L'autovia A-7, una infraestructura d'importància estratègica per al territori

En aquests moments es troba en fase d’exposició pública l’estudi de traçat de l’A-7, l’anomenada autovia de l’interior. El Ministeri de Foment ha tret a informació pública tres possibles traçats alternatius, tal i com exigeix la normativa europea, amb tot hi ha un consens previ entre les administracions estatal i autonòmica i les diferents forces polítiques del territori perquè l’opció sigui per l’interior, independentment que s’hi faci alguna correcció menor per millorar-ne l’impacte ambiental, tal i com volem els socialistes en el pas pel terme de Tortosa, evitant l’impacte a la plana al·luvial de Font de Quinto i desplaçant-lo una mica més al nord a l’altura de la costa de Soldevila.
Estem davant d’un dels dos eixos viaris que han de canviar estratègicament les nostres opcions de futur, com a territori. Estic parlant del desdoblament de la C-12, l’Eix de l’Ebre, per part del govern de la Generalitat de Catalunya, obra que ha de començar aviat amb la variant de Tortosa i Roquetes i que ha de permetre una opció sud a tot el trànsit que, des de la Vall de l’Ebre, va a buscar el corredor del mediterrani. I aquí, a l’alçada de Vinallop, s’ha de creuar amb l’A-7, dues autovies que ens permetran recuperar el paper de cruïlla de comunicacions, que havíem desenvolupat històricament i que diferents circumstàncies, entre altres la construcció del ferrocarril a començaments de la segona meitat del segle XIX, varen estroncar. La nova autovia de l’interior completa el corredor del Mediterrani, donant una alternativa molt vàlida a l’AP-7, l’autopista de peatge.
He dit moltes vegades en públic que estem equidistants de tres grans ciutats, tres grans ens metropolitans, Barcelona, València i Saragossa, però estem massa lluny de totes tres. Només escurçant distàncies en temps és possible posar en valor la nostra posició, que pot esdevenir estratègica per a determinades activitats econòmiques. Aquests canvis en les nostres comunicacions són determinants per canviar les nostres opcions de futur i avui estan en marxa gràcies al capteniment dels governs actuals a l’Estat i a Catalunya, que han estat atents a les demandes que des de les Terres de l’Ebre els hem formulat. Ni un projecte ni l’altre estan encara en fase d’inversió, però són realitats que estan avançant i més importants que tants o quants milions posats en alguns projectes que, tot i ser necessaris, no tenen ni de lluny la importància estratègica d’aquests.
Que lluny queden en la memòria aquelles desqualificacions dures i aspres, quan el govern del Sr. Aznar, el desembre del 2003 va treure a exposició pública el projecte de desdoblament de l’actual N-340, prevista sobre el seu mateix traçat, amb tot l’impacte que això havia de provocar sobre la zona d’Alcanar Platja i sobre un medi tan fràgil, com el propi delta de l’Ebre. L’Ajuntament de Tortosa vàrem fer al·legacions, demanant el traçat per l’interior, gairebé en solitari, només acompanyats en primera instància per l'Ajuntament d’Alcanar, la Cambra de Comerç de Tortosa i la Confederació del Moble de la Sénia (CEMS). Avui curiosament molts d’aquells que ens varen dir de tot, s’apunten l’èxit, fins i tot argumentant que han doblegat la voluntat del ministeri, ignorant que l’accés al govern dels socialistes, a l’abril del 2004, va ser determinant perquè el ministeri immediatament canviés de posició i amb posterioritat s’assolís un consens ampli al territori, recolzat pel govern de la Generalitat. Amb tot, això ja és un record esvaït, reflectit a les hemeroteques dels diaris, avui allò que és important és que les Terres de l’Ebre hi hem sortit guanyant, emprant un expressió pròpia de la docència, podríem dir que progressem adequadament