Reflexió

La situació de sequera que viu el nostre país ha conduït als nostres governs, espanyol i català, a prendre un seguit de mesures per tal de garantir el subministrament d’aigua a l’àrea del Ter-Llobregat d’acord amb la responsabilitat que cal esperar d’un govern seriós i representatiu democràticament. Des de l’any 2004, tots dos governs han desenvolupat una sèrie de polítiques en el marc de la Nova Cultura de l’Aigua que han permès gestionar millor la demanda, afavorir l’estalvi i la reutilització, millorar l’aprofitament dels aqüífers subterranis i l’inici de la construcció d’una gran planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat, més enllà dels projectes d’ampliació de la planta de la Tordera i el disseny d’una nova planta a Cunit, al Baix Penedès.
Tammateix la situació d’emergència fruit de la sequera ha arribat abans que la dessalinitzadora del Prat pugui entrar en funcionament, això ha obligat a plantejar-se la possible aportació puntual de recursos hídrics procedents de fora de les conques internes de Catalunya, decisió que s’ha concretat amb el Reial Decret Llei 3/2008 que preveu connectar les xarxes de subministrament del CAT-ATLL, un text legislatiu que fixa aquesta transferència com una mesura temporal i d’emergència fins que entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat. Un reial decret aprovat per un govern de convicció antitransvasista i previst per una situació d’emergència, solució que comparteixo plenament.
Aquesta solució ha aixecat un ampli debat i reaccions socials i polítiques diverses, entre partidaris i detractors de tot tipus. Entre aquests darrers, ens trobem amb els que reclamen aigua a dojo en direcció sud i altres que han estès la malfiança en les intencions del govern, tot donant per fet que la transferència esdevindrà permanent.
Els darrers dies, però, s’està produint un increment fort de la pluviometria que té com a conseqüència l’inici de la recuperació dels recursos emmagatzemats als embassaments de les conques del Ter-Llobregat. Aquesta situació, no només allarga la possible entrada en vigor de les indesitjades restriccions sinó que allunya la sensació d’emergència entre la ciutadania. En aquest sentit, ja la setmana passada des del PSC de l’Ebre vam instar al govern de la Generalitat que si continuava la tendència d’increment dels recursos als embassaments es paral·litzés l’enviament d’aigua per vaixells a Barcelona.
Però aquest cap de setmana ha continuat plovent, afortunadament, amb la qual cosa la situació ha millorat una mica més, tot i reconèixer que encara estem lluny de les reserves necessàries per garantir l’abastament de l’àrea del Ter-Llobregat. Per aquest motiu, considero oportú tenir en compte les reflexions encetades ja la setmana passada pels científics de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, que per a mi tenen tot el meu respecte intel·lectual i personal, reflexions que ahir mateix també feia seves la mateixa ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa. És el moment de plantejar-se una moratòria en el projecte de perllongació de la xarxa del CAT i la seva connexió amb la xarxa ATLL, per veure si l’increment de reserves hídriques fa innecessària la seva construcció. Entenem que aquesta és una decisió que han de prendre els dos governs, però que afavoriria la recuperació de la plena credibilitat dels governs de convicció antitransvasista davant els sectors socials més crítics en aquests moments, especialment a les Terres de l’Ebre, expressat en la manifestació de diumenge passat a Amposta, a l’hora que frenaria les demandes transvasistes del PP i de CiU, els grans defensors de polítiques de gestió d’aigua basades en transvasaments estructurals. El govern ha demostrat una gran responsabilitat desenvolupant mesures per donar solucions a aquesta problemàtica amb polítiques concretes i no fiant-ho tot a si plourà o no plourà com van fer durant 23 anys els governs de CiU.
Superada aquesta crisi conjuntural, la posada en marxa de les dessalinitzadores del Prat i de Cunit ha de garantir en el futur immediat l’abastament tant de l’entorn metropolità de Barcelona com de Tarragona i culminaran amb èxit les polítiques desenvolupades pel govern socialista a Madrid i el govern de l’Entesa Nacional de Progrés a Catalunya. Aquestes dessalinitzadores, connectades a les dues xarxes són la millor garantia d’abastament amb vista als propers anys. I la millor garantia de manteniment dels cabals de l’Ebre, necessaris per mantenir tot el nostre ecosistema i la nostra esperança positiva de futur.