El Blog de Joan Sabaté

"DÍA OFICIAL DE LA MEMORIA DEL HOLOCAUSTO Y LA PREVENCIÓN DE LOS CRÍMENES CONTRA LA HUMANIDAD"

2012-01-27T13:09:00.012+01:00

Foto: Moment en què el net del diplomàtic Angel Sanz-Briz i Jaume Vandor, supervivent del gueto de Budapest, salvat per Sanz-Briz, encenen una espelma en memòria de les víctimes

Ahir es va celebrar al Senat el Día Oficial de la Memoria del Holocausto y la prevención de los crímenes contra la humanidad. Un acte que es celebra anualment i té com a objectiu commemorar, en el sentit de mantenir viu el record dels crims contra la humanitat protagonitzats pel règim nazi.

Un dels encerts de l'acte fou reconèixer la diversitat dels col·lectius víctimes de la barbàrie nazi. Hi eren presents representants dels jueus i també del poble gitano (Romà) i dels represaliats progressistes i d'esquerres. Uns i altres foren massacrats, encara que afortunadament no exterminats, pels seguidors d'un nacionalisme de base ètnica, que portà a bona part del poble alemany, amb aliats a molts pobles d'Europa com ara el franquisme espanyol, a una situació de demència col·lectiva de caràcter criminal.

Commemorar té l'objectiu d'honorar les víctimes i la seva memòria, en contra de la voluntat d'alguns d'enterrar el passat, a l'hora que es reforça i es manté viu el compromís de lluita per evitar que es torne a repetir i es fa la pedagogia necessària, amb les noves generacions.

Un acte d'una extraordinària emotivitat. El fet de celebrar-se al Senat reforça el compromís de les institucions democràtiques espanyoles. A la vegada, ens esperona a continuar el procés de construcció de la unitat europea, que en basar-se en els valors de la llibertat i de la igualtat de les persones, independentment del seu lloc d'origen, o de la seva condició social, ideologia o creença, es converteix en el millor baluard defensiu de cara al futur, per evitar la repetició de barbaritats com les protagonitzades pels nazis i pels feixistes.

PSC: un congrés per a la renovació, amb el lideratge de Pere Navarro

2011-12-15T13:30:00.008+01:00

Els socialistes catalans abordem aquest cap de setmana el nostre congrés, amb la clara necessitat de renovar el nostre partit i renovar el missatge per a la societat catalana, en un moment de tantes dificultats per a la major part de la població. Un moment en que la ciutadania demana un missatge clar, fermesa en les conviccions i, per damunt de tot, solucions.

Tinc la convicció que l'ideari socialdemòcrata està plenament viu i amb capacitat per donar resposta a les extraordinàries dificultats de la nostra societat. La defensa de la democràcia en el sentit més etimològic del terme, de la justícia social i de la igualtat d'oportunitats, des de la convicció que totes les persones som iguals quant a drets i deures, són principis que no tenen data de caducitat. Malgrat els intents reiterats de molts de presentar-los com a caducs i contradictoris amb la "desigualtat natural" entre les persones, avui, i més en un context d'extraordinàries dificultats, en què cal reforçar les mesures de protecció social per als sectors més febles de la societat, cal mantenir-los com a base inspiradora del nostre projecte i del nostre programa polític.

És necessari avui, i més després d'un cicle electoral molt negatiu, renovar el discurs del PSC per donar solucions a la ciutadania que ens les reclama, renovar el funcionament del partit, fent-lo més participatiu, com exigeix la nostra societat i consolidar una direcció forta amb un lideratge potent, per presentar una clara alternativa als governs de la dreta a Catalunya i Espanya, perquè la sortida de la crisi es faci avançant en drets socials i millorant les condicions de vida de la majoria, de les classes populars.

Valoro molt positivament el procés precongressual de debat obert que hem estat fent, valoració positiva que faig extensiva als candidats a la primera secretaria, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros, amb els quals comparteixo molts dels plantejaments i de les solucions que proposen. Amb tot, penso que avui qui reuneix les millors condicions per liderar el nostre partit és Pere Navarro. És qui millor pot dirigir un partit que ha de reforçar la seva presència en el mapa polític català, apostant clarament per ocupar l'espai del centre esquerra socialdemòcrata. Som i hem de ser encara més, el partit socialista de Catalunya. Tots el països desenvolupats, tenen un gran partit laborista socialista o socialdemòcrata, i Catalunya és un país normal i ho ha de seguir essent, també en aquest sentit. Això no obstant, el nostre partit, per ser català, per convicció i per tradició és, a més, catalanista, i incorporem en el nostre ideari la voluntat de formar part d'Espanya, una Espanya que la volem diferent, federal i per tant respectuosa, amb la pluralitat. Per això Navarro ha de ser el líder del partit que representa l'alternativa a la dreta nacionalista, per dreta i per nacionalista. És qui pot aglutinar la majoria del partit al seu voltant i alhora estic segur que garantirà la democràcia interna i el respecte als sectors minoritaris .

Ètica i política

2011-11-25T10:24:00.002+01:00

Des del PSC, en tots els àmbits, tan nacional com territorial, i en el nostre cas, des de la federació de les Terres de l’Ebre, hem reconegut i felicitat a CiU com els guanyadors de les darreres eleccions generals a Catalunya. Tot i això, és molt greu l’anunci que ha fet el president de la Generalitat, senyor Artur Mas, només quaranta-vuit hores després de les eleccions, que el govern aplicarà tota una sèrie de mesures que inclouen retallades greus en matèria de drets bàsics, com ara la salut, introduint el copagament; increment d’impostos indirectes (sobre el consum, no sobre la renda o el patrimoni), que són els que graven tothom i no són progressius; increment del cànon de l’aigua, i com a cirera d’un pastís letal, l'increment extraordinari de les taxes universitàries, minant una de les millors garanties de la igualtat d’oportunitats i, per tant, de la cohesió social que tenim en el nostre país.

No vull obviar la gravetat de la situació econòmica que estem vivint, amb la disminució dels ingressos tributaris de les administracions i el conseqüent increment del dèficit públic. Amb tot, no és de rebut la constant apel·lació al “forat” deixat per l’anterior govern”. El deute públic de les administracions espanyoles, inclosa la Generalitat, està dintre dels paràmetres mitjans de la Unió Europea, altra cosa és el deute privat. I la metàfora de la caixa buida, correspon més al govern del Mul·là Omar, a l’Afganistan, que tenia els diners en un cofre i ell mateix els entregava en mà als dirigents territorials. A les administracions modernes, la salut dels pressupostos es fonamenta en la relació entre la capacitat d’ingressar i el seu equilibri amb la despesa. Per tant, la solució per als pressupostos de la Generalitat passa per una política fiscal adequada, gravant més les rendes més altes, no suprimint l'impost de successions als que més hereten, i una contenció de la despesa, que no afecti als drets bàsics de l’estat del benestar, reduint per exemple l’obra pública, per molt que incomodi a les grans empreses del sector.

Les mesures anunciades per Mas són polítiques pròpies d’un govern de dretes, conservador en allò social i en matèria de drets civils, que envia els homosexuals al psiquiatre, i liberal en extrem en matèria econòmica. Ara bé, tot i no compartir aquestes polítiques, tenen la millor legitimació en democràcia, el vot. Tanmateix, però, apel·len a la legitimació de la victòria en les eleccions generals, tot i estar segur que en cas de perdre haurien dit que no es podien extrapolar els resultats i interpretar-ho com un càstig al govern autònom. I en aquest cas, reconeixent com ho ha fet el portaveu del govern, el senyor Homs, que no s’han comunicat les mesures abans de les eleccions per evitar la polèmica, se m'acudeix que podíem estar davant d’un frau polític, no condemnat per la llei, però si mancat de l’ètica necessària en l’exercici del poder en una societat democràtica.

Un corredor estratègic per al nostre futur

2011-10-28T09:38:00.001+02:00

La decisió de la Comissió Europea, feta pública la setmana passada, sobre el nou mapa de prioritats de la xarxa transeuropea de transport de mercaderies, amb un pronunciament favorable al corredor mediterrani des d'Algesires a França per connectar amb altres corredors europeus fins a Hamburg i Estocolm, ha estat una gran notícia per al país i també per a les Terres de l'Ebre.

Sóc dels que fa temps vinc insistint, en diferents escrits i pronunciaments públics, en un aspecte que pel fet de ser obvi no deixa de ser important que el repetim, la importància de les infraestructures de comunicacions per al futur de la nostra economia.

El del Mediterrani és un corredor europeu, per tant, important per al marc territorial en que es mou la nostra economia, el marc europeu, i alhora millora substancialment el transport de mercaderies, ja que el transport ferroviari és el més econòmic i, per tant, el més eficient, exceptuant el transport marítim. Algú es pot imaginar una indústria potent del nostre territori que no tingui una bona opció de transport ferroviari i les corresponents connexions portuàries? Anem fent els deures i bé. Ara tots es volen apuntar l'autoria, però només cal recordar que aquesta no va ser una opció defensada pels governs recents del Partit Popular amb suport parlamentari de Convergència i Unió.

La determinació dels governs socialista a Espanya i d'esquerres a Catalunya ha estat determinant. Com també és molt important el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre, aprovat per l'anterior govern, on es feia una aposta clara pel desdoblament de l'Eix de l'Ebre per connectar per autovia Lleida, i això vol dir tota la Vall del l'Ebre, i el nord peninsular amb el corredor del Mediterrani (Ap-7 i A-7) perllongant-lo després de comunicar amb el polígon Catalunya Sud, fins al port dels Alfacs a Alcanar. El pla preveu, així mateix, una importantíssima reserva de sòl, per a àrees logístiques vinculades al ferrocarril, 700 hectàrees entre l'Aldea i Camarles; 150 hectàrees en el reraport d'Alcalnar, i 90 entre Móra la Nova i Garcia, en la línia ferroviària que uneix Saragossa amb Tarragona i Barcelona i que, per tant, connecta amb el corredor ferroviari mediterrani i la connexió ferroviària de l'estació de l'Aldea amb el port dels Alfacs.

Ara caldrà elaborar el projecte, definir els apartadors i aquí és inexcusable i fonamental el de l'Aldea i, òbviament, garantir les inversions necessàries.

Per això és molt important el resultat de les properes eleccions del 20 de novembre, si tenim en compte els precedents als que al·ludia abans. Alhora cal que des de les Terres de l'Ebre siguem capaços d'actuar amb el major consens possible i que no alimentem cap dubte sobre el futur de la nostra economia i, per tant, del nostre territori. Un futur que passa perquè la indústria sigui el sector punter, sense menystenir l'agricultura i el turisme que han de tenir un paper creixent, especialment en el segon cas.

Tot això s'ha de fer tenint present sempre el context europeu de referència i les orientacions de l'estratègia 2020 de la Unió Europea, amb l'aposta per l'R+D+i, per la formació i el coneixement, per la seguretat energètica i també per l'economia verda. Ara més que mai no som una illa, som una de les cruïlles de l'Euroreregió de l'Arc Mediterrani i amb la priorització del nou corredor aquesta posició es posa més que mai en valor.

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA. UNA REFORMA CONSTITUCIONAL NECESSÀRIA

2011-09-08T14:11:00.005+02:00

Foto: compareixença dels senadors autonòmics al Parlament de Catalunya

El ple del Senat va aprovar definitivament dimecres 7 de setembre la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Ha estat una reforma que ha aixecat molta pols, degut en bona part al context de crisi financera i econòmica que estem vivint els darrers quatre anys.

Aquesta reforma de la Constitució ha estat necessària i inevitable. Es pot argumentar en contra tot el que es vulgui, però la responsabilitat política ho feia inexcusable. El mes d’agost hem viscut unes turbulències gravíssimes en l’economia mundial i especialment en els mercats del deute, que ha afectat especialment a la Unió Europea i concretament a alguns països com Espanya i Itàlia. La intervenció del Banc Central Europeu ha estat important per poder suportar la pressió i evitar el risc de caure en situació de rescat, però això ha exigit determinades condicions com modificar les constitucions dels països més afectats, fixant normativament el principi d’estabilitat pressupostària tal i com ho havia fet Alemanya fa un parell d’anys.

Alemanya és la principal potència econòmica de la Unió, el principal motor econòmic d’Europa i el principal puntal del Banc Central Europeu, però els seus contribuents i, per extensió, les seves forces polítiques parlamentàries recelen cada vegada més de finançar els dèficits d’altres països, com ara Grècia i Irlanda que, amb pressions fiscals molt més baixes que la pròpia Alemanya, han mantingut una elevadíssima despesa pública, generant uns dèficits impossibles.

Es tracta d’una reforma que com ha dit el vicepresident del Senat i catedràtic de dret constitucional, Isidre Molas, és necessària i urgent. Davant dels que parlen d’imposició europea, cal recordar que construir Europa amb una organització federal, aquesta Europa que tants beneficis ens ha generat, significa cedir parcel·les de sobirania i com defensava Javier Pérez Royo el passat dia 6 de setembre en el diari El País “La reforma de la Constitució per incloure el principi d’estabilitat pressupostaria i fixar el límit del dèficit de totes les administracions públiques és l’expressió de la voluntat de l’Estat de seguir avançant en el procés de construcció de la Unió Europea...”

Hi ha qui associa la reforma a una marxa enrere de l’estat del benestar. Res més lluny de la realitat. Només unes finances sanejades en el marc d’una economia sòlida poden garantir la prestació dels serveis públics que són garantia de cohesió i de justícia social. No estem parlant de dèficit zero com demanava el PP, estem parlant d’estabilitat a assolir en el marc d’una legislatura, que admet, per tant, un cert endeutament si les circumstàncies ho requereixen i que se n'haurà de quantificar el seu límit mitjançant una llei orgànica. Així mateix, cal abordar una reforma tributària important, perquè és mitjançant una política fiscal progressista com millor garantirem l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

En darrera instància no són admissibles els arguments dels que parlen que la reforma va contra l’autonomia de Catalunya, no només per la legitimitat de les Corts Generals per actuar i legislar per tota Espanya, també perquè davant Europa i els agents que actuen en l’economia globalitzada la imatge de l’economia catalana va lligada totalment a la de l’economia espanyola i si una cau en situació de rescat l’altra també. Així mateix, el sostre de dèficit que es preveu per les autonomies és superior al vigent actualment, pactat en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Finalment, hi ha qui demana un referèndum. És una proposta formalment legítima, però no oportuna en un moment en què és urgent actuar per evitar mals majors, anar a un referèndum en un context de campanya electoral de cara a les eleccions generals, augmentaria les incerteses i, per tant, els riscos , i avui l’interès dels ciutadans catalans i de tota Espanya requereix polítiques que donin estabilitat, confiança i garanties de futur. És l’interès de tots i, especialment, dels sectors més febles de la nostra societat.

Canàries, Zona de Cultura de Pau

2011-06-16T13:52:00.006+02:00

Aquest dies passats he assistit a l'illa de Fuerteventura a la reunió del Comité de Seguiment del Senat, de la declaració de Canàries com a zona de Cultura de Pau. El passat més de juliol al Senat vàrem aprovar una moció, impulsant aquesta declaració, ara estem treballant perquè això sigui una realitat. La Cultura de Pau és una iniciativa de la UNESCO i el seu exdirector general, Federico Mayor Zaragoza, actualment president de la Fundación Para la Cultura de Paz, ha donat suport a aquesta iniciativa canària, des del primer moment.

La sensibilitat del poble canari pels temes relacionats amb la pau i la posició geoestratègica de les illes, com a pont entre Europa, Àfrica i Amèrica, les converteixen en un espai idoni per una iniciativa d'aquest tipus i que hauria d'anar relacionada amb la proposta que en el seu dia feu Miguel Ángel Moratinos, com a ministre d'Afers Exteriors, de crear una Mesa de Diàleg de l'Atlàntic Sud, que també podria tenir la seva seu a Canàries.

L'existència avui de no menys de trenta-tres conflictes armats arreu del món, així com les sovintejades violacions dels drets humans, fan molt necessàries aquestes iniciatives que vinculen defensa de la pau i dels drets humans. El nostre compromís, una vegada el Parlament Canari hagi aprovat la iniciativa, que té el suport del Senat d'Espanya i de cabildos i ajuntaments, és portar la iniciativa a la Unió Europea i al Consell d'Europa, organisme encarregat específicament de vetllar per la defensa dels drets humans i de la democràcia, en un espai que va des de Rússia fins a l'Atlàntic.

El meu compromís per Tortosa

2011-06-10T09:52:00.002+02:00

Els resultats de les darreres eleccions municipals han estat molt dolents per al nostre partit, per al Partit dels Socialistes de Catalunya, tret d'algunes excepcions en què, fins i tot, hem aconseguit millorar la nostra representativitat. Els socialistes hem reconegut la nostra derrota arreu del país, i jo vull fer-ho concretament en el cas de Tortosa. Estem en una conjuntura dolenta per a l’esquerra i, més concretament, per al socialisme democràtic. Només cal veure l’enorme taca blava que identifica els governs de dretes arreu de la Unió Europea. A aquest context, cal aferir el càstig electoral que estan rebent tots els governs europeus com a conseqüència de la crisi. Amb tot, hi ha circumstàncies locals que no s’han d’ignorar. En el cas de Tortosa segurament vàrem cometre errors que ens varen portar a perdre l’alcaldia ara fa quatre anys i potser no hem encertat en la tasca d’oposició en el darrer mandat. Cal assumir la responsabilitat política del resultat i així ho he fet renunciant a l’acta de regidor electe, per donar pas a una renovació profunda del grup municipal socialista i del nostre lideratge municipal.

