va explicar a Tortosa el Secretai d'Energia Ignasi Nieto, a un centre de R+D+i sobre l'energia. Actitud que també vàrem poder veure en l'oposició a que els pous de Vinallop puguessin subministrar aigua a la factoria d'"Acerias Gallardo" que s'ha de construir al Catalunya Sud i que avui encara té aquest tema tan vital sense resoldre.

Hem de cercar el màxim consens en l'aposta pel creixement, deixar de banda les demagògies barates dels salvadors de la pàtria, tindre clar que el creixement passa per la industrialització i avui estar en tot al costat dels treballodors de LEAR, com ahir dels de Guardiola i demà d'aquells que ho necessiten. Per tot això demà dissabte 31 d'octubre serem a la manifestació.

Iceta: “Hem acordat demanar al Govern mesures específiques de reindustrialització de les Terres de l’Ebre”

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat la seva preocupació i la dels socialistes catalans davant l’acumulació d’alguns Expedients de Regulació d’Ocupació a les Terres de l’Ebre, i en especial pel que afecta a l’empresa LEAR. És per aquest motiu que a la reunió d'ahir la Comissió Executiva del PSC ha acordat traslladar al Govern de Catalunya “que prengui mesures específiques de reindustrialització d’aquelles comarques” i “que s’adreci al Govern d’Espanya per incorporar les Terres de l’Ebre a les Zones d’Urgent Industrialització", un programa del Ministeri d’Indústria.

Miquel Iceta va fer aquestes declaracions ahir després de la reunió de la Comissió Executiva del PSC, que ha celebrat també “el bon desenvolupament de la visita del president de la Generalitat a Algèria”. El portaveu del PSC ha assegurat que “amb això, el president i el seu govern estan demostrant un activisme en suport a les empreses catalanes amb bones notícies i creiem que és una línia que cal seguir”, ha dit Iceta.

http://www.socialistes.cat/psc/Actualitat/Noticies/Iceta-Hem-acordat-demanar-al-Govern-mesures-especifiques-de-reindustrialitzacio-de-les-Terres-de-l-Ebre

Conferència de la COSAC a Estocolm

Els passats dies 4,5 i 6 d'octubre he participat en la XLII Conferència de la COSAC (Conferència dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels països de la UE) que s'ha celebrat a Estocolm. Com sempre, és un bon escenari de debat sobre l'estat de la UE, així com per polsar semestralment la posició dels estats membres, si més no, de les seves cambres parlamentàries. En representació de les Corts Espanyoles, la delegació la formàvem Miguel Arias del PP, que presidia, Alex Saez, del Grup Socialista, Soledad Becerril, del PP, Jordi Xuclà de CiU, Iñaki Anasagasti del PNV i jo mateix per l'Entesa Catalana de Progrés. El context immediat, amb l'aprovació del Tractat de Lisboa en el referèndum irlandès i el recurs d'inconstitucionalitat al mateix presentat per un grup de senadors txecs amb l'aval del seu president, han donat un interés afegit a la conferència.

Entre els diferents temes que s'han tractat hi ha el del canvi climàtic, que s'ha convertit en en tema prioritari de l'agenda política internacional i encara més amb la perspectiva de la conferència de Copenhaguen del proper mes de desembre que ha de servir per replantejar els objectius del protocol adoptat a Kyoto. La ponència presentada pel ministre suec de Medi Ambient, plantejà encertadament la necessitat que Europa actuï com un únic actor en aquest debat global. En la meva intervenció vaig voler remarcar la importància de l'impuls a les energies renovables, tot destacant l'esforç espanyol en aquest camp i la importància d'aquesta indústria en la sortida de l'actual crisi econòmica en línia, per altra banda, amb l'Estratègia de Lisboa. Vaig posar èmfasi també en la necessitat d'actuar amb generositat en el camp comercial, amb el països en desenvolupament, perquè puguin compartir els objectius de reducció de les emisions de CO2, tot i no haver estat entre els principals causants de l'efecte hivernacle.

Ahir dijous, de tornada a Tortosa, vaig asssistir a la presentació del Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV, on curiosament i de manera ben intencionada diferents oradors han insistit que afortunadament avui ningú qüestiona el canvi climàtic. Crec que haurien d'haver sentit alguns dels parlamentaris conservadors de l'Europa de l'est, especialment els polonesos, afirmant que l'acció antròpica a penes representa l'1% de les causes dels canvis en el clima i en conseqüència és innecessaria qualsevol actuació.

