dimarts, 15 de setembre de 2009

Serem vegueria

Iniciem el curs polític a Catalunya envoltats d'un seguit de debats que, tot i que no estar exempts de dificultats, sí que cal afrontar amb optimisme. És cert que estem enmig d'una greu crisi econòmica, que, com sempre, pateixen més els més febles, els treballadors. Tammateix la crisi internacional sembla que ja ha tocat fons i es comencen a veure clars els símptomes de recuperació. Mentrestant la conseqüència més evident, l'atur, s'està pal·liant, en part gràcies a les polítiques d'impuls a l'obra pública per part del govern de José L. Rodríguez Zapatero i les ajudes previstes als aturats que s'han quedat sense subsidi.

La situació institucional, per contra, admet lectures si més no diferents. Algú es podia imaginar fa sis anys, abans de l'accés a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, que avui tindríem un nou Estatut que amplia de manera important l'autogovern de Catalunya,? Que disposaríem d'un nou sistema de finançament que millora substancialment la capacitat econòmica del govern de la Generalitat? I que tindríem avançat un nou model d'ordenació territorial de Catalunya derivat del nou Estatut que comporta, entre altres coses, el reconeixement de la vegueria de l'Ebre? És cert que hi ha ombres en l'horitzó, com ara la preocupació per la sentència del Tribunal Constitucional resolent els diferents recursos sobre l'Estatut. Amb tot, la convicció que el text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i refrendat pel vot majoritari del poble català és plenament constitucional ens hauria de donar tranquil·litat. Com ja ha dit el govern, l'Estatut de 2006 és una llei i alhora un pacte d'Estat. Si cal, s'haurà de replantejar el pacte i refer-lo però sense renúncies, quan coneguem la sentència. I en allò que ens afecta molt especialment, com és la divisió en vegueries, cal recordar que l'ordenació interna de l'administració de la Generalitat és una competència plena ja amb l'anterior Estatut i, per tant, res no perilla. Una altra qüestió és l'adaptació a les divisions administratives de l'Estat o sigui les províncies. En aquest punt la nostra vegueria no topa ni amb la Constitució ni amb cap altra llei de l'Estat i es pot crear d'immediat. L'assimilació a provincia requerirà un nou acord polític que permeti abordar els canvis necessaris en la legislació estatal.

A Tortosa, el curs polític ve marcat per la recta final d'un mandat que entenem de transició, on el més destacat és l'execució d'obra pública finançada per les administracions de l'Estat i de la Generalitat, que permet donar imatge d'activitat i que resol temes necessaris. Més enllà, però, el govern municipal encapçalat per Ferran Bel no ha mostrat fins ara ni projecte de ciutat, ni ambició, ni estratègica de futur. S'ha abandonat el projecte de tercer pont que preveu el POUM i res no se sap de l'aparcament de la zona comercial del centre entre altres projectes d'importància cabdal. Així mateix, com hem denunciat tantes vegades, enmig de les dificultats econòmiques generals, no veiem cap estratègia per impulsar el creixement econòmic ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini, res no se sap de projectes per impulsar políques de R+D+i que donin valor afegit al nostre sòl industrial, ens hem quedat al marge del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) i aquí el més calent és a l'aigüera. La política local a Tortosa en els darrers dos anys es gestiona criticant a l'oposició i la feina feta durant els anteriors mandats, paradoxalment a la que estan donant continuïtat, per tapar les pròpies mancances i anar menjant i fregint, tradició política de CiU que coneixem ben bé. Des de l'oposició seguirem controlant l'acció de govern, impulsant-la amb propostes en positiu i preparant amb foça l'alternativa.