Hem reconegut el mal resultat i també la victòria dels nostres contrincants, CiU, i els hem felicitat. Amb tot, reconèixer els resultats i acceptar-los com expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania, no vol dir pensar que és la millor opció per a Tortosa. Hem rebut el suport de 2.200 ciutadans i ciutadanes amb dret al vot i que l’han exercit, que democràticament han fet confiança a la nostra proposta i que esperen que la defensem. I això és el que farem. Ho farem des del grup municipal i ho farem des del partit i des de les diferents responsabilitats institucionals que tenim. Personalment ho garanteixo com a primer secretari de l’agrupació local del PSC i és el meu compromís com a senador. Al llarg del mandat municipal exercirem una oposició rigurosa i responsable i posarem totes les nostres energies en reforçar l’alternativa socialista a Tortosa. Som una sòlida opció de futur i una de les essències de la democràcia és l’alternança en el govern. Estarem a punt perquè els tortosins i tortosines ens puguin tornar a fer confiança d’aquí a quatre anys.

Venen temps difícils, no només per les conseqüències de la crisi econòmica, sobretot l’atur, també per les retallades en l’estat del benestar que ens està aplicant el govern de CiU. Estarem al costat de la nostra gent, en defensa de la continuïtat dels drets socials assolits al llarg de molts anys de lluita democràtica, en la que els socialistes hem estat en primera línia. Treballarem per donar resposta a la confiança dels nostres electors i, més enllà, al que la societat espera de nosaltres.

Tanco 20 anys a l'Ajuntament, vuit dels quals com alcalde, i ho faig amb agraïment als tortosins i tortosines per haver-me permès dedicar-me a la ciutat durant aquest temps. Per a un polític, la màxima satisfacció és servir a les persones des de l'administració municipal, la més propera, i ser alcalde de la seva ciutat. Treballar per Tortosa ha estat des de sempre la meva gran passió. I ho continua sent. Per això, avui revalido el meu compromís polític amb la meva ciutat per ajudar a construir un futur molt millor. Gràcies.

Joan Sabaté Borràs
Primer secretari del PSC de Tortosa i senador

ENTRE TOTS ESCRIVIM EL FUTUR

2011-05-20T10:25:00.003+02:00

Arribem a la recta final d’una campanya electoral, que coincideix amb un moment de dificultats importants a la nostra societat i malauradament Tortosa no n’és una excepció. És un moment en que aquells que tenim responsabilitat i aspirem a tenir-ne més en la gestió de la cosa pública, posem tots els nostres esforços, el nostre treball intens i sense mirar hores i sobretot la nostra passió, per resoldre els problemes que més preocupen als tortosins, la crisi i la seva principal conseqüència l’atur.

La nostra principal prioritat, com a socialistes tortosins, és impulsar l’economia. Treballem, hem treballat i treballarem per impulsar la nostra indústria, com a motor principal de la nostra economia. De la mateixa manera que en mandats anteriors vàrem crear el polígon Catalunya Sud i vàrem portar la universitat pública la URV, avui ampliarem el sòl industrial i impulsarem la recerca i la innovació. No som ni l’esquerra testimonial que s’oposa al creixement industrial, al·legant raons ecològiques, ni som la dreta que ens governa, que mentre deixa completament de banda les polítiques de promoció econòmica, tolera malifetes urbanístiques amb l’excusa peregrina i totalment rebutjable de donar suport als emprenedors, deixant fer, ignorant l’ordenament legal vigent.

Hem explicat a bastament en els darrers mesos, que estem aquí i demanem el suport electoral dels tortosins, per treballar molt fort i donar solució a les necessitats de les persones i les famílies. La nostra no és una política d’aparador buida de contingut i d'improvisació constant, aparentant eficàcia sense nord ni direcció alguna. Al llarg dels vuit anys que vàrem tenir la responsabilitat de l’alcaldia, vàrem establir les bases del futur creixement i prosperitat de Tortosa. Al llarg dels darrers quatre anys s’han limitat a executar la planificació heretada i a gastar els diners enviats pel govern Zapatero, 10 milions d’euros al marge d’altres inversions de l’Estat i de la Generalitat a Tortosa, alhora que portaven Tortosa al nivell d’endeutament més elevat de la nostra història.

Hem renovat el nostre projecte, les persones i les idees i hem escoltat molt al llarg dels darrers quatre anys i molt especialment les darreres setmanes. Tenim un programa extens, com ningú, ben travat i realista, a mida del moment de dificultats que vivim. L’hem fet pensant en les persones, som un equip preparat, capaç i sobretot som treballadors i treballadores, que coneixem els problemes dels nostres veïns. Venim disposats a treballar més que mai, la nostra passió és la política entesa com a servei, no anem a buscar cap rendiment personal, venim a servir als tortosins.

La nostra passió que estic segur és compartida, és portar Tortosa cap al futur, donant solució als nostres problemes immediats, problemes de les persones, de les famílies, i com he dit aquí hi abocarem tots els recursos públics i el nostre treball. Alhora volem també la Tortosa capital, líder de la nostra regió ebrenca, la Tortosa que és i ha de ser cada dia més el motor positiu i solidari de la nostra vegueria. Gràcies a la millora de les comunicacions, que hem anat dissenyant els darrers anys, avui podem no perdre el tren del creixement que s’inicia a Catalunya i que s’incrementarà en el futur immediat. Volem més i podem més, convertirem la dificultat en una oportunitat, és el nostre compromís i nosaltres complim. Diumenge 22 de maig, el suport electoral, democràtic i que volem entusiasta, ha de fer que entre tots, comencem a escriure un futur millor.

UN GOVERN MUNICIPAL AL SERVEI DE LES PERSONES, PER IMPULSAR L’ECONOMIA I COMBATRE L’ATUR

2011-05-06T15:17:00.001+02:00

Diumenge passat vam celebrar el primer de maig, convocats pels sindicats majoritaris UGT i CC.OO, en un ambient reivindicatiu motivat pel context de crisi econòmica i amb un fort malestar provocat pels anuncis de retallades en serveis socials bàsics de l’estat del benestar, com la salut i l’educació, per part del govern de Convergència i Unió. És greu que s’aprofiti la situació de crisi i el dèficit de les administracions públiques, derivat de la disminució d’ingressos, per fer marxa enrere en aquells avenços socials que tant ens han costat d’aconseguir, introduint receptes neoliberals de les més dures. L’equip d’Artur Mas al govern està mostrant la pitjor cara de la dreta, en matèria social i econòmica i cal donar una resposta social i política contundent. No s'hi val l’excusa que s’ha de reduir la despesa pública, que s’ha de fer, però no es pot matar tot el que és gras. És un problema de prioritats. Avui hi ha determinades inversions en obra pública que poden esperar tranquil·lament tres o quatre anys, però el que no pot esperar és la salut o l’educació. Fins i tot posats a tocar la despesa sanitària, caldria entrar en la reducció de la despesa farmacèutica, per via de racionalitzar el consum de medicaments, tema en el que el govern de CiU no hi entra seriosament, no sé si per la seva excel.lent relació amb el sector de la indústria farmacèutica, tan potent a Catalunya i el més important d’Espanya, alhora que s’afavoreix clarament els interessos de la salut privada, dirigida fins fa poc per l’avui conseller del ram, senyor Boi Ruiz.

El primer de maig després de la manifestació sindical, la UGT, el PSC i ICV-EUA, vàrem fer, com ve essent tradicional els darrers anys, l’ofrena floral al monument a Rafael Vidiella, situat al Parc de la Fira de Tortosa. La reivindicació de la seva memòria agafa plenamente sentit en aquest context actual. La seva trajectòria sindical en defensa dels drets dels treballadors i el seu ferm compromís polític com a demòcrata i home d’esquerres i conseller de la Generalitat en els moments difícils de la Guerra Civil, és un referent necessari, a l'hora de defensar els drets socials aconseguits al llarg de més d’un segle. Enrere no s’hi ha d’anar ni tan sols per agafar impuls.

El proper dia 22 d’aquest mes de maig, celebrarem eleccions municipals, és hora d'expressar, amb contundència democràtica, que volem politiques que s’orientin fonamentalment a la dinamització econòmica i a la creció de llocs de treball. Que volem polítiques que donin resposta al principal neguit de les famílies, la desocupació. Que no volem polítiques d’aparador i de màrqueting electoral al llarg dels propers quatre anys, de somriures i de copets a l’esquena. És l’hora de treballar, a favor de la majoria, perquè totes les administracions, també els ajuntaments, hi tenen molt a fer. Ara que s’inicia la recuperació econòmica, a Tortosa no podem deixar passar de nou el tren del creixement, com tradicionalment i fins avui ha fet la dreta local. L’aposta per la industrialització, com a motor de la nostra econòmia, és el principal objectiu dels socialistes tortosins, així mateix expresem la fermesa del nostre compromís en defensa de l’estat del benestar i en contra de les retallades en els serveis bàsics, i cal orientar el vot en aquesta direcció, tal i com demanava el manifest sindical conjunt del Primer de Maig.

Joan Sabaté Borràs
Candidat a l'alcaldia del PSC de Tortosa i senador

Festa del PSC de Tortosa

2011-03-18T15:18:00.003+01:00

Els socialistes de Tortosa us convidem a la festa que hem organitzat dissabte dia 26 de març, a la plaça Barcelona, al costat del Mercat. Fes-nos arribar les teves inquietuts per construir el millor projecte per Tortosa i comparteix amb nosaltres una tarda lúdica en que hi haurà baldanada i actuació musical a càrrec de Los Maleantes.

La cançó del PSC de Tortosa

2011-03-18T15:10:00.002+01:00

Avui us proposo aquesta cançó que David Espinós ha composat per al PSC de Tortosa, interpretada per Cristina Espinós, als quals vull agrair l'extraordinària feina feta. És una bona peça que espero que us agradi. És una cançó que serà el fons de la nostra campanya, que serà l'element comú de tot el missatge, que recull i sintentitza amb molta força i claredat el nostre esperit de campanya. Al·ludeix a la identitat, a la raó de ser dels tortosins i tortosines, a tot allò que compartim, que és el nostre passat comú, i sobretot parla de futur compartit. Així, la cançó reflexa precisament la crida que fem a la ciutadania, volem + podem + , una voluntat d'anar més endavant perquè Tortosa és una ciutat amb força i amb futur.

Dos anys i mig tard

2011-03-04T13:01:00.002+01:00

El polígon Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l’Aldea, inicialment amb 110 Ha. de sòl industrial i amb capacitat per ampliar fins a 300Ha, és la peça de sòl industrial més important de les Terres de l’Ebre, i si tenim en compte la seva ubicació estratègica al corredor del Mediterrani, esdevé la gran oportunitat de futur de la nostra regió.

Més enllà de la ubicació privilegiada i de la disponibilitat de sòl abundant, un dels grans actius del nostre polígon ha de ser disposar d’aigua de qualitat, abundant i barata, un actiu que moltes empreses valoren especialment a l’hora de decidir les seves inversions.

El polígon té des de la seva posada en funcionament una concessió d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, que ha permès atendre les necessitats immediates. Amb tot, des del principi ha estat present la necessitat d’aconseguir una garantia estable de subministrament d’aigua. En un primer moment vàrem tindre l’oferiment de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder disposar del pous que s’havien de construir a Vinallop, com a garantia de subministrament en cas d’accident en la neteja de l’embassament de Flix. La contestació veïnal a la construcció del pous va provocar l’anunci del ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim que els pous, finalitzada l’obra, es segellarien, la qual cosa obligava a cercar un nou subministrament alternatiu.

Davant d’aquesta situació, immediatament, al mes de novembre de 2008, el grup municipal socialista de Tortosa vàrem presentar una moció al ple, demanant que es constituís una mancomunitat amb l’Aldea, única forma legal de poder subministrar al sòl ubicat en els dos municipis alhora, i també instant la demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d’una concessió d’aigua per abastir el polígon, solució que m’havia donat el secretari d’estat de medi Rural i Aigua, en Josep Pucheu. L’alcalde Bel i el seu govern s’hi van oposar i ens van dir de tot, que no ens pertocava, que ells ho anaven a fer d’immediat i que de manera infantil intentàvem agafar protagonisme, que el subministrament el garantirien mitjançant pous a la zona de Sant Onofre, etc... Ara, gairebé dos anys i mig després, han iniciat l’expedient per subministrar aigua al polígon, finançat amb 4,5 milions d’euros del fons de 10 milions que el govern d’Espanya ha destinat per a la reindustrialització de l’Ebre i demanaran una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara està tot per començar, dos anys i mig perduts, ignorant la preocupació de la ciutadania per la crisi econòmica i el patiment de les famílies per la seva principal conseqüència, l’atur. Dos anys i mig de passivitat incomprensible, una situació que mai no s’hauria d’haver produït i no sabem si en aquest temps hem perdut alguna inversió, de les que valoren la disponibilitat d’aigua, com un dels factors de localització industrial més importants.

EMD'S DE CAMPREDÓ I BÍTEM

2011-02-28T14:13:00.005+01:00

Divendres, com ja he comentat en una entrada anterior, es van constituir les comissions gestores que hauran de regir les Entitats Municipals Descentralitzades de Campredó i Bítem fins les properes eleccions municipals del 22 de maig. És la culminació d'un procés llarg, que ha portat a un avenç en la descentralització del municipi de Tortosa, donant resposta a la voluntat popular expressada en referèndum i amb la unanimitat de les forces polítiques municipals. El procés es va iniciar amb la creació de l'EMD de Jesús el 1995, en aquell moment essent primer tinent d'alcalde amb l'alcalde Beguer, quan em va tocar presidir i lidiar en una assemblea popular per convèncer als veïns de Jesús de la bondat de la proposta que els fèiem des del govern municipal i amb un grup ben organitzat de jesusencs, que legítimimament s'hi oposaven. Finalment l'exitosa experiència de Jesús ha estat un bon referent.

Al llarg dels anys hi ha hagut molts alts i baixos en el camí, la voluntat segregacionista de part del poble de Campredó ha estat una circumstància que s'ha de tenir en compte en analitzar el procés d'aquests anys i recordar per exemple que jo mateix vaig presentar una moció l'any 1991, a partir d'un acord signat amb la Junta de Segregació, per constituir l'EMD. El procés no ha estat senzill, però els socialistes tenim clar que és una bona fórmula que combina descentralització i unitat del municipi. Ara, Bítem i Campredó veuran molt més ben respectada i reconeguda la seva voluntat i identitat com a pobles i per això tots ens hem de felicitar i especialment felicitar els veïns i veïnes dels dos pobles, i desitjar-los el millor per al futur.

Exposició del mestre Roberto Escoda a Jesús

2011-02-28T12:48:00.003+01:00

Dissabte vam inaugurar a Jesús, en el marc de la Fira de l'Oli, una exposició de Roberto Escoda que recull obra de la seva sèrie sobre oliveres. Una obra contundent, amb un toc expressionista, que representa, de la mà d'un dels nostres millors artistes i mestre, la força d'un arbre que mostra millor que ningú el nostre paisatge i la determinació i el treball de generacions d'ebrencs.

El menyspreu de Bel a les formes democràtiques

2011-02-25T20:48:00.005+01:00

Avui s'han constituït les juntes gestores fins a les eleccions del 22 de maig, de les EMD's de Campredó i de Bítem. Hem assistit a dos actes d'exhibició impúdica de l'alcalde Bel, evidenciant una manca de respecte absolut a les formes democràtiques i una evident manca de respecte institucional.

En la fotografia, encara que defectuosa per ser feta amb el mòbil, es pot veure a Bel al mig de la taula, presidint la constitució de la junta gestora del nou ens local de Bítem. L'alcalde de Tortosa no és membre de la nova corporació. Aquesta, com totes les corporacions locals, s'ha de constituir en un acte amb una mesa d'edat, formada pels membres de més i menys edat, dels designats per formar-ne part, sota la presidència del primer d'aquests, una altra qüestió és que a l'alcalde del municipi se li reservi un lloc protocolàriament destacat. L'evidència que era conscient de la irregularitat greu que estava protagonitzant la tenim en que, mentre ha relegat al president de la mesa d'edat a un paper subsidiari, en ser escollits els nous presidents en tots dos casos de CiU, s'ha fet a un costat, cedint la presidència.

Això que explico pot semblar irrellevant, però el fet que quan es constitueix una corporació d'electes democràticament, fins que no s'escull la presidència, aquesta l'ostenta la mesa d'edat, respon a la voluntat de garantir la neutralitat i la imparcialitat del procés, aspectes que de ben segur a Bel li semblen irrellevants. Si a tot això li afegim uns dicursos sectaris i mancats de respecte i de sentit institucional, definim un quadre que a més de ser deplorable, afegeix un esglaó més a l'escalada autoritària i intolerant del mandat de Bel al capdavant de l'alcaldia de Tortosa.

Per Tortosa Volem + Podem +

2011-02-14T13:57:00.002+01:00

Un PSC amb perfil propi

2011-02-12T10:38:00.000+01:00

Un PSC amb perfil propi

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política més que no pas en el projecte que continua essent vàlid. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre.

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l'exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel·lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya.

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi.

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin, hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la recerca com a signes distintius del nostre poble.

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.

Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la realitat nacional de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel·lar a l’esforç individual i col·lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerres i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il·lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col·lectiva.

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor

El català al Senat

2011-01-20T17:43:00.005+01:00

Ahir vaig tiner l'oportunitat d'adreçar-me al Ple del Senat per primera vegada en català. Tractant-se d'un moment històric, permeteu-me que reprodueixi la meva primera interveció íntegra en la nostra llengua. Es tractava del suport en nom de l'Entesa Catalana de Progrés a la moció socialista demanant avançar en la reforma del sistema financer espanyol.

