Una proposta que aporta solucions i aposta pel futur

Un polític ha de tenir clara quina és la seva responsabilitat respecte a les persones que li han dipositat la seva confiança. Un polític ha de donar solucions, no ha de tirar la pedra i tot seguit amagar la mà. Ha de ser conscient que un cop ha plantejat un dubte o una oposició a un determinat tema, que s’esdevé d’interès general, ha de plantejar alternatives o solucions al mateix. I això és el que he intentat fer des de la meva condició de Senador pel que fa al projecte Castor. Els socialistes ens hem mogut ràpid, amb diferents reunions amb el secretari general d’Energia per tal que es replantegi la ubicació de la planta de gas prevista davant les costes d’Alcanar. Ho hem fet perquè el nostre model de creixement té en el turisme una important font i també perquè considerem que és prioritària la preservació del nostre entorn natural. Hem recollit, a més, les moltes queixes arribades des de la societat canareva i ebrenca i les hem traslladat al secretari general i al propi ministre. I ens han escoltat i avui sabem que la planta no anirà davant la costa d’Alcanar.
Els socialistes també ens hem manifestat amb la gent per demanar que aquesta planta no anés al lloc projectat inicialment, però hem anat més enllà de sortir a la foto darrere una pancarta, hem proposat solucions, alternatives, perquè és això el que cal fer si realment el que ens importa és el futur i no la propaganda demagògica. De ben segur el més fàcil és continuar assegut dient no a tot i veure-les venir. Però els socialistes tenim responsabilitats i les hem d’assumir. Per aquest motiu, davant la preocupació que tenia el territori sobre l’impacte paisatgístic del projecte li he suggerit al ministre que era aconsellable la instal·lació d’aquesta planta en una zona industrial perquè no afectés a altres activitats. Així entenc, i li vaig traslladar al ministre, que caldria avançar en la direcció d’ubicar-lo en un polígon industrial per on ja passi actualment el gasoducte d’alta pressió perquè es pugui produir la injecció de gas en condicions de normalitat i amb el cost menor possible. I sense excloure altres ubicacions, la meva proposta ha estat instal·lar la planta al polígon Catalunya Sud perquè a banda de SOLUCIONAR el problema resultaria de gran importància estratègica per al creixement econòmic de la zona, amb 900 milions d’euros d’inversions, la creació de 100 llocs de treball directes i 450 d’indirectes, i sobretot també perquè es vincula a un centre de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). I davant d’aquesta pregunta i aquesta proposta hem aconseguit que el ministre Clos es comprometi a estudiar aquesta alternativa, però sobretot a vetllar pel projecte, perquè es faci en consens i amb tots els requisits de seguretat i respecte al medi ambient.
Aquesta proposta forma part de la nostra aposta per la indústria com a motor econòmic de les Terres de l’Ebre, que incentiva els altres sectors, dinamitza el comerç i els serveis, i va en la línia de l’aposta estratègica que el territori ja ha fet i que es recull en el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una oportunitat que han vist ja els municipis de Castelló, un debat on cal que hi entrem les Terres de l’Ebre presentant les nostres propostes.
Per tant, em sobten declaracions com la del polític convergent, senyor Bel i Accensi, que prefereix la política del “laisser faire, laisser passer”, una posició còmoda de no implicar-se amb el territori i bucar solucions, quan aquesta ha de ser l’obligació d’un alcalde de la capital de les Terres de l’Ebre, però el més sorprenent de tot és que tanqui la porta a l’arribada de la indústria a la nostra ciutat i territori sabedor com suposo que és del mal moment que passen algunes de les nostres indústries més tradicionals. Dir no al creixement econòmic i no a 500 llocs de treball em sembla un exercici d’una gran irresponsabilitat.