Entrevista publicada per Anna Mayor a l'Agència Catalana de Notícies

Joan Sabaté (PSC): 'He fet una nova proposta a la junta de portaveus per afrontar parcialment la reforma de les instal·lacions esportives'


A pocs mesos de les eleccions municipals, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, repassa l'actualitat de la ciutat i els projectes que s'han endegat en aquest mandat. En una entrevista concedida a l'ACN pocs dies després de ser proclamat, de nou, candidat a l'alcaldia pel PSC, admet que temes com la reforma total de les instal·lacions esportives s'hauran d'afrontar en el proper mandat, tot i que ja ha posat sobre la taula una nova proposta a la junta de portaveus. El dirigent socialista es mostra 'optimista i prudent' davant les eleccions, i en condicions d'arribar a acords de futur i recuperar la sintonia amb ERC.

Fa pocs dies va tornar a ser elegit candidat pel PSC a Tortosa.
L'agrupació del PSC de Tortosa m'ha fet confiança de nou, per amplíssima majora, i ho interpreto com un reconeixement a la feina feta i al fet que compartim la idea que tenim un projecte que s'ha d'anar desenvolupant.

En aquests vuit anys que porta d'alcalde, i sobretot en els quatre últims anys, quin projecte destacaria?
Més que de projecte prefereixo parlar de model. En aquests vuit anys hem intentat plasmar el nostre programa i la nostra idea de ciutat, sobretot des del punt de vista urbà i ho hem fet en el POUM, que es publicarà, si tot va bé, aquest mes de març. A partir d'aquí, l'actuació al nucli antic és important perquè era un dels grans temes mal resolts a Tortosa, i en la mesura que el creixement de la ciutat recentra la ciutat històrica calia dotar-la d'una inversió important. Aquesta idea de ciutat equilibrada també ve suportada pel creixement al nord, al marge esquerre amb l'equipament del recinte firal, i la previsió del Campus universitari. Si es tracta d'obra física, el pavelló és segur l'obra més emblemàtica però hi ha moltes altres coses: nou camp de gespa a Bítem, el que farem a l'estadi, la rotonda de l'accés a l'Hospital, camins rurals, obertura de Santa Clara. Tot són peces d'un mateix puzle per construir el nostre model de ciutat i que hem abocat al nou POUM.

Una de les coses que s'ha iniciat aquest mandat és el Pincat inclòs a la Llei de Barris. S'ha acabat la biblioteca, s'ha resolt l'obertura de Santa Clara. Quines són les properes accions què veurem acabades al nucli antic?
Si parlem d'obres acabades el més immediat és l'adequació de l'espai Sant Domènec, però també s'estan duent a terme altres obres. Cal recordar que primer sempre hi ha una fase que no és visible i que correspon a tota l'adquisició del sòl. Aquests dies s'està acabant una obra que fa la Generalitat i que és la urbanització de la plaça a l'antiga església dels Dolors, i abans de l'obra hi ha una fase prèvia d'adquisició del sòl. De la mateixa manera, ja hem acabat pràcticament les expropiacions del carrer Benasqué i s'iniciarà l'enderroc; o de les cases de la catedral que hem fet tot un procés complex i costós, en temps i en diners, i que en aquests moments estem a punt d'iniciar l'enderroc per fer les excavacions.

Per quan aquest enderroc?
Si la Comissió de Patrimoni dóna el vistiplau, com esperem, en la propera reunió que s'ha de celebrar en pocs dies, és un procés immediat després del buidatge de les cases. Jo compto que no més tard del mes de març.

Abans destacava que l'acabament de l'adequació de l'espai Sant Domènec serà en breu
Sí, entre març i abril estarà a punt. Hem reconvertit l'antiga església en una sala noble de la ciutat, un petit auditori o sala de conferències. A mi m'agrada dir que és una mena de saló de cent de Tortosa. La ciutat per determinats actes necessita d'una sala d'aquestes característiques, i l'espai Sant Domènec reuneix aquesta potencialitat. Així, hem aprofitat les línies de l'edifici i l'armari de l'arxiu del segle XVI que fa de fons de la sala. Es podrà fer des de la presentació d'un llibre, un concert de música barroca, o l'acte de lliurament de la medalla d'or o argent de la ciutat.