El señor SABATÉ BORRÀS:

Gràcies, senyor president.
Em permetran que, en primer lloc, com han fer altres senadors i senadores en el decurs d’aquesta sessió, manifesti la meva satisfacció per poder emprar el català, la meva llengua materna, llengua pròpia de la comunitat autònoma de Catalunya, a la qual represento aquí, al Senat. Certament, estem vivint moments històrics de cara al reconeixement de la pluralitat cultural i nacional de l’Estat espanyol, d’Espanya.
Senyores i senyors senadors: la crisi que estem vivint, una crisi financera en origen i que ha esdevingut una crisi econòmica global, es caracteritza, en part, per ser una crisi de confiança; una crisi de confiança del consum intern i una crisi de confiança en els sistemes financers. En aquest context, la Unió Europea està avançant en el camí d’una veritable unió econòmica, no només monetària, de la zona euro. Es vol avançar cap a una veritable governació econòmica de la Unió. De fet, aquest és un dels veritables dèficits de la Unió: la incapacitat, després de la creació de l’euro, d’haver avançat cap a aquesta veritable governació, cap a aquesta veritable unió econòmica.

De moment, la Unió Europea ha fet passos endavant, més enllà dels rescats de Grècia i Irlanda, amb la constitució del Fons Europeu d’Estabilitat Financera, el FEEF. L’objectiu d’aquest fons és preservar l’estabilitat, la unitat i la integritat financera de la unió econòmica i monetària. Es tracta d’evitar que les dificultats financeres d’un estat membre puguin posar en perill l’estabilitat financera de la Unió Europea. Més enllà de la possibilitat de disposar immediatament de tots els recursos del fons i de la seva possible ampliació, és important la seva consolidació, a partir del 2013, amb el seu substitut: el Mecanisme Europeu d’Estabilització.

El Mecanisme Europeu d’Estabilització, el MEE, seguirà prestant assistència als estats de la zona euro que ho sol•licitin i complementarà el nou marc de governació econòmica reforçada de la Unió Europea, amb l’aspiració de reduir substancialment la probabilitat de crisis futures mitjançant una supervisió econòmica eficaç i rigorosa centrada en la prevenció.
Quant al sistema financer espanyol, que és el que ens ocupa, tal com ha reconegut reiteradament el Banc d’Espanya, i també s’ha dit al llarg d’aquest debat, ha demostrat un elevat grau de solidesa. Així mateix, s’ha fet un important esforç de reforma del sistema, especialment en el sector de les caixes d’estalvis. S’havia de resoldre l’excés de capacitat i augmentar la massa crítica de les entitats. En aquest moment, com deia, fa dos mesos, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va dir: “s’ha de completar el procés de reestructuració del sistema bancari espanyol”. Fins i tot aquelles entitats que no necessiten ajudes han de reaccionar davant d’un entorn que cada vegada pressiona més a la baixa els beneficis. La digestió de l’ajut immobiliari, l’encariment del finançament extern i intern i el reduït nivell de tipus de bona part de l’actiu, així com una recuperació de l’activitat econòmica, que inevitablement serà gradual, com a conseqüència d’un llarg i desequilibrat cicle expansiu, confirmen un escenari en què, si les entitats no reaccionen ràpidament, ho patiran en el nivell de qualitat dels seus comptes de resultats.

És per tot això que ara cal completar la reestructuració bancària, clarificar l’autèntica situació de bancs i caixes d’estalvis, millorant els tests d’estrès, en línia amb els acords de la reunió d’ahir mateix de l’Ecofin, que es va reunir a Brussel·les. És necessari, si fora precís, injectar més recursos públics per reforçar la capitalització d'algunes entitats, tot i que hi haurà molts casos diferents, com reconeixia fa uns dies el president del Govern, senyor José Luis Rodríguez Zapatero. Així mateix, tal i com demana el sector, cal millorar la prevenció amb nous criteris de regulació i supervisió, i també és precís tenir capacitat d'anticipació -fan falta noves competències i facultats d'intervenció ràpida.

Tal i com deia fa uns dies el president del Govern, el senyor Rodríguez Zapatero, a qui acabo d'esmentar fa un moment, Espanya ha de culminar el procés de reestructuració del sistema financer perquè no hi hagi cap ombra de dubte quant a la solvència espanyola, en un procés de reforma que el president titllava de la més ambiciosa dels darrers vint anys. De la mateixa manera que afirmava el president, i demana també el president de la CECA –la Confederación Española de Cajas de Ahorros-, s'ha de possibilitar la captació de capital privat per part de les caixes en un percentatge que, òbviament, no faci perdre la seva condició de públiques, tal i com també ha comentar el senador Hurtado. Amb totes aquestes mesures assegurarem la restauració de la confiança internacional en la nostra economia, clau per assegurar les bases de la recuperació i del creixement.

Per tant, anem a votar la moció del Grup Socialista i hem subscrit l'esmena transaccional.

Senyories, valorem el consens obtingut, un consens molt ampli, sinó absolut, és el més necessari, la unitat en la defensa de la solidesa de la nostra economia.

Pels mateixos motius, són totalment rebutjables les declaracions com les que el senyor José María Aznar va realitzar fa uns dies quan deia que l'economia espanyola era una economia intervinguda. És una mostra d'escassa alçada política, que només reflecteix el tarannà de qui la formula.

Moltes gràcies.

Creixement per crear llocs de treball

2011-01-19T15:55:00.002+01:00

Foto: El nou campus universitari

A penes estem tancant les darreres eleccions autonòmiques, quan coincidint amb l'inici del 2011, enfilem la recta de les eleccions municipals. En els darrers comicis, els socialistes hem suportat la factura de la greu crisi econòmica que estem patint i segurament d’algunes de les errades que hem comès en el govern. Ha servit de poc, malauradament, l'evidència d’una important acció de govern, que a les Terres de l’Ebre ha significat, entre moltes altres inversions, el pont del Passador al Delta o l’arribada de la Universitat Rovira i Virgili, amb el nou edifici del campus a Tortosa o la important actuació mitjançant la Llei de Barris al nucli històric de Tortosa. Amb tot, les eleccions municipals es presenten amb una expectativa nova i molt depenent de les circumstàncies locals.

El repte socialista avui, en l’àmbit local, és presentar un projecte que ofereixi solucions a les conseqüències de la crisi. Donar solucions als problemes de les famílies i de les persones, fent un esforç en la millora dels serveis socials i, sobretot, impulsant la promoció econòmica per crear llocs de treball. La crisi és global però moltes de les solucions s’han de donar en clau local, parafrasejant aquella frase dels mediambientalistes, “cal pensar global i actuar local”.

En l'etapa d’alcaldia socialista a Tortosa (1999-2007), en un context de creixement econòmic, conscients que després s’esdevindria una etapa de recessió, tot i que era imprevisible la seva magnitud, vàrem treballar fort per asseure les bases d’un creixement estructuralment sòlid. Vàrem negociar amb el govern de la Generalitat la creació del gran polígon Catalunya Sud, una gran reserva de sòl industrial ben comunicat, que havia de disposar d’aigua abundant i ampliable amb vista al futur. Vàrem aconseguir la ubicació de la Universitat Pública de referència, la Rovira i Virgili, a Tortosa, entenent que la qualificació dels nostres joves, el coneixement i la recerca són claus en la nostra competitivitat com a territori, i vàrem aconseguir incloure en la planificació de les infraestructures amb vista al futur immediat: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i el pas de la nova autovia del Mediterrani per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, més concretament pel terme municipal de Tortosa, aconseguint aquí el creuament dels dos eixos, el de la vall de l’Ebre i el de la Mediterrània, recuperant el valor estratègic del nostre territori.

Han passat quatre anys d’ensopiment i de paràlisi esterilitzant, en la millor tradició de la dreta tortosina, que res no es mogui, una ciutat petiteta, ben controlada pels de sempre i sense que vingui competència de fora per a alguns empresaris i comerciants, de mirada curta i llarga ambició. Es podria citar a Lampedusa, “es tracta d’aparentar que tot canvia perquè res no canvie”.

Ara és l’hora de treballar fort, de treballar pels nostres veïns de Tortosa, de generar empenta i il·lusió. No es tracta de fer focs d’artifici, ni de vendre fum amb pràctiques de màrqueting comercial com fins ara. Es tracta de planificar i treballar i tenir molt clar on hem d’anar. Els socialistes sí que tenim model de ciutat i el desenvoluparem.

El futur del PSC

2010-12-27T14:20:00.005+01:00

Després de les eleccions del passat dia 28 de novembre, en el PSC s'ha obert un necessari procés de reflexió que ha de desembocar en un congrés nacional a la propera tardor, després de les eleccions municipals del maig.

És evident que un mal resultat com el que vàrem obtenir primer s'ha de reconèixer sense embuts, com va fer el president Montilla la mateixa nit de les eleccions. Després és necessari obrir un procés per introduir els canvis necessaris, de cara a resituar al partit en la nova etapa, i preparar-lo per ser alternativa al govern del nacionalisme conservador de CiU, alhora que s'ha de mantenir una forta presència municipal en les properes eleccions de la primavera, condició necessària per continuar essent un partit central en el mapa polític català.

La reflexió ha de ser a fons, però evitant que siguin altres els que marquen les pautes del debat. Hem d'adaptar el partit a les necessitats de la societat i donar resposta a les demandes de la ciutadania, especialment a les dels treballadors que són el sector social bàsic de la força del socialisme, tot mirant, però, d'entendre els canvis en la societat i d'adaptar el discurs a la nova realitat.

No es pot afirmar avui que el discurs del socialisme democràtic a Catalunya s'ha de canviar completament, ignorant que només fa dos anys amb aquest mateix programa i discurs vàrem obtenir el millor resultat de la nostra història. Cal adaptar el nostre discurs, canviar allò que sigui necessari i sobretot donar resposta al neguit i a la por de sectors amplis de la societat davant les incerteses de futur que ha provocat la crisi econòmica. Hem de donar respostes clares, esperança de futur i confiança. Hem de fer que la societat recupere la confiança en el projecte socialista base de l'estat del benestar, generant la convicció que podem fer que l'economia creixi i que els beneficis del creixement repercuteixin en una millor qualitat de vida per a tothom, sabedors que el projecte de la dreta liberal, només significa més desigualtat i més injustícia.

En el PSC ens hem de deixar de falsos debats i centrar-nos en afirmar allò que som, el partit socialista a Catalunya i, com a tal, som catalans i catalanistes i, per tot això, federalistes i europeïstes. Altra cosa ens fa abandonar l'espai polític que ens és propi i desorienta al nostre electorat.

Després de les eleccions

2010-12-03T14:29:00.015+01:00

Han passat les eleccions autonòmiques amb una victòria destacada de CiU, una clara majoria de dretes al Parlament, sumant als primers, els divuit diputats del PP, i els quatre de SI. Cal felicitar als guanyadors i reconèixer la derrota del PSC, i dels nostres socis de govern dels darrers set anys.

A partir de la constatació dels resultats, cal esperar una política conseqüent amb el projecte de Mas i el discurs liberal de CiU. Aprimament de l'administració, debilitament de l'estat del benestar, amb una progressiva tendència privatitzadora de la sanitat i l'educació públiques, més enllà de l'abandó del projecte d'organització veguerial de Catalunya i el canvi de model urbanístic, anul·lant entre altres el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre i apostant per un creixement sense gaires limitacions, com demanen molts alcaldes de la federació nacionalista a l'Ebre.

Segurament la victòria de CiU i la derrota, per tant, del PSC i les altres formacions d'esquerres, que formaven el govern de l'Entesa Nacional de Progrés, es deu a una munió de causes acumulades que han format el que el president Montilla ha anomenat la tempesta perfecta. Amb tot, estic segur que, com tot bon decàleg, es resumeix en dos. Dues causes, com ara el context de la crisi econòmica més greu dels darrers vuitanta anys i l'exigència legítima de la ciutadania de solucions amb un govern fort, que contrastava amb la idea estesa mediàticament del govern de Catalunya com un guirigall mancat de cohesió i de lideratge. Que aquesta imatge no respongués en absolut a la realitat i ignorés la més que evident important acció de govern dels darrers set anys, ha importat poc. A Mas, només li ha calgut fer el mateix que els assessors li recomanen a Rajoy, parlar poc de programa, no sigui que l'electoral s'espanti, i esperar que la fruita caigui madura de l'arbre pel seu natural. En època de crisi, els ciutadans tendeixen majoritàriament a creure que la dreta sabrà respondre millor a les necessitats de l'economia. Ara, en l'acció de govern, si els resultats no responen a les espectatives creades, el manual els diu que només cal al·ludir a l'herència rebuda i als mals que com sempre venen de Madrid.

Tenim una bona feina al davant, rearticular l'alternativa de progrés a Catalunya. L'alternativa que representa el socialisme democràtic i que és l'única que a mig termini ens permetrà recuperar el creixement i que els beneficis d'aquest repercuteixin en el benestar de la majoria, i cal fer-ho formant part del projecte d'Espanya i d'Europa, que hem anat creant els últims anys, amb un model federal que respecti la diversitat, però es reforci per la suma, abandonant el nacionalisme caduc i fragmentador de la societat catalana.

Que ningú s'enganyi, els socialistes catalans sabrem renovar el nostre projecte, renovant lideratges i actualitzant el nostre programa, un programa que fa només dos anys ens va donar la victòria electoral més gran de la nostra història. El PSC és un partit de llarg recorregut, ben arrelat en la història i en la societat catalana i ens tornarem a situar aviat en l'espai central i majoritari de la nostra societat. Allò altre és l'alternança legítima i necessària en democràcia i base del sistema parlamentari modern.

En la recta final de la campanya

2010-11-25T12:54:00.007+01:00

Dimarts dia vint-i-tres, vàrem fer un gran míting socialista a Tortosa. Montserrat Tura , consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya i número dos de la candidatura del PSC per Barcelona, va substituir al President Montilla, que no va poder assistir perquè hi havia previst el cara a cara amb Mas, que finalment no es va realitzar. Més de vuit-centes persones en un molt bon ambient i amb moltes ganes de revalidar en la presidència i el govern de la Generalitat. Vàrem intervenir també Xavier Sabaté i Núria Ventura, els dos primers candidats de la llista per la circunscripció de Tarragona, i jo mateix en nom de la federació ebrenca i de l'agrupació de Tortosa que feiem d'amfitrions de l'acte.

La crida unànim que vàrem fer va ser a escollir l'opció de progrés que representa el PSC, enfront del retorn de la dreta nacionalista de CiU. Vàrem recordar l'extraordinària obra de govern feta a Catalunya i especialment a les Terres de l'Ebre, comparada amb l'oblit dels vint-i-tres anys de CiU, que varen culminar amb l'opció transvassista del tàndem Pujol-Mas, donant suport al Plan Hidrológico Nacional del PP. Vàrem deixar clar que l'exemple de govern de CiU a Tortosa La Recepta Tortosina de Mas-Bel, significa autoritarisme, nepotisme, malifetes urbanístiques, pèssima gestió econòmica i més deute, i que només això és un motiu suficient per anar a votar massivament el diumenge i optar per continuar la via del progrés i de la justícia social "perquè en la sortida de la crisi, ningú no es quedi enrera" com va dir Montserrar Tura.

Enfront del projecte de CiU basat en un lideratge messiànic de Mas, segurament enyorant l'época Pujol, cal un projecte com el que lidera el president Montilla, un projecte col.lectiu, d'esquerres i catalanista, sense por a la convivència amb la resta d'Espanya, en un estat federal i profundament europeïsta. Un projecte capaç de treure'ns de la crisi sense que una part de la nostra societat, la més feble, ho hagi de pagar. Un projecte pensant en les persones i amb la prioritat de garantir la justícia social i la igualtat d'oportunitats. Un projecte d'equip pensat i preparat per governar el país comptant amb tots els ciutadans, molt ben exemplificat per la cita de Montserrat Tura en recordar la cita dels representants a les Corts catalanes medievals, quan es dirigien al monarca tot dient: Cada ú de nos som tan com vos, e tots junts molt més que vos.

Avui dijous omplirem el Palau Sant Jordi més que mai, i amb la mobilització de la ciutadania assegurarem una Garantia de Progrés per a Catalunya, amb la victòria del PSC diumenge.

La profunda convició democràtica del president Montilla

2010-11-16T20:07:00.003+01:00

Dilluns passat vaig assistir a la conferència del President Montilla al Fórum Europa de Barcelona. Vam assistir a una exposició a les quals ens té acostumat el President, rigor, claredat d'idees i rotunditat en les conviccions.

Ha estat una clara, alhora que concisa, per raons de temps, reivindicació de l'obra de govern. Una obra de govern com no s'havia produït mai en la Generalitat contemporània. Una obra de govern que ha girat al voltant de tres prioritats, les persones, la societat i el país, per aquest ordre. Una obra de govern que ha reforçat extraordinàriament la cohesió social, que ha fet una gran inversió en infraestructures, sentant les bases per al creixement, i que ha portat l'autogovern del país, inclòs un nou sistema de finançament, a màxims històrics.

Amb tot, cal destacar la profunda convicció democràtica expressada pel President, en afirmar: "No accepto la derrota anticipada... la democràcia la fan els ciutadans i no les enquestes d'opinió". És l'expressió de la confiança profunda en la persona, en la seva condició de ciutadà, dipositari de drets i deures, és la vella convicció republicana, en el sentit etimològic del terme, que omple de sentit el sistema democràtic i que està en la base ideològica que sustenta el socialisme democràtic.

La mobilització democràtica dels ciutadans el dia 28 de novembre, per sobre del desànim que la conjuntura econòmica comporta, ha de permetre una majoria socialista i catalanista que respon a la realitat del país i que ha de permetre la recuperació econòmica i el progrés de l'autogovern de la mà del President Montilla.

