Conferència de la COSAC a Estocolm

Els passats dies 4,5 i 6 d'octubre he participat en la XLII Conferència de la COSAC (Conferència dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels països de la UE) que s'ha celebrat a Estocolm. Com sempre, és un bon escenari de debat sobre l'estat de la UE, així com per polsar semestralment la posició dels estats membres, si més no, de les seves cambres parlamentàries. En representació de les Corts Espanyoles, la delegació la formàvem Miguel Arias del PP, que presidia, Alex Saez, del Grup Socialista, Soledad Becerril, del PP, Jordi Xuclà de CiU, Iñaki Anasagasti del PNV i jo mateix per l'Entesa Catalana de Progrés. El context immediat, amb l'aprovació del Tractat de Lisboa en el referèndum irlandès i el recurs d'inconstitucionalitat al mateix presentat per un grup de senadors txecs amb l'aval del seu president, han donat un interés afegit a la conferència.

Entre els diferents temes que s'han tractat hi ha el del canvi climàtic, que s'ha convertit en en tema prioritari de l'agenda política internacional i encara més amb la perspectiva de la conferència de Copenhaguen del proper mes de desembre que ha de servir per replantejar els objectius del protocol adoptat a Kyoto. La ponència presentada pel ministre suec de Medi Ambient, plantejà encertadament la necessitat que Europa actuï com un únic actor en aquest debat global. En la meva intervenció vaig voler remarcar la importància de l'impuls a les energies renovables, tot destacant l'esforç espanyol en aquest camp i la importància d'aquesta indústria en la sortida de l'actual crisi econòmica en línia, per altra banda, amb l'Estratègia de Lisboa. Vaig posar èmfasi també en la necessitat d'actuar amb generositat en el camp comercial, amb el països en desenvolupament, perquè puguin compartir els objectius de reducció de les emisions de CO2, tot i no haver estat entre els principals causants de l'efecte hivernacle.

Ahir dijous, de tornada a Tortosa, vaig asssistir a la presentació del Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV, on curiosament i de manera ben intencionada diferents oradors han insistit que afortunadament avui ningú qüestiona el canvi climàtic. Crec que haurien d'haver sentit alguns dels parlamentaris conservadors de l'Europa de l'est, especialment els polonesos, afirmant que l'acció antròpica a penes representa l'1% de les causes dels canvis en el clima i en conseqüència és innecessaria qualsevol actuació.

Un altre tema important que es va tractar i en què vaig poder intervenir fou el de l'anomenat Programa d'Estocolm, que planteja una reflexió i una sèrie d'objectius per garantir l'espai de llibertat, justicia i seguretat comú a Europa, document que ha impulsat la presidència sueca. Vaig poder insistir en la indisociabilitat dels tres drets i en la necessitat que Europa continuï essent un espai de protecció i de llibertat, també per als no europeus que puguin demanar assil polític en el nostre territori, sempre mirant de garantir la seguretat dels ciutadans europeus, sense la qual no hi ha ni llibertat ni justícia.

En tornar d'Estocolm, vaig poder parlar més àmpliament sobre aquest discurs en el ple del Senat, on vàrem debatre la Llei d'asil i protecció, tornant a insistir en la complementarietat i indisociabilitat d'aquests drets i expresant, com a portaveu de l'Entesa, la necessitat de ser estrictes i rigurosos en la redacció de la llei i generosos en la seva aplicació, tot recordant els braços oberts dels països llatinoamericans amb els centenars de milers d'exiliats espanyols en finalitzar la nostra guerra civil l'any 1939. En aquest sentit, vaig voler citar especialment al President mexicà, el general Lázaro Cárdenas, a qui els democràtes espanyols mai no li podrem fer justícia a l'hora d'expresar el nostre agraïment etern.

Mentrestant, en una Tortosa cada cop més insegura, el senyor Bel aprovava una moció donant suport a les consultes sobiranistes, la independència de la pàtria que ho ha de solucionar tot.

Ha estat una setmana intensa però força interesant.