I el centre d'interpretació de la Festa del Renaixement, s'ha decidit ubicar en aquest espai també?
Sí, però això es farà en una altra fase i en una part acotada de l'edifici que no afecta la sala noble. És un projecte subvencionat pel Pla de Dinamització, i la ubicació és la més adequada pel context renaixentista de l'entorn.

Un dels temes pendents que cueja pràcticament des de l'inici del mandat és la reforma de les instal·lacions esportives. L'enfrontarà en els mesos que queden?
És un tema que està sobre la taula i per ser un tema complex i que s'ha viciat molt per raons de política partidària, he intentat sobretot que es valori que és un tema de ciutat i he fet una aposta perquè això sobretot es faci en el màxim consens possible. La reforma completa de l'estadi municipal és un tema que s'haurà d'afrontar, amb tota seguretat, en el proper mandat, tot i que això no vol dir que no es pugui iniciar ara.

Pot concretar què es pot iniciar en aquests pocs mesos què queden?
Està clar que hi ha dues actuacions en espais diferenciats: la reforma de l'estadi com a tal i el centre de tecnificació ciclista a Vinallop. La meva intenció en aquests moments, i així ho he proposat a la junta de portaveus, és encarregar el projecte del centre ciclista de Vinallop, perquè tenim la partida pressupostària i aprovada la subvenció de la Generalitat. I d'altra banda, pel que fa a la reforma de l'estadi, iniciar el nou camp de gespa artificial, que ja tenim aprovat, i la pista d'atletisme d'entrenament al seu voltant. El que sí que quedarà ajornat és la zona d'aigua i l'enderroc del velòdrom perquè serà difícil arribar a un consens pel nerviosisme que comporta a molta gent la proximitat de les eleccions municipals, però en qualsevol cas iniciarem la reforma de l'estadi. Crec que amb el centre de tecnificació ja no hi ha excusa per tirar-ho endavant.

El que suposarà una nova millora de les instal·lacions esportives és la posada en marxa del recinte firal
Sí, sí, aquesta ja està pràcticament enllestida. Estem assistint a tot un procés que canviarà els grans equipaments esportius de la ciutat. A finals de març estarà a punt.

Han pensat ja quin serà el primer acte del nou pavelló?
En una setmana hem d'acabar de decidir si farem l'Expoebre o no. Sempre he manifestat el meu desig de poder-la celebrar al recinte firal, i espero que sigui així encara a hores d'ara, però no ho farem si no tenim les condicions. Una cosa és que el pavelló estigui acabat i l'altra que s'hagi resolt l'accessibilitat a la zona, i que s'ha de resoldre bé per poder portar la fira. Depèn d'una sèrie d'empreses que estan duent a terme l'obra, i si no tenim garanties fermes que això estarà a punt el que faríem és fer un acte inaugural, en una fira més petita, tipus Autoparc, com ja va anunciar el president de la Fira, Rafel Lluís, perquè sobretot volem que els ciutadans puguin veure el pavelló. És una obra que ens referma l'orgull legítim de ser tortosins, portem 100 anys amb el sentiment què anem perdent coses, i ja és legítim que Tortosa tingui equipaments de territori i de país.

I les negociacions per tenir el tercer pont, com estan?
Estic movent cables, tinc noves visites demanades a Foment i a PTOP, i estic intentant tancar la proposta que Foment feia de lligar un conveni entre les tres administracions. Foment podria invertir, i en el marc del nou Estatut és una obra que es podria incloure en el paquet d'actuacions de l'estat a Catalunya, però com és una infraestructura que uneix carreteres de la Generalitat fa falta que aquesta intervingui. Un conveni entre tres administracions sempre és lent, i espero tancar-lo en els propers mesos. A vegades això costa més que el que el sentit comú i el desig de tots portaria a pensar.