XXII MARXA DEL PORT

2010-11-16T20:00:00.001+01:00

Diumenge passat va tenir lloc la XXII Marxa del Port, organitzada per la UEC de Tortosa. Més de sis-cents participants, un dia excel·lent per caminar pel Port i, com sempre, molt bon ambient.

La caminada va discórrer per la zona de la Vall del terme del Mas de Barberans, passant entre altres indrets per l'Airosa i per la Cova del Vidre, amb unes vistes immillorables i amb alguna grimpadeta amb suport de cordes, baixant cap al Coll de Lloret, la qual cosa va retardar la marxa de molta gent, però és inevitable si es volen fer sortides interessants, i aquesta ho era. Un bon encert de Joan Tiron com a responsable de l'activitat.

Vaig poder col.laborar amb l'organització formant part de l'equip d'escombra de la marxa llarga, mirant que no hi hagués ningú endarrerit per problemes i retirant les cintes de senyalització del recorregut, fins i tot vaig pegar un parell de voltes de campana, en un coster, en fallar-me una petjada, però sense majors conseqüències. En arribar, un bon dinar de fesols, baldana, llonganissa i pastisset, ens va fer recuperar les energies emprades.

Un dia excel·lent, de molt bon record i un encert de nou de la UEC de Tortosa, que ressalta l'afició per l'excursionisme que hi ha a casa nostra, i que permet transmetre als més joves els valors del respecte a la natura, i el valor profundament democràtic de la solidaritat, consubstancials a les activitats de muntanya.

És l'hora d'anar a votar

2010-11-12T11:51:00.000+01:00

El nostre país, Catalunya, està vivint una certa paradoxa. Per una banda estem en un moment de màxim autogovern, amb el millor finançament que mai no hem tingut i amb una bona expectativa de futur per la nostra ubicació al bell mig de l’euroregió de l’Arc Mediterrani, una de les regions europees amb major expectativa de futur, gràcies al conjunt d’infraestructures projectades. Tanmateix, estem en un moment difícil fruit de la greu crisi econòmica que patim, la més greu dels darrers vuitanta anys i que iniciada per l’avarícia dels sectors financers, ens ha perjudicat greument als treballadors, provocant elevades taxes d’atur.

Les polítiques socials, gràcies a la coincidència del govern socialista a Madrid i un govern d’esquerres a Catalunya, han rebut un impuls extraordinari amb la Llei de la dependència i l’extraordinari esforç en educació i salut que ha fet el govern de la Generalitat i la clara millora de les pensions, especialment les mínimes, que s’ha fet en els sis anys de govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot, fruit de la convivència de les dues situacions al·ludides, hi ha el risc clar que l’electorat, com ha passat en altres situacions de crisi, faci un escorament cap a la dreta, cap a polítiques conservadores que comporten una greu agressió als drets i interessos dels més febles, des de polítiques agressives de caire neoliberal, com ha passat ara als EUA.

A les Terres de l’Ebre, la paradoxa d’una hipotètica victòria de la dreta de CiU, significa, a més, ignorar no només l’abandonament del territori, amb amenaça de transvasament inclosa, en els vint-i-tres anys de govern de CiU, sinó també l’extraordinària inversió en infraestructures que ha fet el govern de l’Entesa Nacional de Progrés, com ara en el nou pont del Delta o les carreteres i els regadius de la Terra Alta, i la nova carretera de Vinallop a Ulldecona, passant per Santa Bàrbara, i la d'Horta a Xerta, i un gran equipament com el nou campus universitari de la URV a Tortosa.

Les enquestes, amb tot, no donen un gran transvasament de vots del PSC cap a CiU, el que donen és una extraordinària mobilització de l’electorat conservador, que veuen la necessitat inel·ludible de recuperar el poder, aprofitant el desgast que per a tot governant té el context de crisi, i alhora una forta incertesa sobre la mobilització de l’electorat socialista. Ara, més que mai cal una gran mobilització de l’electorat progressista i especialment dels electors socialistes, per assegurar una sortida eficaç de la crisi en línia amb l’estratègia 2020 de la Unió Europea i sobretot amb les polítiques socials necessàries, perque una vegada més no haguem de suportar els costos de l’ajustament, només els treballadors.

Si governa CiU, amb un hipotètic suport del PP, es veurà com un primer pas cap a la victòria del PP, que comptaria amb el suport de CiU a Espanya i tornarem a veure les polítiques de privatització de serveis com ara els sanitaris, la retallada efectiva de les pensions i una clara involució en matèria de drets civils. És l’hora de la responsabilitat cívica, de la responsabilitat democràtica, d’exercir el principi de la sobirania popular. És l’hora d’anar a votar massivament, perquè com ha de passar en democràcia, els drets de la majoria siguin els que prevaleixin.

XLIV COSAC A BRUSSEL·LES

2010-10-28T14:34:00.002+02:00

La mesa i els portaveus de la comissió mixta per a la Unió Europea de les Corts Generals vam participar diumenge, dilluns i dimarts passats a Brussel·les en la XLIV reunió de la COSAC, la coordinació dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels estats membres de la Unió Europea. Els temes a debat han estat força interessants, l'Estratègia 2020 i la possibilitat d'un creixement sostenible, el propi futur de la COSAC i el control parlamentari de la PSDC, la política de seguretat i defensa comunes, així com debatre l'estratègia de control financer i d'establiment d'una governació econòmica europea, que planteja l'informe de la Task Force presentat pel propi Herman Van Rompuy, president permanent del Consell Europeu, que ha liderat el grup de treball, i que s'ha de debatre i aprovar en el Consell Europeu d'avui dijous i demà divendres.

El comú denominador de tots els debats en el si de la COSAC és el paper dels parlaments nacionals dins de la Unió Europea i una certa rivalitat amb el Parlament Europeu, que també participa amb una delegació en les reunions de la COSAC, apel·lant a la representació de la sobirania popular dels primers. En el fons, una pressió constant dels països més euroescèptics, per limitar les competències de les institucions de la Unió, enfront dels que apostem per construir una Europa més forta, que garanteixi la llibertat, la seguretat i el benestar dels seus ciutadans i sigui un factor d'estabilitat i de defensa dels drets humans en el context internacional.

Vaig intervenir en nom de la delegació espanyola, en el debat sobre el control parlamentari de la PSDC, on vaig defensar la necessitat d'una política de seguretat i defensa comunes forta, vinculada a la nova PESC, la política exterior i de seguretat comuna, que es deriva de l'aplicació del Tractat de Lisboa, com la millor garantia de l'espai de llibertat, seguretat i justícia que impulsa la UE (Programa d'Estocolm), així com la millor garantia d'una intervenció eficaç en defensa de la democràcia i dels drets humans, en el context internacional. Aquesta política de seguretat i defensa, serà més eficaç com millor sigui el control democràtic de la mateixa. Els parlaments nacionals és bo que hi participin i ho han de fer mitjançant la COSAC, essent innecessària la creació d'un nou organisme ad hoc. Ara bé, es necessari que aquesta sigui una veritable política europea, no la suma de les polítiques de seguretat i defensa de cadascun dels vint-i-set, com fins ara. I si és així, és el Parlament Europeu qui ha de tenir un paper rellevant en el seu control. De no ser-ho, el paper d'Europa en el concert internacional, es pot veure molt disminuït en un futur immediat.

Setanta anys de l'assassinat del president Lluís Companys

2010-10-20T14:39:00.007+02:00

Fa setanta anys de l'execució del president Lluís Companys i és necessari mantenir-ho present en el record, no hem d'oblidar. Companys, president democràtic i per tant legítim de Catalunya, va ser assassinat pel general Franco, l'únic president legítim executat, en el context de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. La mort de Companys és l'exemple més clar de la voluntat d'extermini dels demòcrates defensors de la Republica, que el general Franco va executar amb una constància i una eficàcia esfereïdores, tant durant la guerra com després. Mantenir el record de Companys, i de la injustícia de la seva mort, forma part de la necessitat de mantenir i de recuperar la memòria històrica recent, com homenatge als demòcrates que varen perdre la vida en defensa dels seus ideals i, sobretot, com a garantia que la memòria en les noves generacions impedirà que ens ho tornen a fer.

Lluís Companys era un home i no un déu i, per tant, amb tot els seus defectes i les seves virtuts, que com a governant, es mereixen l'anàlisi de la historiografia. Lluís Companys també, i sobretot, era el president escollit democràticament pels catalans i això li dóna tot el valor a la seva personalitat, i una indiscutible legitimitat. Per tot això, són abominables i totalment rebutjables els intents del revisionisme històric de sectors de la dreta espanyola, amb històriadors com Ricardo de la Cierva i Pio Moa, que pretenen acusar als dirigents de la Segona República, entre ells a Lluís Companys, de ser els causants de la guerra i de tots els mals que se'n derivaren. La guerra, la va iniciar qui tots sabem, un grup de militars, majoritàriament africanistes, clarament conservadors i alguns vinculats a Falange Espanyola de clara orientació feixista, seguint el model de Mussolini i altres vinculats al carlisme, els dos sectors polítics que, juntament amb sectors amplis de la jerarquia catòlica, de la banca i dels grans terratinents, varen donar suport a la rebel·lió militar i a la dictadura que se'n derivà.

Lluís Companys i Jover va ser un polític honest, amb una trajectòria que té molt a veure amb la convulsió política dels primers quaranta anys del segle XX. Va ser un home d'esquerres, advocat, defensor de sindicalistes, company de Marcel·lí Domingo, republicà i federalista, en la millor tradició del republicacisme federal català, que ve del segle XIX i no va tenir res a veure amb la imatge de nacionalista radical, que alguns d'un sector i altre li volen adjudicar.

Reconeixem al president Companys i honorem la seva memòria, i amb ell honorem a tots els demòcrates, que varen patir la repressió franquista. És de justicia i els ho devem.

Commemoració de la restauració de l'ermita del Coll de l'Alba

2010-10-11T12:20:00.000+02:00

Balanç de l'acció de govern organitzat pel Col·legi de Periodistes

2010-10-06T13:33:00.008+02:00

El passat dissabte dia 2 d'octubre vaig poder assistir al, no sé si dir debat, perquè el format era estrany, de les actuacions fetes pel Govern de la Generalitat, durant la legislatura que ara s'acaba, a les Terres de l'Ebre. L'acte estava organitzat per la demarcació de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Presentava el delegat del govern Lluís Salvadó, acompanyat dels delegats de Política Territorial i de Medi ambient, Antoni Sabaté i Víctor Gimeno, respectivament. Assistien i preguntaven al final, des de l'escenari, quatre coneguts periodistes, amb una pregunta cadascú. Amb tot, abans intervenien dos diputats de l'oposició, Paco Sancho, de CiU, i Joan Bertomeu, del PP, i després preguntaven una sèrie de representants de sectors econòmics i socials que estaven asseguts entre el públic, per donar pas finalment a preguntes del públic. La moderació corria a càrrec de la senyora Amparo Moreno Sardà, suposo que en qualitat de presidenta de l'entitat organitzadora.

Els representants del govern van fer una bona exposició de l'acció de govern i varen respondre a les preguntes d'uns i altres que no entraré a valorar, perquè exigiria un altre mitjà i un altre format. Els diputats de l'oposició, més enllà del seu posicionament sobre l'acció de govern que puc entendre, però que per raons òbvies no comparteixo, es varen queixar del format que no acabaven d'entendre. En realitat, el format de l'acte era molt alambicat, rígid i amb un excés d'intervinents previstos, que va fer que part de l'escàs públic assistent marxés abans de finalitzar.

Amb tot, el que em va cridar més l'atenció fou l'actuació de la moderadora, la senyora Moreno Sardà. Va limitar amb excés de zel l'escàs temps atribuït als intervinents, quan ella no va parar de fer intervencions mal argumentades, que en general no varen aportar res i varen allargar innecessàriament un acte, ja per ell mateix excessiu, i va demostrar una ignorància sorprenent repecte al funcionament de les institucions i el paper dels seus membres. Afirmacions, com les que va dirigir als diputats de l'oposició, per contestar les seves queixes sobre el format, reiterada en vàries ocasions, dient que se'ls havia convidat per explicar la seva acció de govern, entre altres perles, demostren que es desconeix quin és el paper d'un parlament en el nostre entramat institucional, on té com a funció principal legislar i alhora aquesta funció es complementa amb la d'impuls i control de l'acció de govern. La primera funció es fa impulsant projectes o proposicions de llei i la segona via mocions o proposicions no de llei segons el cas i via interpel·lacions i preguntes en comissió o al ple.

El desconeixement del paper de les institucions, que els alumnes de secundària del nostre país ja coneixen, no només va violentar el debat, sinó que va ofendre la intel·ligència dels presents i va desvirtuar en bona part la finalitat de l'acte, a més de comprometre la imatge d'un col.lectiu com és el dels periodistes, no només respectable, sinó que tenen a les Terres de l'Ebre molt ben acreditada la seva professionalitat, que han de desenvolupar en unes condicions no sempre fàcils.

Inauguració Caserna dels Mossos d'Esquadra a Tortosa

2010-10-01T19:20:00.002+02:00

Un llibre valent

2010-09-23T12:55:00.009+02:00

Dissabte 18, en un dels sopars tertúlia del Club Universitari de Tortosa, es va presentar el llibre En defensa d'Espanya i del Catalanisme, del que en són autors Daniel Fernàndez, advocat i secretari general adjunt del grup Socialista al Congrés dels Diputats, i Joaquim Coll, historiador, comissionat de la història institucional de la Diputació de Barcelona. La presentació, la va fer el catedràtic de Filosofia del Dret i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso.

El llibre és un al·legat valent en contra del tòpic pueril que tots els mals de Catalunya venen de la nostra vinculació espanyola. Fan un bon repàs històric d'ençà la transició, evidenciant els enormes avenços que ha fet el nostre país en aquest període, en un bon marc de convivència marcat per la Constitució i els dos estatuts d'autonomia. El rector Moreso va insistir en les virtuts del model federal d'organització de l'estat, un model que tal i com també reconeixien els autors, més enllà que no se li digui així en la constitució, des del punt de vista català es podria donar per assolit amb el desenvolupament de l'estatut de 2006 i amb la reforma del Senat per convertir-lo en la cambra de les autonomies, una veritable cambra federal. Moreso va posar èmfasi també en el caràcter federal del catalanisme progressista, al llarg dels dos darrers segles, des de Valentí Almirall i Rovira i Virgili, amb un punt d'erudició tortosinista, llegint el poema Absència d'Abu Bakr Al-Turtuxí del segle XI i citant fragments dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig del segle XVI.

Una presentació que va omplir la sala de l'Hotel Corona on es va celebrar, amb un excel.lent nivell dels ponents i que una vegada més evidencia l'encert del Club Universitari Tortosa en organitzar aquests sopars tertúlia, seguint un model que es dóna en altres ciutats i que Tortosa necessitava.

Inauguració de la seu de TV3 i Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre

2010-09-17T16:25:00.002+02:00

Ahir es va realitzar la inauguració de la nova seu a les Terres de l'Ebre de TV3 i Catalunya Ràdio, que s'ha ubicat a Roquetes. Inauguració, amb presència del president del Parlament de Catalunya, del Conseller de Cultura i del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i important no nómés per aquesta presència, sinó perquè ha estat la concreció d'una antiga reivindicació, que no es va aconseguir amb els vint-i-tres anys de govern de CiU.
Aquesta delegació, com comentàvem amb l'Enric Marin, el president de la CCMAV abans d'iniciarse l'acte, significa un nou reconeixement de l'entitat territorial diferenciada de les Terres de l'Ebre.

D'un acte força positiu per a la nostra vegueria, només hi ha un acte negatiu a destacar, l'absència, per no dir el boicot, de la majoria dels dirigents de CiU, que amb l'excepció d'un regidor d'Amposta, el meu vell amic Pere Vidal, no hi varen assistir. La seva obssessió d'estar en campanya quan encara no s'ha disolt el Parlament de Catalunya, i la voracitat amb què s'estan repartint els càrrecs de govern abans que ni tan sols s'hagin convocat eleccions, fa que perdin el més mínim sentit del respecte institucional i la seva capacitat per valorar el que és important per al territori. Tant de bo continuïn un llarg temps conreant el noble art de la política, des dels escons de l'oposició.

Foto: ACN

La dreta nacionalista inicia una nova guerra carlista

2010-09-16T11:47:00.007+02:00

El context preelectoral pot explicar algunes coses, però d'altres simplement responen a realitats més profundes que ara afloren amb més facilitat. Fa pocs dies l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ens obsequiava amb unes declaracions dient que el president de Catalunya José Montilla seria el candidat preferit de Franco i ara, en clau local de Tortosa, el convergent i actual alcalde Ferran Bel, acusa als responsables del govern que han impulsat la revisió del Pla Territorial de les Terres de l'Ebre d'actuar com els dirigents de les repúbliques soviètiques, o sigui com a autèntics comunistes que ataquen la nostra pàtria.

Hom es pot preguntar; és que se'ls ha escalfat la boca? No, és que són així, és la dreta catalana, que com totes les dretes s'emmascaren en la defensa de la pàtria, per no confessar els seus veritables interessos. L'al·lusió de Tremosa és pròpia d'aquells que tergiversant la història i, per tant, la realitat, expliquen a les noves generacions que Franco va fer una guera contra Catalunya perquè odiava el nostre país, obviant que Franco va fer una guerra d'extermini contra totes les esquerres espanyoles, inclosa la catalana, que governaven democràticament, acompanyat dels carlins catalans del "Tercio de Nuestra Senyora de Montserrat"amb qui, presumptament el senyor Tremosa i molts dels seus companys es deuen emmirallar, com a defensors de Catalunya i de les seves essències més profundes, combatent l'esquerra sense misericòrdia. Com ha dit Miquel Iceta, el president Montilla és el president de Catalunya amb un pedigrí democràtic inqüestionable, que incorpora entre altres la lluita antifranquista, lluita en la que el senyor Tremosa, el senyor Mas i d'altres dels seus ni hi eren, ni se'ls esperava.