Un altre tema important que es va tractar i en què vaig poder intervenir fou el de l'anomenat Programa d'Estocolm, que planteja una reflexió i una sèrie d'objectius per garantir l'espai de llibertat, justicia i seguretat comú a Europa, document que ha impulsat la presidència sueca. Vaig poder insistir en la indisociabilitat dels tres drets i en la necessitat que Europa continuï essent un espai de protecció i de llibertat, també per als no europeus que puguin demanar assil polític en el nostre territori, sempre mirant de garantir la seguretat dels ciutadans europeus, sense la qual no hi ha ni llibertat ni justícia.

En tornar d'Estocolm, vaig poder parlar més àmpliament sobre aquest discurs en el ple del Senat, on vàrem debatre la Llei d'asil i protecció, tornant a insistir en la complementarietat i indisociabilitat d'aquests drets i expresant, com a portaveu de l'Entesa, la necessitat de ser estrictes i rigurosos en la redacció de la llei i generosos en la seva aplicació, tot recordant els braços oberts dels països llatinoamericans amb els centenars de milers d'exiliats espanyols en finalitzar la nostra guerra civil l'any 1939. En aquest sentit, vaig voler citar especialment al President mexicà, el general Lázaro Cárdenas, a qui els democràtes espanyols mai no li podrem fer justícia a l'hora d'expresar el nostre agraïment etern.

Mentrestant, en una Tortosa cada cop més insegura, el senyor Bel aprovava una moció donant suport a les consultes sobiranistes, la independència de la pàtria que ho ha de solucionar tot.

Ha estat una setmana intensa però força interesant.

La primera pedra del nostre campus universitari

L'aposta ara, un centre R+D+i

Avui divendres es posa la primera pedra del campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d'un esdeveniment simbòlic, que marca una fita important i significa la concreció de la voluntat del Govern de la Generalitat d'invertir en coneixement i recerca, dos camps claus per al futur de la nostra economia i per garantir un creixement amb bases sòlides.

És un pas més després d'haver aconseguit, gràcies a la voluntat del govern presidit per Pasqual Maragall i l'equip del rector Arola a la URV, d'acord amb l'ajuntament de Tortosa, que el curs 2005-2006 s'iniciés el primer curs de la universitat pública de referència del territori. Era un dels grans objectius que ens havíem plantejat en accedir al govern l'any 1999 i el vàrem aconseguir. L'inici de curs duia com a complement l'inici dels estudis de magisteri el curs següent i tot un pla de desplegament de la universitat que comportava també la voluntat de desenvolupar programes de recerca sense la qual no hi ha universitat pròpiament dita. Ara, la construcció de l'edifici i les instal·lacions del nou campus són un nou pas molt important, amb més valor si cap donat l'actual context de dificultats econòmiques de totes les administracions, que posa de relleu l'elevat grau de compromís del govern del president Montilla amb Tortosa i les Terres de l'Ebre. Amb la decisió d'ubicar-lo a Remolins, vam reforçar el model de creixement equilibrat que vam desenvolupar a Tortosa a través del Pla d'Ordenació Urbana Municipal(POUM).

Tot i la importància dels èxits assolits, cal no descuidar-se en el treball constant que exigeix el desenvolupament del nostre campus. Cal aconseguir que s'imparteixen estudis on el centre universitari de Tortosa sigui el centre de referència per a tot el país, per a tota Catalunya. I així mateix, cal fer un esforç per aconseguir que més enllà de l'activitat de recerca en ecosistemes aquàtics i la recentment anunciada pel rector Grau entorn del canvi climàtic, que considero molt important, la URV, conjuntament amb les administracions locals, la de la Generalitat i el teixit empresarial, faci una aposta per incloure un gran centre de R+D+i en el moment en que es pugui revisar el recentment aprovat Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació. Hem perdut la primera ocasió però, hem de treballar pensant que n'hi haurà una altra, aquesta no l'hem de perdre i aquí entre altres, el paper de la URV i el capteniment del rector i el seu equip és molt important. La recerca i la Innovació son claus per al creixement de les economies europees que s'estan redefinint de cara a la sortida de la crisi actual, seguint les línies mestres que s'estan dibuixant en la revisió de l'Estratègia de Lisboa. Les Terres de l'Ebre no ho podem ignorar i quedar-ne al marge.

Felicitem-nos tots plegats pels èxits aconseguits, pel que significa aquesta primera pedra i continuem treballant fort per assegurar el futur en les millors condicions possibles.