Ha parlat ja amb el conseller sobre aquest conveni?
Des del principi, el conseller Nadal sempre ha dit que veu bé el pont però que havíem d'aconseguir que Madrid ho financés. Estem en aquesta línia, perquè Madrid aporti la majoria de la inversió. Crec que les dues administracions comparteixen aquesta filosofia.

Un altre equipament que queda pendent de resoldre el seu ús és l'antic mercat de Ferreries després que s'hagi arribat a un nou acord amb Educació per ubicar l'Escola d'Hoteleria al institut Joaquim Bau. S'ha pensat què fer-ne?
Estem estudiant la proposta que ens ha fet l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) per ubicar-hi la seu central i les seves oficines. L'empresa faria la inversió de recuperació de l'espai i ens estalviar-nos els lloguers de l'espai on estan avui ubicats.

Abans comentava que el POUM podria entrar en vigència al mes de març. Precisament, l'Ajuntament ha hagut d'introduir en el planejament l'informe de Carreteres que proposa el traçat de la variant de l'Eix de l'Ebre. Ha parlat ja amb el conseller per intentar modificar el traçat?
Carreteres ha elaborat una proposta de traçat i no necessàriament és la que s'ha d'aplicar, i ens demana que incloguem aquesta proposta al POUM. Per no paralitzar-ho, ho hem inclòs, però tinc el compromís del conseller Nadal que en parlarem i així els ho he tramès als veïns afectats. Evidentment, el fet que vagi al POUM no vol dir que no es pugi modificar. Nosaltres ho hem inclòs perquè és obligat i de llei, tot i que costi tant d'entendre fins i tot a alguns polítics. Això no vol dir que ens impedeixi seguir negociant. Intentarem millorar el traçat per intentar minimitzar l'impacte.
Però serà difícil arribar fins a la zona del canal Xerta-Sénia que havia previst l'Ajuntament, no?
Segurament no podrem pujar fins al canal Xerta-Sénia perquè potser és massa allunyada del nucli urbà de Tortosa i Roquetes i, per tant, no és aconsellable. Hem de ser molt curosos perquè la proposta que féssim sobretot sigui funcional i viable, i que creï els mínims impactes possibles. Però que ningú s'enganyi al final haurem d'afectar algunes finques particulars i totes són propietat d'algú, i s'intentarà afectar al mínim, però alguna es veurà afectada. És legítim que un propietari digui què facin la carretera però no per la seva finca, però s'ha d'entendre que al desplaçar-la hi haurà uns altres que diran el mateix. Aquests que ara aixequen la seva solidaritat amb els veïns afectats, ja veurem que fan amb els nous veïns afectats, perquè si continuem així no farem mai la variant. Cal minimitzar l'impacte i fer-la passar pel mínim de propietats possibles, però cal treballar-ho amb els tècnics.

Com valora la proposta de moció popular que volen tirar endavant els veïns afectats?
Si l'entren per forçar un posicionament s'equivoquen completament perquè entrar una moció a l'Ajuntament no vol dir que es pari el projecte de Carreteres, i a més, probablement ens obligaria al govern municipal a votar en contra de la proposta per no hipotecar l'aprovació del POUM. L'interès legítim o no d'uns quants propietaris pot acabar creant un perjudici importantíssim a tota la ciutadania de Tortosa que té un interès legítim que el POUM entri en vigor.

Com estan els processos de creació d'EMD a Bítem i Campredó?
És un procés que va lent però és complex i s'ha d'anar a poc a poc. Les EMD són una fórmula que preveu la llei de règim local de Catalunya però com una solució excepcional. En el cas de Campredó, perquè hi ha una consciència més clara de poble pot ser una sortida als anhels i reivindicacions històriques sense trencar el municipi, però tinc més dubtes en el cas de Bítem, i crec que seria més aconsellable deixar-ho com està amb la capacitat inversora que s'està duent a terme actualment. En els propers dies convocaré una reunió a Campredó per a resoldre un tema, que no és menor, que és la delimitació de l'àmbit de l'EMD i el patrimoni que es transfereix, perquè estem afectant una zona amb un elevat nivell d'urbanització amb dos polígons industrials. I en el cas de Bítem tenim pendent la consulta popular i potser seria un bon moment aprofitar el dia de les eleccions municipals per fer-la.