El senyor Bel i Accensi apunta amb aires de croada contra la conspiració comunista, que va contra els interessos de Tortosa. O són els interessos del senyor Bel? A qui és pretén beneficiar reclamant menys tutela de les autoritats autonòmiques sobre l'urbanime local? No seria paradoxal, si no els coneguéssim, que en un moment que arran dels molts escàndols urbanístics, arreu es demana més control sobre l'urbanisme municipal, ell demani mans lliures per fer i desfer sense control, apel·lant al principi de l'autonomia local i a un mal entès, si més no mal citat, principi de subsidiarietat?La dreta nacionalista (els nacionals?), de la tradició i de les essències, de la pàtria, de les mans lliures a l'hora de fer negoci (en això es reclamen liberals) i en combat actiu contra els antipatriotes de l'esquerra. Com diu l'Eclesiastés c. 1,v. 9, "no hi ha res de nou sota el Sol".

Electoralisme?

2010-09-15T13:57:00.003+02:00

Vull deixar clara la meva convicció sobre la necessitat que el govern d'Espanya construeixi, el més aviat millor, un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears, MTC. Es tracta de donar una solució a mig termini, mentre la tecnologia en permet de millors, a un problema greu que afecta a tot el país i, especialment, als municipis veïns i propers de les centrals nuclears, que hem de conviure amb els residus que avui hi són depositats.

Tanmateix, també vull deixar clara la meva convicció i el meu compromís perquè així sigui, que en cap cas aquest MTC ha d'anar ubicat al municipi d'Ascó. Les Terres de l'Ebre ja hem assolit a bastament la nostra quota solidària quant a instal·lacions energètiques, entre altres tres nuclears en actiu, una de desmantellada i una central de cicle combinat. Dit això, vull expressar la meva preocupació per l'actitud d'ERC, en aquest cas amb una iniciativa del senador Muñoz, acompanyat en declaracions públiques del candidat al parlament i actual delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. Em refereixo a la moció que en nom de l'Entesa Catalana de Progrés han presentat al Senat, instant al govern en aquesta matèria, a vincular qualsevol decisió al consens social i institucional especialment als acords dels parlaments autonòmics respectius.

Em sembla evident que en una matèria que aixeca tants recels és impossible arribar a consensos absoluts i més dificil encara arrencar acords favorables dels parlaments autonòmics, quan alguns, com el català, ja s'han pronunciat en sentit negatiu. Davant de tot això, què aconseguim? Com és evident que sigui impossible disposar d'un MTC en algun lloc d'Espanya i, aleshores, com a conseqüència inevitable, els residus dipositats a les nostres centrals, més els de Vandellòs I, que tornaran aviat de França i els que s'hi afegiran derivats de l'activitat de les centrals, es mantidran per molt de temps a casa nostra. No seria millor fer una negociació discreta sense tan soroll, permetent al govern d'Espanya que faci la seva feina i construeixi un MTC en algun lloc d'Espanya que no sigui Ascò? Els d'ERC ens volien fer la prova del cotó als senadors del PSC, que hem explicat reiteradament la nostra posició, i que hem votat l'emena transaccional que s'ha pactat, per tots els grups, demanant al govern que prengui una decisió el més aviat possible i cercant el màxim consens.

A què es deu l'actitud d'ERC? Electoralisme pur? Irresponsabilitat? Per què no diuen la veritat del que hi ha en joc a la població ebrenca? La resposta l'han de donar ells, però tots ens la podem imaginar.

FESTES DE LA CINTA 2010

2010-09-09T14:03:00.006+02:00

Les festes majors d'aquest any a Tortosa, segurament són millorables, més enllà d'excuses poc consistents referents a l'avanç de l'inici del curs escolar o el rerafons de crisi econòmica, que no impedeix altres despeses. Tanmateix però, allò que és més important i que no falta, és la voluntat dels tortosins de gaudir de la festa, de participar, i especialment les penyes que nodreixen els nostres joves, i la il.lusió de les pubilles i pubilletes. Tenim festes i les aprofitem, i ho hem de fer per què ens ho mereixem i per que així iniciem millor, després, l'activitat on hi posarem els nostres millors esforçós.

A passar-ho bé i a xalar. Bones festes a tothom.

EL CANVI REAL

2010-09-03T10:33:00.001+02:00

Alguns pretenen començar el “canvi” sense voler adonar-se'n que aquest ja és una realitat en marxa. I és que la ironia en política pot ser un recurs no menyspreable, si no fóra perquè sovint, quan parlem de política, ens referim a l'acció de govern, la gestió de l'interès col.lectiu, i amb això poques bromes.

La Convergència i Unió del senyor Mas ha encetat la precampanya amb vista a les properes eleccions autonòmiques d'aquesta tardor prometent el canvi. Segurament és un intent poc afortunat de copiar l'eslògan socialista de 1982, sense entendre que seguint aquest símil ell fa el paper de la UCD i l'Adolfo Suarez, els socialistes, aleshores amb Felipe González, igual que a Catalunya el 2003 amb Pasqual Maragall i el 2006 i el 2011 amb José Montilla representem l'alternativa de progrés front al desgast de l'opció de dretes que en aquest cas la representen el 23 anys de pujolisme, on Mas fou conseller i, fins i tot, en el darrer govern agònic, sostingut pel PP de José Ma. Aznar, conseller en Cap.

Catalunya, amb set anys de presidència socialista, ha iniciat un procés d'avenç clar en l'autogovern, amb un nou estatut, que malgrat la retallada del constitucional, que esperem poder refer modificant la legislació estatal, ens ha aportat competències de govern molt superiors a les de l'Estatut de 1979. Així mateix, s'ha negociat un sistema de finançament molt més satisfactori, que representa rebre de l'estat 2.150 mil.lions d'euros en lloc dels 290 del darrer any de govern de Pujol i Mas, i s'ha aprovat la llei de vegueries, que permet desenvolupar un nou model d'ordenació territorial molt més adaptat a la realitat del nostra país, una llei que cal recordar que CiU ha votat en contra. Més enllà de l'elevadíssim nivell d'inversió en infraestructures i en equipaments, especialment educatius i sanitaris: 63.520 places de guarderia front a les 23.830 del 2003; 66.570 mestres front a 49.160 del període convergent, i 3,8 mesos de mitjana en les llistes d'espera hospitalàries davant dels 5,6 de l'any 2003.

Les Terres de l'Ebre, en aquest període, han vist una atenció del govern i una inversió impensable en el període anterior. S'ha de millorar i ho farem, però és obvi que el canvi amb presidència socialista ha estat evident, molt superior a l'atenció rebuda pel territori durant 23 anys de CiU. Les carreteres de Batea a Maella, Xerta a Prat de Compte, Horta de Sant Joan i Vinallop-Ulldecona fins a Vinaròs, així com el nou pont al Delta entre Deltebre i Sant Jaume, la millora de les condicions del sòl industrial del polígon Catalunya Sud, la creació dels de Camposines i el Motllò a la Terra Alta i Ribera d'Ebre respectivament, l'arribada de la Universitat Rovira i Virgili i la costrucció del nou campus, l'ampliació de regadius a la Terra Alta i la posada en marxa del Xerta-Sénia, així com l'aplicació de la Llei de Barris per recuperar els nuclis antics de Tortosa i Mora d'Ebre, entre moltes altres inversions impossibles de citar en un text necessàriament breu. Tot això s'ha de confrontar amb una llarga desatenció culminada amb el suport de Pujol-Mas al projecte de transvasament del govern Aznar.

El “canvi” que se'ns anuncia és un dejà vu i, la veritat, és que volem continuar endavant i no anar enrere, ens ho devem a nosaltres mateixos i, sobretot, a les noves generacions. Els ebrencs, si més no els que vulguin, podem perdonar, però mai no hem d'oblidar, sinó ens tocarà repetir una etapa trista de la nostra història. El del PSC ha estat i és el canvi real.

EL CANVI REAL

2010-08-24T13:03:00.004+02:00

El Partit dels Socialistes de Catalunya hem posat en marxa aquesta setmana la campanya explicativa “El canvi real”. A través de més de 500 tanques, cartells i publicitat als autobusos arreu del territori català, el PSC reivindiquem la feina dels governs d’esquerres liderats per presidents socialistes en la transformació de Catalunya des del passat 2003. Sobre la base de les dades i dels fets, des del PSC subratllem la més que evident transformació del país en infraestructures, polítiques socials, economia, educació, salut o agricultura, i advoquem per continuar avançant en aquest camí de reformes per assolir una Catalunya més justa i socialment avançada.

I és que el canvi real s’està produint i només s’aturarà si torna el projecte que va governar Catalunya fins el 2003 i que ara pretén presentar-se com quelcom nou. El canvi són les obres, els nous quilòmetres d’autopista i noves estacions de metro, els nous regadius, el nou model de finançament… El canvi, sens dubte, ve de la mà dels qui, com el President Montilla, han transformat els carrers i les places de Catalunya, les seves escoles i hospitals, els serveis als ciutadans, i no de la mà dels qui es van estar al govern durant més de 23 anys i que ara pretenen aparèixer renovats, sense vincles amb el passat. L’atribut del canvi no té res a veure amb els qui ara intenten adjudicar-se’l mitjançant falses imatges d’optimisme que només intenten amagar més del mateix.

Hem transformat el país. Hem transformat Catalunya.

Us convido a veure les tanques de la campanya 'El canvi real'

BONA FESTA DEL RENAIXEMENT!!!

2010-07-23T11:43:00.003+02:00

Patrimoni i Festa del Renaixement

Mil torxes van il·luminar aquest cap de setmana passat el castell de la Suda i les avançades de Sant Joan. Reivindicàvem el nostre patrimoni històric. Amb aquest acte simbòlic, que ens va emocionar a tots i totes, Amics dels Castells van celebrar el seu quinzè aniversari demostrant una vegada més que són una entitat imprescindible per preservar i revaloritzar els nostres principals actius històrics.

És ben cert que a Tortosa tenim un patrimoni monumental d’una riquesa extraordinària, i cal destacar entre altres elements tot el conjunt de l’arquitectura militar, que és el motiu fundacional d’Amics dels Castells. Un conjunt que, com ja s’ha dit, té més de sis quilòmetres de llargada, potser el més gran de la Península Ibèrica, però sobretot un conjunt que més enllà de la fortalesa de la Suda del segle X i dels trams de muralla del segle XIV, incorpora tot el conjunt de defenses del model Vauban, que tot i no ésser úniques en el nostre entorn, sí que m’atreveixo a dir que n’és el conjunt més important.

Els darrers anys a Tortosa hem fet un esforç important de recuperació que mitjançant diferents escoles taller i altres fórmules ocupacionals ens han permès recuperar part del conjunt i, per tant, cal continuar amb aquesta feina. Hi ha, però, una tasca pendent que és la de la neteja i senyalització turística del conjunt, que donaria una projecció i un valor afegit extraordinari a la nostra oferta turística.

Aquesta promoció patrimonial i turística de Tortosa té avui des de fa quinze anys, el seu principal actiu en la Festa del Renaixement, festa que va iniciar el regidor i bon amic Ramon Cardús i que va tenir el seu zenit en la desena edició l’any 2005 amb el reconeixement per part de la Generalitat com Festa Local d’Interès Turístic, any en que també vàrem rebre la Placa d’Honor del Turisme Català i el reconeixement per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del que n’era titular José Montilla, de Fiesta de Interés Turístico Nacional.

La festa no ha estat exempta de polèmica però sempre he defensat, i ho continuo fent, que cal fer tots els esforços possibles, inclosos els econòmics per potenciar-la. No es tracta tant d’un moment de diversió col·lectiva, que també, sinó d’un acte de promoció turística i, per tant, econòmica, en que els tortosins hi esmercem molts esforços i treball, especialment els treballadors de l’ajuntament, els voluntaris, les entitats i els comerciants, amb els restauradors inclosos, per a convertir-la en una imatge de Tortosa per tot l’any i que genera interès per tot allò que podem oferir als turistes, més enllà de la pròpia festa. Cal continuar garantint el seu rigor històric, que és el fet diferencial amb altres festes de recreació històrica i fent la inversió necessària, perquè continuï sent motiu d’orgull per a tortosines i tortosins.

Aquest és el nostre repte. Dissabte passats Amics dels Castells ens van ensenyar que si posem llum al nostre patrimoni, Tortosa en sortirà guanyant. Si continuem apostant per la nostra ciutat històrica, Tortosa en el seu conjunt en rebrà els fruits. Ahir vam inaugurar una quinzena edició de la Festa del Renaixement que reivindica precisament el nostre passat esplendorós, com una forma molt activa de treballar pel present i, sobretot, pel futur. Us encoratjo a continuar lluitant i treballar per una Tortosa molt millor, més viva, més de les persones, més oberta.

Permeteu-me, finalment, que aprofiti per desitjar-vos a tots una molt bona Festa del Renaixement.

Terra d’aigua, terra d’un riu, visca la vegueria de Tortosa!

Idees i reformes per guanyar el futur

2010-07-21T10:47:00.009+02:00

El socialisme democràtic és el moviment político ideològic del que forma part el Partit dels Socialistes de Catalunya. Es tracta de l'adaptació al marc polític i institucional democràtic al segle XX, del socialisme sorgit del sindicalisme i de diferents aportacions complementàries al llarg del segle XIX, que en conjunt reclamen una societat més igualitària i, per tant, més justa, com a resposta a la situació de la classe obrera sorgida amb la revolució industrial. Amb tot, podem trobar arrels del socialisme més antigues com ara els moviments populars de la baixa edat mitjana o les aportacions teòriques de diferents autors especialment vinculats a l'humanisme renaixentista. Així mateix, hi ha dues característiques clares del moviment socialdemòcrata, la lluita per una societat més justa i la capacitat d'adaptació de les propostes a una societat que canvia a un ritme cada cop més accelerat.

Dissabte ens reuníem a Lleida un miler de delegats socialistes per debatre i aprovar el nou programa marc del PSC. D'aquí sortiran, entre altres iniciatives, el programa electoral proper. El context econòmic, social i polític és complex. Crisi econòmica global, una societat canviant fruit d'uns processsos migratoris mai vistos en la història i una situació política global marcada per l'evolució cap a la multipolaritat, amb una Europa en procés de construcció, però fortament amenaçada de veure's reduïda a ser un actor secundari en l'escena política global. Hi ha, a més, la percepció creixent per part de la societat, que el veritable poder polític no recau en les institucions democràtiques, sinó que està en mans de grans corporacions econòmiques, de caràcter transnacional o multinacional, que dominen això que s'anomenen els mercats, una realitat que neguiteja per l'enorme poder que se'ls suposa, i a l'hora per la imposibilitat de visualitzar qui hi ha darrere i, per tant, la impossibilitat d'intentar-ne un control democràtic.

Els reptes del moment exigeixen noves propostes fonamentades en els valors de sempre i per això sota el lideratge potent del President Montilla, ens hem reunit sota el lema IDEES I REFORMES PER GUANYAR EL FUTUR. Un futur plantejat des de la centralitat política a Catalunya allunyats de l'involucionisme d'alguns i de l'aventurisme d'altres. Fem una proposta per un projecte que preserve la unitat civil del poble català, que enforteixi l'autogovern en el marc d'una Espanya federal, dintre d'una Europa més forta, que en aplicació del principi de subsidiarietat enforteix el paper dels ajuntaments com administració més propera als ciutadans.

Com deia el president Montilla en la cloenda, es tracta de construir la Catalunya social, la Catalunya inclusiva, la Catalunya de tots i totes.

En plena sintonia amb el que es preveu a l'estratègia 2020 de la Unió Europea, fem una aposta per l'educació i la cultura com a fonament d'una societat més competitiva i que permeti una economia basada en la indústria, amb un gran esforç en la recerca i la innovació i amb una clara aposta per la sostenibilitat social i mediambiental. Un nou model econòmic que incremente el control sobre el sistema financer, que el volem compromès amb l'economia real, controlant les pràctiques especulatives i amb una clara aposta pel creixement, creant llocs de treball en major quantitat i qualitat.

Revalidem l'aposta per l'estat del benestar, una de les grans aportacions del socialisme democràtic. Més enllà de les polítiques clàssiques en salut, educació i pensions, fem una clara aposta per les polítiques d'igualtat, d'integració i d'atenció a les dependències.

Finalment, fem una aposta clara per un ús sostenible i equilibrat del territori i de l'explotació dels seus recursos, posant un èmfasi especial en la gestió sostenible i responsable de l'aigua i del tractament dels residus.

Estem en una bona posició per guanyar el debat de les idees com sempre i centrarem ara els nostres esforços per guanyar democràticament la batalla política revalidant el mandat del president Montilla; la millor opció per Catalunya.

Marxa Noctura Fredes-Paüls 2010

2010-07-01T14:29:00.002+02:00

Un any més hem fet la marxa nocturna ja clàssica de Fredes a Paüls en una nit. La veritat és que impresiona la xifra de participants, ni més ni menys que 700, però cal reconèixer que als que ens agrada la muntanya, ens enganxa. Com diu molta gent, si fóra obligat potser no ho faríem, però és una activitat de muntanya voluntària i molt gratificant, un plaer.

Cal agrair, com sempre, l'esforç de l'organització de la UEC Tortosa, i el treball de tots els voluntaris i voluntàries perquè hagi estat possible.

