Volem el consens territorial, però per què sempre hem de cedir des de Tortosa?

El grup municipal Socialista participem de la unanimitat aconseguida a l’Ajuntament de Tortosa per presentar al·legacions al traçat de l’autovia A-7 i evitar que aquest transcorri entre Campredó i Font de Quinto. Per aquest motiu, participem del consens per demanar que el traçat es desviï 500 metres al sud. Tot i això, des d’aquestes ratlles voldríem deixar constància de dos aspectes a considerar i que, malgrat que no ens agraden i els considerem defectuosos en la forma, no han impedit exercir la nostra responsabilitat per consensuar una decisió sobre una infraestructura estratègica per a la nostra ciutat i territori. En aquest sentit, vam ser els primers en demostrar aquesta voluntat de consens en retirar una petició de ple extraordinari en que presentàvem unes al·legacions amb la proposta de traçat alternatiu per Soldevila per evitar l’impacte negatiu sobre Campredó. Vam retirar la proposta arran del compromís adoptat en junta de portaveus de l’Ajuntament tortosí perquè tots plegats, els grups que conformem el consistori, trobéssim una solució conjunta que permetés el consens de la resta del territori. I hem de lamentar no haver trobat el paral·lelisme entre la nostra manera d’actuar amb la de l’alcalde, senyor Bel i Accensi, que en contra del que vam acordar, primer es reuneix amb la resta de municipis i hi acaba anant a remolc, ja que en el moment que els diferents grups de l’Ajuntament de Tortosa vam ser convidats a treballar aquesta situació, l’Ajuntament d’Amposta ja estava aprovant les al·legacions. Per tant, com podia aquesta junta de portaveus debatre altres paràmetres si amb l’al·lusió al consens un altre dels municipis ja s’havia manifestat? Era evident, doncs, que només podíem caminar cap a la decisió ja presa per Amposta. En aquest sentit, ens sembla que per a alguns partits, quan en aquest territori es fa una proposta, si aquesta es vol consensuar, sempre ha d’acabar sent Tortosa la que cedeixi, i això ens inquieta. Perquè nosaltres assumim una decisió final que allunya l’autovia de Tortosa uns metres en ares d’aquest consens. Però no podem evitar preguntar-nos, per què altres municipis no poden cedir aquests mateixos metres també en la recerca d’aquest consens? En aquest sentit, vull recordar que si al desembre del 2003 no haguéssim presentat les al·legacions oportunes per aconseguir aquesta autovia de l’interior, si ens hagués espantat emprendre aquesta iniciativa pràcticament en solitari, hauríem perdut una oportunitat extraordinària per a les Terres de l’Ebre i Tortosa, ja que el que alguns volien era un desdoblament de la N-340 pràcticament impossible de realitzar i que en absolut contribuïa a una millor connectivitat de tots els municipis de les Terres de l’Ebre, i d’una manera especial de Tortosa.
Finalment, un altre aspecte que ens inquieta de tot plegat és que les al·legacions actuals van en la línia de les que ja vam presentar a l’octubre de 2005 i que van ser rebutjades i afecten, en la seva proposta de traçat i pel que fa a l’entrada a Amposta, a un espai del seu terme que té una qualificació de sòl no urbanitzable protegit que caldria que l’Ajuntament d’aquest municipi requalifiqués perquè s’hi pugui produir el pas de l’autovia.
Tot plegat, una situació que ens inquieta, però que esperem que acabi donant els millors fruits per als interessos de tots plegats. Per això hem actuat des del consens, tot esperant que aquesta nova concessió de Tortosa cap al territori, hagi valgut la pena.