A quatre mesos de les eleccions municipals, quina sensació té?
Estic en una situació d'optimisme prudent i moderat, mai no hi ha res decidit ni guanyat, però crec que es comença a valorar que Tortosa està en marxa i s'està movent. I m'atreveixo a dir que no hi ha pràcticament alternativa sòlida, en el sentit que no hi ha model alternatiu de ciutat. Hi ha moltes polèmiques polítiques sobre si em deixen parlar o no al ple, sobre si deixen fer allò, però cap alternativa al model de creixement sostenible que venim fent: sòl industrial, model comercial, model urbanístic, infraestructures de territori.

Hi haurà renovació a la seva llista?
Sí, hi haurà renovació inevitablement, però també continuïtat. Crec que he tingut un bon equip de govern i sobretot un bon grup municipal, però mirarem de millorar-ho si és possible, sobretot la capacitat de gestió per ser més eficaços i més ràpids per assolir els nostres objectius.

Li agradaria tornar a reeditar el quatripartit?
Tindria ganes de tenir una majoria el més àmplia possible, fins i tot, no em sap mal dir, tenir majoria absoluta, i malgrat això, insisteixo que vull un govern ampli, que preferentment ha de ser una línia d'orientació progressista. Per tant, ICV, els independents (IPE) que tenen l'origen en el moviment antitransvasament, i fins i tot, m'agradaria recuperar la sintonia que crec que es pot donar amb ERC per recuperar la formació quadripartita, però tampoc tanco la porta a ningú.

ICV i ERC presenten noves cares. Quina valoració en fa?
Crec que és un procés de renovació de les dues formacions polítiques, i espero que sigui en positiu. Em sap mal la pèrdua de Sisco Lahosa, que a part de company de govern tenim una amistat de tota la vida, però no va en detriment de Jaume Forcadell que crec que és una persona amb ganes i capacitat que suposa una renovació del projecte d'ICV i que estic segur que podem treballar conjuntament. En el cas d'ERC, ha apostat per una renovació, i no és un secret per a ningú que he tingut dificultats d'entesa amb l'anterior cap de llista i portaveu. No és cap qüestió personal però són maneres diferents de treballar i se'ns ha fet difícil. En aquest sentit, valoro positivament que ERC hagi optat per una renovació de persones i de maneres. Crec que Ricard Forés representa una aposta seriosa d'ERC, i crec que estem en condicions d'arribar a acords de futur per continuar treballant per Tortosa en la mateixa línia i orientació política que ho fa el Govern de Catalunya.

Amb certa distància, com valora les crítiques d'Amparo Moreno que van provocar la seva expulsió de l'equip de govern deixant-lo en minoria?
Crec que són injustes, i a més les va fer en un context que no s'entenia. La tendència de la regidora ha estat el que aconsegueix ho fa per ella mateixa i l'alcalde no hi té res a veure, però quan no hi ha diners la culpa és de l'alcalde. Crec que és injusta la crítica, perquè hem abocat recursos a les àrees que portava Moreno: participació ciutadana i noves tecnologies. Més aviat crec que devia tenir un projecte que potser no ha pogut aplicar, però clar no podia marcar la pauta al 100% del que ha de fer el govern municipal, i crec que no va acabar d'entendre què és un govern de coalició.

Per últim, quins reptes de futur es planteja si torna a tenir l'alcaldia?
Continuar avançant amb la planificació estratègica de la ciutat, ja concretarem com, i si s'ha d'abordar un pla estratègic i en quines condicions. Cal continuar dissenyant el futur. També és evident que el proper mandat vindrà marcat per una sèrie de grans actuacions: recuperació terrenys de Renfe i recreació del nou centre urbà de Tortosa, construcció del nou hospital, la culminació de l'adequació instal·lacions esportives, i la urbanització de l'espai de davant de la catedral. En definitiva, projectes d'una ciutat que està canviat, i que no és fum.