L'activitat de muntanya sense competició consolida valors d'amistat i solidaritat en situacions difícils que val la pena de conrear. Fins l'any vinent.

Declaració del president de la Generalitat

2010-06-29T14:43:00.002+02:00

José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya Declaració institucional de José Montilla, president de la Generalitat amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut

Benvolguts conciutadans,

Avui, pocs dies després del quart aniversari de l'aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental. Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.

La indignació que sentim no ens ha d'impedir afirmar amb rotunditat que l'Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.

La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l'Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.

L'Estatut és ben viu però s'ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d'ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul·lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d'autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica.

El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d'Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l'esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.

Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.

Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l'Estat de Dret, acatar aquesta sentència. Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d'aquesta sentència, en allò que qüestiona l'Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l'Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.

Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s'ha pactat, signat i votat.
Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.

No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.
No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d'autogovern contingudes en l'Estatut que vàrem votar.

Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m'ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel·ligència.

Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país. Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n'he parlat amb el President del Parlament, amb el cap de l'oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.

A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d'accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.
Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l'Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d'experts juristes una anàlisi d'urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d'aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l'Estatut, alguns dels quals han estat ara qüestionats.

Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d'aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.

Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l'Autogovern de Catalunya, del qual l'Estatut n'és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.

Quart.- He parlat amb el President del Govern d'Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s'hauria d'haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l'Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d'aquesta sentència.

Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d'afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d'organitzar per poder expressar cívica i democràticament la nostra voluntat d'autoafirmació i d'autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l'autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.

I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d'aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d'Espanya.

Insisteixo: som davant d'una sentència que és responsabilitat exclusiva d'un tribunal. No som davant d'un judici de la resta d'Espanya contra Catalunya. L'Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:

Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.

L'Estatut es l'expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.

Hi ha d'altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

L'Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d'una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.

Ara és el moment d'expressar la grandesa de Catalunya.

De demostrar tot el que ens uneix i d'oblidar el que ens separa.

De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d'un poble madur i que sap el que vol.

D'afirmar la nostra voluntat d'autogovern amb determinació.

De treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l'Estatut.

D'exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.

Tot això no serà fàcil.

No us vull enganyar.

Tots sabem que vivim temps difícils en que s'encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.

Per això, hem d'actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.

No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.

Creieu-me, la fórmula d'èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d'un objectiu tan assenyat com el d'exigir el compliment d'un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.

Estic convençut que podem superar aquesta prova.

Que aquest propòsit és possible.

Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l'alçada de les nostres responsabilitats.
Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.

La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.

Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.

Mentrestant, jo, com a President, defensaré l'Estatut. El nostre Estatut.

Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de President de la Generalitat.

Aquesta es la meva paraula. Aquest es el meu compromís.

Visca Catalunya.

El Remolins-Bítem, a Preferent

2010-06-16T13:46:00.001+02:00

Diumenge passat, la victòria del Remolins-Bítem contra la penya Blaugrana Anguera, confirmava el seu ascens de categoria, a Regional Preferent. Una excel.lent notícia. Felicitats a tots i totes, començant per Joaquim Roda, el president, els membres de junta i tots els socis, tècnics i especialment els jugadors, que ho han fet possiblé, així com a tota l'afició.

Una bona notícia esportiva, que adquireix més dimensió si tenim en compte que estem parlant d'un equip modest, on tot surt de l'esforç voluntari i desinteressat d'un grup de persones que fan possible amb el seu treball aconseguir una nodrida pedrera futbolística i mantenir la passió dels socís i dels aficionats del poble de Bítem i del nostre barri de Remolins. Estic segur que el camp municipal de gespa arificial que vàrem fer i dotar en l'anterior mandat municipal aquesta propera temporada lluirà més si cap.

Felicitats i per molts anys d'èxits!!!

Construïm l'Ebre amb Fets

2010-06-02T14:26:00.002+02:00

XLIII COSAC A MADRID

2010-06-02T12:37:00.005+02:00

Dilluns i ahir dimarts es va celebrar a Madrid la XLIII assemblea de la COSAC, que agrupa a les comissions especialitzades en afers comunitaris del 27 països de la Unió Europea.El centre dels debats de l'assemblea giren en torn de l'aplicació del Tractat de Lisboa, el nou paper dels parlaments nacionals en el debat europeu i el control de la subsidiarietat, per mirar que no s'envaixin competències nacionals per part de la Comissió Europea i el Parlament Europeu. La veritat és que és important el respecte a la subsidiarietat, com una forma de prioritzar les administracions properes als ciutadans, però hi veig, en l'actitud de molts delegats, especialment els dels països que s'han incorporar més recentment de l'Europa de l'est, una actitud molt euroescèptica i un recel cap a la cessió de competències a les institucions europees, com volem els europeïstes. A més, tot el sistema de control de la subsidiarietat corre el risc de generar molta més burocràcia i dificultar la governabilitat d'Europa.

En iniciar-se l'assemblea, ens vàrem trobar amb les notícies dels morts i ferits de la flota humanitària que anava cap a Gaza. En la meva intervenció del matí, com ho va fer abans la presidenta de la delegació sueca, vaig demanar que es prengués una resolució clara al respecte. Finalment, hi ha hagut un lament per les víctimes i una expressió de suport a la posició expressada per Catherine Ashton, d'exigència en nom de la Unió Europea, perquè hi hagi una investigació independent i que s'aixequi el bloqueig de Gaza per material humanitari. S'hagués pogut anar més enllà en la condemna, però la necessitat de cercar el consens no ho ha permès.

Un any per a les eleccions municipals

2010-05-29T10:08:00.003+02:00

D’aquí a un any, en concret diumenge 29 de maig de 2011, es celebraran de nou eleccions municipals. Entrem, per tant, en la recta final de l’actual mandat dels ajuntaments. Un mandat que a Tortosa ha significat el retorn de CiU al govern municipal i a l’alcaldia i amb ells, les velles pràctiques i les velles actituds.

CiU va governar Tortosa entre 1979 i 1999, vint anys d’una política conservadora faltada de qualsevol ambició de ciutat, que va fer que Tortosa quedés al marge del Canvi que van experimentar la majoria de ciutats mitjanes i grans de Catalunya, governades pels socialistes.

L’any 1999 vàrem arribar al govern els socialistes i fins el 2007 vàrem impulsar un nou model de ciutat, basat en la promoció econòmica, impulsant el nou polígon industrial Catalunya Sud, que el govern anterior havia rebutjat explícitament, i vàrem redactar un Pla d’Orientació d’Equipament Comercials, amb la previsió de 15.000 m2 nous de superfície comercial útil en sòl urbà, essent l’única població ebrenca amb un planejament d’aquest tipus. Vam treballar per garantir l’accés al coneixement del nostre territori, signant amb la Universitat Rovira i Virgili l’acord per a la seva implantació a Tortosa. Vàrem aprovar un nou planejament urbanístic, que desenvolupa un nou model de ciutat més equilibrada, retornant al centre històric el caràcter de centre urbà, alhora que de la mà de la Llei de Barris impulsada pel govern de Pasqual Maragall, iniciàvem la tan necessària recuperació del nucli antic. Tot això va permetre canalitzar bé el creixement econòmic que vàrem viure i que va significar entre altres indicadors, un increment en aquest període del 60% en els inscrits a la seguretat social del nostre municipi.

Avui tenim un govern municipal sense ambició per Tortosa, més enllà de la seva ambició electoral, que retorna al vell model d’anar menjant i fregint, sense cap tipus d’interès per les infraestructures de comunicació al territori. Un govern que ha abandonat qualsevol intenció per impulsar la R+D+i, com a clau per al creixement econòmic basat en el coneixement i la competitivitat, que han modificat el POEC, desplaçant 9.000 m2 de superfície comercial fora del nucli urbà i que en el context de greu crisi econòmica que vivim es queda al marge de la promoció del sòl industrial dels municipis catalans que es fa a Madrid. L’alcalde Bel, en lloc de fer un esforç de promoció, com els principals alcaldes de Catalunya, es queda a casa.. Així mateix, la majoria de les obres que ha fet, corresponen a les de la Llei de Barris o a les obres finançades pel govern de l’Estat, això sí, amb un endeutament superior en tres anys al dels vuit anys anteriors i sense pagar als proveïdors des de fa més d’un any.

Fins al 29 de maig de 2011 continuarem treballant fort, perquè Tortosa torni a tenir un govern de progrés, un govern socialista que permeti rellançar el nostre municipi, prioritzant allò que convé a la majoria: la promoció econòmica, per crear llocs de treball i de qualitat; continuar millorant l’espai urbà de Tortosa, guanyant qualitat amb la transformació dels terrenys recuperats a RENFE i construint aparcament en el seu subsòl, i impulsant la construcció del nou pont sobre l’Ebre, alhora que tornem a fer de motor del territori ebrenc en matèria d'infraestructures de comunicació. Per a tot això, estem i estarem més a prop dels ciutadans escoltant-los per millorar la nostra proposta, evitant errors del passat i per garantir la mobilització de la majoria de tortosins, que és una majoria de progrés, perquè Tortosa no es quede al marge del creixement del país.

Perquè Tortosa és Capital.

"Tortosa Front de Guerra", de Josep Subirats Piñana

2010-05-28T09:47:00.003+02:00

Divendres passat, dia 21 de maig, es va presentar la reedició del llibre "Tortosa Front de Guerra" de Josep Subirats. La presentació es va fer en el marc dels sopars tertúlia que darrerament organitza el Club Universitari, amb periodicitat mensual.

El llibre és un excel.lent assaig històric sobre un període recent, encara molt poc conegut per la majoria. L'autor combina perfectament la seva experiència personal amb un bon grapat de referències bibliogràfiques molt ben escollides, que el converteixen en un obra imprescindible per entendre la realitat contemporània de Tortosa.

El llibre parteix de la decripció de la situació política d'ençà la proclamació de la II República i descriu la sublevació militar, que no va tenir efectes immediats a Tortosa, per passar a explicar el conflicte que planteja l'esforç per guanyar la guerra, convivint amb la revolució impulsada sobretot pels anarquistes de la CNT-FAI, incloent-hi els assassinats a la reraguarda. Descriu i analitza els fets de maig de 1937 i el retorn al control de la situació per part del Govern de la Generalitat i, finalment, explica l'arribada del front, amb els bombardejos, la fam i l'abandó de Tortosa, fins a la desfeta el 13 de gener de 1939.

Aquesta obra, amb les altres del mateix autor sobre el període republicà, la guerra civil i sobretot la repressió de la postguerra, són una aportació extraordinària per a la historiografia d'aquest període i són monografies imprescindibles per a tot el que s'escrigui sobre Catalunya.

Gràcies a Josep Subirats. Per la seva excel·lent feina com a historiador i per estar encara actiu ara que recentment ha fet 90 anys.

El president Montilla en defensa de l'Estatut al Senat

2010-05-26T14:36:00.003+02:00

Dilluns, dia 24, el President Montilla va comparèixer al Senat, més concretament a la Comissió General de Comunitats Autonòmes, per defensar la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya actualment vigent i aprovat el 2006. El President va defensar la validesa del model d'Espanya plural, que està en el substracte de la Constitució de 1978 i de la qual ha sorgit el desplegament de les autonòmies, base de l'actual estructura estatal espanyola, i va demanar la renovació del Tribunal Constitucional, en compliment de la llei orgànica que el regula.

El President va tenir una extraordinària intervenció, moderada en les formes, contundent en l'argumentació i de rellevant alçada institucional. Va deixar en evidència la malevolència del PP, que derrotat en l'àmbit parlamentari, quan va esmenar a la baixa l'Estatut amb pretensions de desnaturalitzar-lo, recórre al Tribunal Constitucional, en contra d'un estatut aprovat per les Corts generals i refrendat pel poble català, els portaveus del qual van evidenciar una escassa categoria política i una clara manca de respecte institucional, a la cambra parlamentària on estaven intervenint. I, així mateix, va deixar en evidència Artur Mas, el gran absent en un moment d'una gran trascendència per al futur immediat de Catalunya.

La compareixença del President va tenir el seu necessari i importantíssim complement amb l'anunci del vicepresident Chaves, que el Govern d'Espanya i el PSOE impulsarien la renovació que demanava una amplíssima majoria parlamentària catalana.Un gran dia per a Catalunya a Madrid, una gran victòria per al dret a l'autogovern del nostre país i un triomf polític importantíssim per al President Montilla, evidenciant que és el president que Catalunya necessita i es mereix.

Les comunicacions de l'euroregió de l'Arc Mediterrani

2010-05-12T10:31:00.004+02:00

Divendres passat, 7 de maig, vaig assistir al Palau de Congressos de València, amb una nombrosa delegació ebrenca, a l'acte reivindicatiu de les comunicacions de l'euroregió de l'Arc Mediterrani i, molt especialment, del corredor ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algesires amb Estocolm, passant per tot el llevant peninsular.

L'acte estava organitzat per la fundació Ignasi Villalonga de la qual n'és el director i l'ànima Eliseu Climent, conegut intel·lectual i activista catalanista del País València. L'objectiu de l'acte coincideix amb l'objectiu de la plataforma Ferrmed, formada per empreses i institucions, entre elles l'ajuntament de Tortosa, adherit per unanimitat gràcies a una moció del grup socialista, i amb una més que evident apatia per part de l'alcalde Bel i el seu govern. Aquesta plataforma està treballant de manera eficaç per aquest projecte i alhora coincideix amb la voluntat expresada pel Govern de Catalunya i explicada de forma brillant pel conseller de Política Territoria, Joaquim Nadal, a l'acte de València. L'acte va comptar amb una nombrosíssima assistència de representants institucionals i de la societat civil, de tots els territoris de parla catalana, i estic segur que serà un bon impuls per a les gestions que el Govern d'Espanya i el seu president José L. Rodriguez Zapatero es van comprometre a fer amb motiu de la presidència espanyola del Consell Europeu, tal i com ho va explicar en sessió parlamentària al Senat.

L'objectiu concret és que aquest eix ferroviari s'inclogui com a prioritari en la planificació dels eixos de comunicació estratègics que la Comissió Europea ha d'aprovar. Aquest corredor ens afecta de ple a les Terres de l'Ebre i serà un element clau per possibilitar l'impuls industrial que la nostra vegueria necessita els propers anys coincidint amb la recuperació econòmica, tal i com va recollir en la seva intervenció José L. Mora, president de la COCIN de Tortosa i únic ebrenc que va tenir possibilitat d'intervenir en l'acte.

La Llei de Vegueries

2010-05-04T14:03:00.002+02:00

El Parlament de Catalunya està debatent el Projecte de Llei de Vegueries, iniciativa del Govern de la Generalitat, que dóna resposta a una antiga i nostrada reivindicació per tenir unes divisions territorials de Catalunya que s’adaptin millor a la realitat del territori, que no ho fa la divisió provincial vigent. Aquesta reivindicació té un especial arrelament a les Terres de l’Ebre, pel que té de demanda de reconeixement administratiu de la pròpia especificitat i identitat territorial.Aquest projecte de llei, que permet la vegueria de l'Ebre i reconeix la capitalitat de Tortosa, ha estat rebutjat per CiU, que continua instant allí on pot a la retirada del projecte de llei, perquè es tracta d'una proposta força allunyada del que és el seu model territorial, el que varen mantenir i desenvolupar al llarg del vint-i-tres anys en que varen governar amb majories còmodes.

Un dels arguments dels que s’oposen a la iniciativa parlamentària és el dels hipotètics problemes que hi poden posar a Madrid i, en concret, el govern central. Amb tot, res més lluny de la realitat. El govern central ha de ser i és respectuós amb les competències del Parlament de Catalunya. Aquest dimarts passat vaig preguntat al vicepresident Chaves, en la sessió de control del Senat, sobre l'aplicació de la llei. Aquest, després de reiterar el respecte a les competències del Parlament, va dir que el govern no es pronunciarà fins que ho faci Catalunya, mitjançant el seu Parlament, amb l’aprovació de la llei, ja que en cas contrari es podria considerar una greu intromissió en les competències que l’Estatut atorga a la Generalitat i, en concret, encomana al Parlament.

Chaves va recordar la plena constitucionalitat de l’Estatut que estableix la divisió de Catalunya en municipis i vegueries. A més, va assenyalar que la constitució en el seu article 141.2 preveu l’existència d’altres entitats distintes de les diputacions, com ara els cabildos insulars canaris, als que jo havia fet referència en la meva exposició de la pregunta, evidenciant, per tant, que no hi hauria d’haver problema en que una província com la de Tarragona, encabís dos consells de vegueria, el del Camp de Tarragona i el de les Terres de l’Ebre.

Perquè Seguim Creient

2010-04-30T13:58:00.002+02:00

Segueixo creient en Catalunya, és la frase que José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, va pronunciar a Pinós, al Solsonès, al bell mig de Catalunya, en el punt que es considera el centre geogràfic del nostre país, el dia que anunciava la seva intenció de repetir com a candidat a la presidència de la Generalitat. L’acte estava carregat de simbolisme, la centralitat geogràfica era una clara referència a la centralitat política del PSC en el mapa polític català. El PSC ha tingut la Presidència de la Generalitat les dues darreres legislaturas, en l’anterior, el president Pasqual Maragall va impulsar l’elaboració d’un nou estatut que ha significat un fort impuls a l’autogovern de Catalunya i un nou sistema de finançament, que finalment fa justícia amb Catalunya i permet sostenir el nostre estat del benestar alhora que garanteix el volum de d’inversió necessari perquè Catalunya continuï essent el motor econòmic d’Espanya i una de les regions capdavanteres de la Unió Europea.

