Un bon finançament per a Catalunya

És la gran noticia d'aquesta setmana i m'atreveixo a dir que de la legislatura. És cert que ha costat, però ha merescut la pena. La descentralització que significa l'estat de les autonomies, sense els recursos necessaris per finançar les moltes competències que aquestes administren, podia portar a un evident fracàs del model. En el cas de Catalunya la cosa era més sagnant encara, si tenim en compte que el model vigent pactat entre el PP i CiU el 2006 no reconeixia l'esforç productiu de la que tradicionalment ha estat l'economia més potent d'Espanya i motor del conjunt, ni tampoc el major esforç fiscal dels catalans. A la vegada, la rigidesa de l'anterior model i el fet que no fos revisable, impedia el reconeixement del fet migratori i l'extraordinari creixement demogràfic dels darrers anys, paral·lel al creixement de l'economia en una època de bonança perllongada.

Avui l'acord entre el govern socialista d'Espanya, presidit per Rodríguez Zapatero, i el govern d'Entesa a Catalunya presidit per Montilla, derivat de l'Estatut elaborat sota la presidència de Maragall, ens ha portat a un model just que reconeix a Catalunya un finançament per sobre de la mitjana, que reconeix més autonomia i per tant més capacitat normativa en materia tributàtia al govern de la Generalitat i, sobretot, que permet atendre les necessitats en serveis públics de la societat catalana o, dit d'una altra manera, que garanteix l'estat del benestar, un model que a més a més es podrà anar actualitzant periòdicament i per tant garanteix el present i el futur.

Aquest model ha estat rebut amb satisfacció per la majoria de forces polítiques catalanes i per la totalitat dels agents econòmics i socials. Només el sectarisme partidista de la dreta(CiU i PP), avui a l'oposició, ha fet que aquests s'hi mostren contraris. Amb aquestes actituds, tot fa preveure que els hi queden molts anys d'oposició.