En l’actual legislatura, el president José Montilla ha tancat aquesta negociació pel finançament i ha iniciat el desenvolupament del nou estatut, amb importants transferències de competències per a Catalunya. A un costat i a l’altre de l’espectre polític tenim a uns que presenten recurs d'inconstitucionalitat contra l’estatut refrendat pel poble de Catalunya, el PP, i a l’altre CiU i ERC impulsant consultes sobiranistes en un viatge cap enlloc, uns i altres allunyats del sentiment i la voluntat majoritària dels catalans.

El president Montilla ha estat clar, és català i catalanista, espanyol però no espanyolista sinó federalista i europeu, i europeïsta i demòcrata, progressista i socialista, amb el que coincideix amb la majoria de la societat catalana, amb una única bandera, la Senyera, i un projecte per al país, l’Estatut, refrendat per la gran majoria dels catalans. Enfront d’això, projectes involutius per un costat i aventurisme amb falses dreceres cap a un país il·lusori, per un altre. Així mateix, a aquesta clara i contundent definició política cal afegir-hi un balanç de govern amb un llistat d’inversions i d’actuacions que no admet comparació amb els governs precedents de CiU.

Aquest projecte de país i aquesta ferma voluntat del president tenen una clara repercussió a les Terres de l’Ebre i a Tortosa amb un volum d’inversió també incontestable i, finalment, amb un projecte de Llei de Vegueries al Parlament, que dóna resposta a la demanda històrica del nostre territori i recull l’aspiració de Tortosa perquè es reconegui el seu paper com a motor i, per tant, capital del territori.

Tortosa ha de tenir un projecte clar de creixement econòmic, que gràcies a les inversions en infrastructures que es fan i que estan compromeses, a l’aposta universitària de la URV i del Govern de la Generalitat, i a les iniciatives de R+D+i que desenvoluparem, li han de permetre liderar el creixement de tota la vegueria de l’Ebre amb voluntat que el creixement beneficiï a tots i cadascun dels nostres municipis. Perquè Som Capital solidària i els socialistes creiem en Tortosa.

Avui el president Montilla assisteix a la inauguració de la fira Expoebre. Ja ho va fer en inaugurar el nou pavelló firal, com un acte simbòlic de renovació del compromís amb Tortosa i les Terres de l’Ebre, com a part important d’aquesta Catalunya en la que segueix creient, una ciutat, una vegueria i un país que estic segur comparteixen la fe i l’ambició del President. Ara de nou Catalunya, després Tortosa.

TORTOSA, PERQUÈ SOM CAPITAL

2010-04-22T15:05:00.003+02:00

Avui hem presentat la primera campanya del PSC de Tortosa amb vista a les eleccions al Parlament de Catalunya i a les municipals de l'any vinent.
Us adjunto l'enllaç de la nostra nota de premsa. http://larosadetortosa.blogspot.com/2010/04/tortosa-perque-som-capital.html

Bel, en contra de la llei de vegueries

2010-04-15T13:14:00.004+02:00

El ple de l'ajuntament de Tortosa de dilluns passat va rebutjar amb els vots de CiU, i davant l'empat, amb el vot de qualitat de Bel, la moció del grup municipal Socialista que demanava donar suport al projecte de llei que el govern del president Montilla ha enviat al Parlament i on es preveu la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre, en el marc d'una nova ordenació territorial de Catalunya, que dóna compliment al mandat de l'estatut de 2006. En aquesta moció es demanava, així mateix, rebutjar l'acord impulsat per Josep Poblet (CiU) a la diputació provincial de Tarragona demanant la paralització del projecte de llei, en un actitud clarament contrària al sentiment i els interessos de les Terres de l'Ebre i que va comptar amb el vot favorable del regidor tortosí Pere Panisello(CiU).

Un acord nefast, en un dia trist per a Tortosa. En lloc de la proposta socialista es va aprovar una proposta de CiU, entrada per reacció a l'anterior, que és un conjunt de despropòsits, com ara atribuir la voluntat de creació de les vegueries a CiU i Jordi Pujol, que va governar el país durant vint-i-tres anys, amb moltes majories absolutes i que mai va fer cap pas en aquesta direcció. Una proposta que reclama la creació "immediata" de la vegueria de l'Ebre, ara els agafen presses i en lloc de fer esmenes en el debat parlamentari, demanen allò que és impossible, perquè és la millor manera de no aconseguir res, ja que la creació de la vegueria de l'Ebre exigirà després de l'aprovació de la llei al Parlament de Catalunya, una modificació de lleis estatals a les Corts generals, i per a això no hi ha drecera. CiU no vol vegueries, no formen part del seu model de país i alhora per electoralisme té por d'un èxit del govern del president Montilla. És per això, per pur partidisme, que Bel i els seus seguint criteris d'estricte sectarisme de partit, voten en contra del projecte de llei que ha de permetre crear la vegueria de l'Ebre i reconèixer la capitalitat de Tortosa, i plantegen totes les objeccions possibles, en lloc d'animar al seu partit a participar en el debat fent propostes per millorar en allò que sigue necessari, el projecte tramès pel govern.

Natros vàrem votar a favor d'aquesta proposta, després de qualificar-la d'exercici de filibusterisme polític i sabent que era un acte absolutament inútil, perquè els socialistes no podem votar en contra d'una moció favorable a la vegueria de l'Ebre.Tal i com he dit , un dia trist per a Tortosa, que Bel va celebrar amb una mal dissimulada eufòria, com si per altra banda no sabés amb antelació el resultat de les votacions.

La venda de l'empresa d'aigües

2010-04-14T14:44:00.005+02:00

En el passat ple ordinari de l'Ajuntament de Tortosa es va aprovar finalment allò que havíem denunciat, quan ho tenien ben amagat, la venda d'una part important de la "joia de la corona", gairebé la meitat de les accions de l'EMSP, l'empresa municipal que presta el servei d'aigües a Tortosa. Aquesta empresa la vàrem crear l'any 2002, davant la situació amb què em vaig trobar en arribar a l'alcaldia l'any 1999. El servei, el prestava una suposada empresa que no era cap societat mercantil i es tractava simplement d'un servei més de l'Ajuntament de Tortosa, que en aquell moment es limitava al subministrament d'aigua potable, extreta dels pous del parc municipal i degudament potabilitzada, sense cap pla d'inversions de millora de xarxa i amb un percentatge de pèrdues elevadíssim. En aquestes circumstàncies i, malgrat tot, l'anomenada empresa, era deficitària. Vàrem crear una societat mercantil, la vàrem dotar tècnicament, vàrem fer un pla plurianual d'inversions i ens vàrem integrar al CONGIAC, un consorci d'ajuntaments catalans per fer-se suport mútuament i beneficiar-se de l'economia d'escala en tots els aspectes tecnològics, així com millorar la gestió dels respectius serveis.

En aquestes noves circumstàncies l'empresa ha generat una inversió mitjana fins a l'actualitat de més de 500.000 euros anuals i uns beneficis per transferir a l'ajuntament del mateix nivell. Ara el senyor Bel i el seu equip de CiU i ERC, han decidit vendre el 49% de les accions amb l'excusa de la millora tecnològica i de gestió, tot i que com finalment va reconèixer el senyor Ricard Forés en el ple, es tracta simplement d'una operació per recaptar diners i atendre despeses a les que no poden fer front amb els ingresos ordinaris d'un pressupost que ja els vàrem advertir que era fictici quant a les previsions d'ingressos i que no podria sostenir les despeses previstes.

Es tracta d'una operació a vint-i -cinc anys, que aporta més de deu milions d'euros a les arques municipals però que comporta renunciar a uns ingressos molt superiors al llarg dels propers vint-i-cinc anys. Es tracta, doncs, d'agafar els diners ara comprometent el futur. Alhora es preveu una inversió ridícula que es fixa en 400.000 euros tots els anys, però que si avui ja està clarament per sota de la inversió dels darrers anys, amb l'evolució de l'IPC, esdevindrà ridícula i el que és pitjor insostenible mediambientalment en permetre el malbaratament de l'aigua per les fuites i amb la conseqüència d'un mal servei per als ciutadans. Així mateix, es preveu un increment dels preus de l'aigua que s'inicien en el 2,5% i van fins al 4,5%, en un moment que la inflacció interanual està per sota de l'1%.

Una de les excuses aportades és la necessitat de finançar un crèdit de 3,5milions d'euros, que es va transferir a l'ajuntament, per ajudar a finançar un equipament tan important com el nou pavelló firal i esportiu. El crèdit va permetre avançar les transferències que l'empresa hauria fet a l'ajuntament els propers sis anys i que amb uns beneficis de més de 550.ooo euros anuals es pot amortitzar sense problemes, i amb una operació en què els beneficis de la gestió municipal de l'aigua queden íntegrament dintre del municipi.

Ara, al contrari, estem davant d'una operació que farà que bona part dels beneficis de la gestió de l'aigua al municipi de Tortosa, vagin a mans privades, amb un deteriorament progressiu de la xarxa d'abastament i de la de clavegueram i amb uns preus cada vegada més alts per als usuaris. Un mal negoci i un dia trist per a Tortosa.

La Creu de Sant Jordi per a Manuel Pérez Bonfill

2010-04-14T14:18:00.008+02:00

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi al professor Manuel Pérez Bonfill. És el reconeixement més important del nostre govern i en aquest cas és sobradament merescut, tal i com vaig manifestar en el meu escrit que com a senador vaig fer arribar als promotors, afegint-me a la iniciativa.

Manuel Pérez és un professor extraordinari que ha marcat milers d'alumnes al llarg de les darreres dècades i alhora és un dels millors escriptors contemporanis del nostre país, no només de les Terres de l'Ebre, de tot Catalunya. Alhora ha estat sempre una persona compromesa amb Catalunya i amb la llibertat, la democràcia i el socialisme entès com la lluïta per la dignitat de les persones i sobretot pels més débils, des de la lluïta antifranquista fins a l'actualitat, és més, és un referent per a les persones d'esquerres a Tortosa i a tot el nostre territori.

Honest i extremadament rigorós intel.lectualment, he tingut l'honor i la satisfacció de comptar amb la seva amistat al llarg de molts anys, alhora que el seu suport clar i sense torna, ha estat una ajuda inestimable en diferents moments de la meva vida. Les circumstàncies de la vida política, amb criteris i actituds no compartides, ens han allunyat els darrers anys. Avui, des d'aquest espai personal li vull reiterar la meva amistat incondicional, el meu reconeixement a la seva persona i a la seva trajectòria, el meu agraïment i la meva felicitació més afectuosa i entusiasta.

*La Foto és del diari El Punt

HOMENATGE DEL SENAT A JORDI SOLÉ TURA

2010-03-17T13:30:00.007+01:00

Ahir dimarts es va fer l'entrega de la Medalla d'Or del Senat, a títol postum, a Jordi Solé Tura, distinció que va recollir la seva vídua Teresa Eulàlia Calzada, en un acte solemne i alhora senzill, emotiu com va dir Javier Rojo, president del Senat.

Glosar la figura de Jordi Solé pot ser ociós, després de tantes coses que s'han dit arran de la seva mort, però la veritat és que resulta difícil no fer al·lusió a la seva extraordinària biografia, forner de petit al forn familiar a Mollet i després catedràtic de dret constitucional, ponent de la constitució de 1978, i alhora regidor, diputat, senador, ministre de cultura i un ampli etcètera, que no repetiré.

El Jordi per mi ha estat una figura de rellevància especial. Vàrem compartir militància al PSUC, en el qual jo era un simple militant de base en la meva època d'estudiant i ell ja era un dirigent important, el recordo especialment defensant l'opció eurocomunista, en la que jo tanbé m'alineava, en assemblees de l'agrupació universitària, quan el partit es decantà cap al comunisme més ortodoxe. Anys més tard va liderar la Conferència d'Homes i Dones d'Esquerres, en què un nombre important de companys el va seguir cap al PSC, moviment a redòs del que un temps més tard jo mateix amb molts companys de l'Ebre vàrem seguir la mateixa trajectòria. Vaig tenir l'extraordinària oportunitat que en la campanya de les eleccions municipals del 1999, que em portarien a l'alcaldia de Tortosa, m'acompanyés en el míting central a l'auditori Felip Pedrell i, poc després, compartint escó al Senat em vaig sentir honorat amb la seva amistat personal.

Una persona extraordinària en el seu aspecte més humà i un polític dels de més relleu del nostre país. Un home savi, prudent i alhora apassionat, un bon reflexe de la combinació adequada del seny i la rauxa. Saviesa, prudència i apassionament que va posar sempre al servei de la causa de la llibertat i el socialisme, que per a ell no eren sinó dues cares d'un mateix ideal, tal i com ell mateix escriu en el manuscrit que està dipositat a l'arxiu de la fundació Rafael Campalans: "Sempre he entès el socialisme com una passió per la dignitat de la persona, és a dir per la igualtat i la solidaritat en una societat lliure".

En la fotografia, es poden veure a diferents persones en els moments previs a l'inici de l'acte al Senat. Destaquen drets per la seva rellevància Santiago Carrillo (exsecretari general del PCE), Roberto Lertxundi (antic secretari general del Partit Comunista d'Euskadi i avui senador socialista) i Juan José Laborda (socialista i expresident del Senat), entre moltes persones que vàrem assistir a l'homenatge.

PIOVE?... PORCO GOVERNO

2010-03-12T13:45:00.001+01:00

Amb aquesta frase, teòricament representativa de l’actitud del poble Italià, d’esperar que el pare estat ho resolgui tot, fins i tot les inclemències metereològiques, podríem al·ludir a una actitud també habitual en la nostra societat. Potser aquesta coincidència té el seu origen en la nostra herència comuna des de l’antiguetat. O, potser, en una tradició molt més recent de règims autoritaris i, per tant, d’actituds paternalistes que amb la nostra herència catòlica i mediterrània, ens diferenciaria de l’esperit liberal i, per tant, reivindicador de la responsabilitat individual, dels països nòrdics de tradició protestant, en línia del que explicava el sociòleg alemany Max Weber.
Aquesta reflexió em va venir al cap aquest dimarts passat mentre de 6 a 8 del matí viatjava cap a l’aeroport per assistir al ple del Senat. Era el dia després de la “gran nevada” i totes les emissores de ràdio no parlaven d’altra cosa. Al·lusions al “caos” que s’havia produït de Barcelona cap al nord, amb especial incidència dels problemes a la província de Girona, referències a la gent que havia dormit en poliesportius habilitats, amb els quals s’estava treballant perquè puguessin esmorzar, caiguda del subministrament elèctric en algunes comarques gironines, inclosa la capital, i avisos per que ningú sortís a la carretera si no era absolutamente imprescindible.

M’assaltava el dubte de si era un irresponsable per intentar complir amb el que d’altra banda era la meva obligació com a senador o si, fins i tot, era insolidari. Tot i això, vaig agafar uns guants adequats per si havia de posar cadenes al cotxe i vaig sortir a la carretera, mirant de moderar la velocitat per si hi havia gel, ja que les temperaturas eren efectivament baixes. La veritat és que vaig arribar a l’aeroport a uns 180 quilòmetres de distància, sense cap problema, i al cap de poca estona, a les deu, ja era a Madrid.

Les reflexions en realitat són dues. Per una banda estàvem davant d’una nevada, advertida des de feia almenys dos dies i que potser hauria d’haver provocat en els conductors, que ara es trobaven a la carretera clamant contra les autoritats, la precaució d’anar preparats i agafar com a mínim cadenes si és que era inevitable sortir a la carretera. Després, comprensió cap a unes autoritats que malgrat haver mobilitzat 100 màquines llevaneus, 7.000 mossos i 1.000 bombers, més enllà del personal sanitari i de serveis socials, que reforçant torns varen atendre totes les persones que ho varen necessitar, probablement no podien arribar a tot arreu amb la mateixa celeritat i eficàcia, per tractar-se d’un problema que com a molt es produeix una vegada cada dècada. D’altra banda, una reflexió crítica, en haver comprovat que en el meu trajecte per mitja costa catalana no havia tingut problemes. No entenc la crida general a no surtir de casa, seguramente un excès de prudència per part dels responsables de protecció civil, i allò que tant patim la gent de l’Ebre i en general els del sud del nostre país, que quan passa quelcom de Barcelona cap amunt ja passa a tot Catalunya. Si algú més “responsable” i més “solidari” que jo es va quedar a casa i no va sortir, m’imagino que devia pensar al cap de poques hores quan les informacions ja deien que tot s’havia normalitzat.

Vull això sí, agrair el seu esforç i la bona feina, a tot el personal de les administracions públiques que va treballar per ajudar a superar la situació d’emergència i a les autoritats que els varen coordinar, fins i tot reconeixent alguna mancança. Jo sóc d’aquells que creuen que quan plou, alguna cosa hi deu tenir a veure el cel.

Medalla d'Or de la Ciutat de Tortosa al Col.legi de la Mercè

2010-02-24T10:12:00.009+01:00

Dissabte passat, dia 20 de febrer, fèiem un homenatge al col.legi públic de la Mercè. La Medalla d'Or de la Ciutat de Tortosa, atorgada per unanimitat de tota la corporació, amb ocasió de la celebració del 160è aniversari del centre, creat el 1848. Val la pena recordar que aquest guardó de la ciutat, el més important, es concedeix només quan hi concorren motius excepcionals, entorn d'una persona o d'una institució, motius que fan referència a serveis extraordinaris en favor de Tortosa. Tants anys de dedicació del col.legi a la formació d'una generació rere una altra, fet amb extraordinària dedicació dels professionals que s'han succeït en el claustre i amb qualitat contrastada, acrediten sobradament els mèrits.

En el meu parlament com a portaveu del Grup Municipal Socialista, vaig voler recordar el context històric en què sorgeix el col.legi. El 1848 és un any de convulsions socials i polítiques a Europa, revolucions liberals que liquiden la monarquia francesa i que sotraquejen bona part d'Europa, acompanyades de revoltes socials de la incipient classe obrera, fins i tot és l'any de la publicació de quelcom més que un llibre, el Manifest Comunista de Marx i Engels, que més enllà del seu contingut literal, és un dels referents històrics que marca l'inici de tota una época. A Espanya els governs liberals, en mans ara dels moderats, van desenvolupant un nou servei d'instrucció pública, encara incipient i lluny de l'actual, però que marca l'inici de tot un món d'oportunitats per als treballadors, que de la mà de l'educació pública i gratuïta, per primera vegada podran albirar possibilitats d'una formació, que fins ara els havia estat negada i que permetrà amb totes les limitacions que es vulgui, una clara millora de la seva socialització i farà més permeable l'estructura de classes amb una mobilitat social creixent. És l'ensenyament públic, que encara avui és la millor garantia de la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement, fonamental per a la formació com a persones i així mateix garantia democràtica d'igualtat d'oportunitats per a la millora social.

El Col.legi de la Mercè té molts mèrits al llarg de la seva història, i no és el menor i ho vaig voler recordar, el fet de comptar entre els antics professors amb Marcel.lí Domingo(Marcelino, com ell es feia dir i com s'hi referien els seus amics), que fou mestre auxiliar del col.legi l'any 1903 i que amb el temps arribaria a ser Ministre d'Instrucció Pública del govern de la Segona República. És per això, entre altres motius, que li vàrem posar el seu nom a la biblioteca pública que vàrem inaugurar el 2006, al mateix solar del carrer de la Mercè, on havia estat ubicat el col.legi.

El Col.legi de la Mercè però, més enllà dels mèrits històrics és avui una sòlida aposta de futur. A Europa on ens hem fixat com objectiu assolir una societat de plena ocupació, de qualitat, basada en el coneixement, la recerca i la innovació (Estratègia de Lisboa de l'any 2000 que ara, després de la seva revisió, es convertirà en l'estratègia 20/20), el sistema educatiu de qualitat és fonamental, i no només l'educació superior és important, també ho és i molt una educació bàsica de qualitat; i amb una responsabilitat especial, pel que hem dit, de la xarxa pública. Vaig encoratjar i ho torno a fer, a tota la comunitat educativa del centre i especialment al seu claustre de professors, a continuar treballant per facilitar l'accés al coneixement a les noves generacions de tortosins, feina que s'ha de fer trametent als alumnes la cultura de l'esforç i la superació i cercant, encara que de vegades pugui semblar utòpic, l'excel.lència.

Ho vaig fer en el transcurs de l'acte públicament i després privadament a molts del exalumnes, que varen participar amb emoció de l'homenatge, avui reitero la felicitació a tota la comuniat educativa.

Per Molts Anys!

* La foto és d' Alons Navarro, a qui li agraeixo que me l'hagi enviat perquè és un bon record d'un dia entranyable per a molts i moltes dels presents

CiU intentarà que la Llei de Vegueries no prospere

2010-02-07T00:25:00.008+01:00

Felip Puig, Secretari General adjunt de CDC, ha vingut a Tortosa a dir que intentarà que la Llei de Vegueries no prospere, acompanyat dels dirigents del partit a les Terres de l'Ebre i suposo que acompanyat del senyor Bel i Accensi, alcalde de Tortosa. Després d'haver estat a punt d'acabar amb el nostre riu i la nostra terra, donant suport al PP amb el transvasament previst al PHN, ara que estem a punt d'aconsseguir una de les nostres reivindicacions més sentides, s'han proposat anar de nou en contra nostra.

Diu Felip Puig que l'agenda política que marca el govern està absolutament divorciada dels interessos de la gent. Té la més mínima idea d'allò que ens interessa a les Terres de l'Ebre? Es necessita una habilitat política especial per a vindre a Tortosa a dir que faran el possible perquè no tinguem el reconeixement administratiu del nostre territori, que fa gairebé dos cents anys que demanem.

Cursa del Pastisset a Benifallet

2010-02-06T21:51:00.009+01:00

Diumenge passat es va celebrar la primera Cursa del Pastisset a Benifallet. La primera perquè esperem que n'hi haurà d'altres .

Aquest tipus d'activitats de muntanya són molt interessants perquè reforcen l'estima i l'interès per la natura, alhora que permeten fer una pràctica col.lectiva d'esport, en aquest cas més de 400 participants, molt bé. Un paissatge extraordinari, la serra de Cardó; i una climatologia que ho va fer tot més fàcil. Felicitats als organitzadors i gràcies per l'esforç i les atencions. Gràcies també al poble de Benifallet i al seus veïns i veïnes que en gran quantitat varen col·laborar amb l'organització fent-ho tot més fàcil.

Amb aquestes activitats fem també país i territori, fem també Vegueria de l'Ebre.

La Vegueria

2010-02-05T11:47:00.002+01:00

Aquest dimarts el Govern de la Generalitat, amb el president Montilla al capdavant, ha adoptat un acord d’enorme transcendència per al país i per raons específiques per a les Terres de l’Ebre, és evident que em refereixo al Projecte de Llei de Vegueries.

Aquest és un tema que demanava solució no des de fa un any, ni dos, ni deu, fa gairebé dos segles, d’ençà el 1833 en què, mitjançant un Decret, el govern de Cea Bermúdez, a proposta de l’aleshores ministre de Foment, Francisco Javier de Burgos, dividia Espanya en 49 províncies (cinquanta d’ençà el 1927), de les quals quatre corresponien al territori del Principat, tot seguint el model de la divisió departamental francesa. No era la primera divisió provincial, n’hi havia hagut almenys dos precedents, durant l’ocupació napoleónica i després durant el Trienni Liberal, i res feia suposar un millor futur a la que s’adoptava aquell 30 de novembre. Tanmateix, però, i contra tot pronòstic, amb la breu excepció del període 1936-39, ha arribat fins avui convivint amb règims autoritaris i democràtics com és el cas de l’actual.

Des del primer moment, i de manera reiterada des d’aleshores, aquesta divisió territorial s’ha vist des de Catalunya com aliena al país i aliena a la seva realitat històrica, social i econòmica. Per tot això, la necessitat d’una reordenació territorial de Catalunya, amb unes demarcacions més respectuoses amb la nostra realitat, ha estat una reivindicació constant compartida per la majoria de forces politiques del país, agrupades en això que genèricament podríem anomenar el catalanisme polític. Des de Tortosa, i des de bona part del territori ebrenc, aquesta reivindicació ha estat una constant de la nostra vida política del darrers dos segles, la distància física i l'ecassa, i en el cas d’alguns municipis nul·la, vinculació a la capital provincial l’han mantingut viva durant tot aquest temps, especialment en els pobles de les actuals comarques del Baix Ebre i Montsià i bona part de la Terra Alta, cas diferent seria el dels municipis de la Ribera d’Ebre d’ençà la construcció del ferrocarril que uniria Saragossa amb Barcelona passant per Tarragona.

La reordenació territorial de Catalunya fou una de les primeres tasques del nou govern de la Generalitat Republicana, que l’any 1931 constituí una comissió presidida pel conseller de cultura, el poeta Ventura Gassol, i dirigida de fet pel geògraf Pau Vila,que n’era el vicepresident, la qual va concloure amb una proposta de divissió del país en 38 comarques, agrupades en 9 vegueries. L’atzarosa deriva del govern català d’aquest període feu que no s’apliqués la proposta elaborada per la comissió fins al desembre de 1936, en què un decret li donava rang normatiu, en plena guerra civil i que, com tantes coses, desaparegué amb l’ocupació franquista del 1939.

L’oposició democràtica al franquisme mantingué viva la reivindicació que feu seva el Congrés de Cultura Catalana l’any 1977, en la cloenda del seu àmbit d’ordenació del territori, celebrada a Tortosa el setembre d’aquell any. L’Estatut de 1979 preveia la possibiliat d’organitzar el territori català en agrupacions supracomarcals, però els vint-i-tres anys de govern del catalanisme conservador, sota la presidència de Jordi Pujol, no varen significar cap avenç en la matèria. Fou l’arribada del govern que agrupava les forces catalanistes d’esquerres, sota la presidència de Pasqual Maragall, el que impulsà un nou estatut, el de 2006, que especificament recull que el territori català s’organitza en municipis i vegueries.

Ara, de la mà del president Montilla, el govern ha aprovat un projecte de llei que dóna l’impuls definitiu a aquesta vella aspiració dels catalans i recull la demanda d’una Vegueria de l’Ebre amb el reconeixement de la capitalitat de Tortosa. Així mateix, és important el fet que el text aprovat preveu l’entrada en vigor de les noves vegueries de manera progressiva, primer les quatre províncies actuals i immediatament després, amb una petita modificació legislativa a les Corts Generals, la Vegueria de l’Ebre i conseqüentment la del Camp de Tarragona, en línia amb el que des del PSC de la regió veníem demanant els darrers mesos, per evitar que la complexitat del reconeixement de la Catalunya Central i les Comarques Pirinenques ajornés indefinidament el nostre reconeixement.

Esperem que els interessos preelectorals d’una oposició neguitosa no arruïnin el necessari consens en el tràmit parlamentari i aviat puguem veure satisfetes les nostres aspiracions col·lectives en aquesta matèria. Estem en un moment de veritable transcendència històrica, cal viure’l amb plena responsabilitat i conciència de la seva importància. Si és així, segur que aviat ho podrem celebrar.

Excursió de la UEC de Tortosa amb força neu

2010-01-15T19:16:00.011+01:00

Diumenge dia 10 vàrem fer una sortida programada de la UEC de Tortosa, tot i que la gran quantitat de neu ens va aconsellar canviar l'itinerari previst. Inicialment estava previst l'ascens per La Vall fins a Casetes Velles. Al matí en la trobada habitual en aquestes sortides, al Passeig de les Bicicletes, tenint en comte la gran quantitat de neu que havia caigut i pensant que tindríem moltes dificultats per accedir amb vehicles fins al punt de partida, vàrem decidir canviar el recorregut i vàrem optar per sortir de la Font Nova fins a la Moleta d'Alfara. Tot plegat unes cinc hores de marxa i a dinar a casa.

La veritat és que va ser una d'aquestes sortides que són gratificants per a la gent que ens agrada la muntanya i especialment ens agrada El Port. Molta neu, especialment en alguns llocs, vent i sol en un dia clar, que permetia veure-ho tot nevat fins a Prades i la Mussara i alhora veure el Delta de l'Ebre i el mar. Va ser una d'aquestes sortides a recordar i, com sempre, bon ambient entre la gent de muntanya. Un privilegi, que permet recarregar piles per a la setmana que comença.

L'ordenació territorial i la creació de les vegueries

2010-01-07T12:43:00.012+01:00

El debat sobre l'ordenació territorial de Catalunya torna a superar el marc acàdemic dels geògrafs i és un dels grans temes de debat polític, amb un fort ressò mediàtic i amb polèmiques creuades. El debat va acompanyat d'un cúmul de pronunciaments: uns, clarament intencionats per millorar la pròpia posició; altres, perversos amb voluntat de dinamitar el projecte, i la majoria, clarament desinformats.

El compromís del Govern de la Generalitat és complir el mandat estatutari de desenvolupar l'ordenació del país en vegueries, i conseqüentment definir-ne la seva organització. Les vegueries estatutàries tenen el seu precedent immediat en la divisió impulsada per la Generalitat Republicana i que aprovada l'any 1932 pel Departament de Governació, del qual n'era titular Josep Tarradellas, no fou aplicada fins l'any 1936 i per Decret, en plena guerra civil. Res a veure, més enllà del nom, amb les vegueries medievals, que definien els àmbits de jurisdicció reial, en una Catalunya feudal. Val a dir que aquest model d'organització territorial fou una reivindicació compartida pel catalanisme transversal que representaven les forces d'oposició al franquisme. Així mateix, aquesta reivindicació fou recollida per l'àmbit d'ordenació del territori del Congrés de Cultura Catalana, que va formular les seves conclusions a Tortosa, l'any 1977. Tanmateix els governs de Jordi Pujol durant 23 anys van ignorar el tema, deixant les vegueries fora de les lleis que varen impulsar i que es varen aprovar els anys 1987 i 1988, recuperant la divisió en comarques, però ignorant les agrupacions supracomarcals i generant una minifundizació del mapa de Catalunya que ja anava bé als interessos electorals de Convergència i Unió.

L'anunci que el Govern anava a aprovar d'immediat l'avantprojecte de llei ha provocat un seguit de declaracions i enfrontaments en defensa de capitalitats diferents, en defensa de noves vegueries com ara la del Penedés o en defensa de particularitats com ara la de la Val d'Aran i, fins i tot, la defensa del marc provincial de manera més o menys soterrada. No voldria semblar saberut si dic que en bona part era previsible una vegada s'obrís la caixa dels trons.

Cal tenir clar que quan parlem de noves divisions territorials, en l'àmbit que sigui, només es pot arribar a una solució per la via de l'acord polític, molt poques vegades hi ha fronteres o límits naturals i, per això, cal pactar els àmbits, tot tenint present que sempre hi haurà zones de transició en què hi hauria raons per ubicar-les en una o altra demarcació.

La proposta de dividir el país en set vegueries es deriva de la comissió d'experts que fou creada per mandat parlamentari, presidida per Miquel Roca, i que a la vegada recull les aportacions de molts experts al llarg del darrers anys. Amb tot, és cert que hi ha moltes dificultats per definir el territori de la Catalunya Central i la seva capitalitat de la mateixa manera que passa amb la futura vegueria del Pirineu. Per tot això, i tenint en compte la necessitat del Govern de desenvolupar el mandat estatutari de crear la nova organització de les vegueries que substitueix les províncies, i tenint en compte que res no obliga a crear set demarcacions alhora, la millor solució és mantenir els territoris de les actuals provincies de Girona, Lleida i Barcelona i alhora dividir la provincia de Tarragona en dues noves vegueries la del "Camp de Tarragona" i la de les Terres de l'Ebre amb capital a Tortosa, que gaudeix d'un molt alt grau de reconeixement exterior i d'un nivell de consens intern força acceptable i que a més, en no depassar els límits provincials, compleix amb la lletra de la Constitució i de l'Estatut. Amb el temps, i cercant els consensos necessaris, superat l'apassionament actual, s'hauran de definir noves vegueries que completin el mapa català. En cas contrari, podem generar una certa decepció en l'opinió pública, afegir un motiu més de desconfiança en el treball de les institucions i sobretot no donar satifacció a una demanda històrica de les Terres de l'Ebre.

Bones Festes i un 2010 esplèndid

2009-12-23T11:56:00.003+01:00

Us desitjo a tots i a totes unes molt bones festes de Nadal i que aquest 2010 arribi carregat de felicitat, pau i prosperitat. Esperem que aquest sigui l'any de la recuperació econòmica i també institucional amb la nova vegueria de les Terres de l'Ebre.

Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”

2009-11-26T12:57:00.000+01:00

La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana

La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publiquen avui dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.

Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.

Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser refrendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.

A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.

Discurs del president José Montilla a Maià de Montcal

2009-11-26T12:37:00.006+01:00

Intervenció íntegra del primer secretari del PSC i President de la Generalitat

Homenatge a Ernest Lluch

Maià de Montcal, 22 de novembre de 2009

Bon dia, amics i amigues,Ara fa un any, aquí mateix, recordàvem el caràcter polifacètic de l’Ernest. Recordàvem com era impossible, en parlar d’ell, destriar a l’intel•lectual del barcelonista, al polític del professor, a l’economista del tertulià.

I com els diferents paisatges del seu trajecte vital (Vilassar, Barcelona, València, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Maià), formaven un tot continu. Perquè tot l’interessava, perquè res era aliè a la seva curiositat intel·lectual.

Tot i així, dins d’aquesta aparent dispersió temàtica i geogràfica, dins d’aquesta imatge de savi despistat que tant li agradava cultivar, hi bategava una enorme coherència ideològica i de valors.Va ser aquesta coherència la que va inspirar tant el seu compromís polític com la seva recerca intel•lectual i la seva vessant divulgativa. Va ser aquesta mateixa coherència seva la que es feia insuportable pels que el van assassinar.

Coherència, per exemple, en la defensa del pacte Constitucional com el millor camí possible per al triomf del consens sobre els essencialismes d’un i altre signe. Com el marc de convivència per als pobles d’Espanya. Per això va defensar, a tot arreu, l’opció d’un “constitucionalisme útil”, generós, flexible i integrador.

Avui, quan posicionaments com el de l’Ernest no semblen estar de moda, nosaltres ens refermem en la seva defensa, amb la mateixa coherència i amb el mateix convenciment tossut de l’Ernest.

D’aquí el nostre compromís amb l’Estatut que van votar els catalans. D’aquí el nostre malestar davant d’aquells que pretenguin menysprear la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, que van donar suport l'any 2006 a un text negociat entre el Parlament de Catalunya i les Corts generals, i aprovat per aquestes com a Llei orgànica.

Vull recordar que la nostra Constitució proclama en el seu preàmbul la voluntat de: "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions".

Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d'Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l'autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble.Miquel Roca, un dels ponents constitucionals, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la Constitució, deia que “reconèixer, respectar i facilitar el desenvolupament d’aquesta concepció plural d’Espanya és la màxima manifestació de lleialtat constitucional”.

Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya.

Perquè una visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu de la Constitució espanyola, una visió que barrés el pas a la concepció plural d’Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pròpia Constitució.

Defensar la Constitució espanyola és promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill.

Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l’alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretació de la Constitució no ha de malmetre en cap cas el caràcter obert i inclusiu del text constitucional.

La Constitució, que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions", ha de ser llegida des de la mirada generosa dels que la varem votar, al servei d’un pacte polític i d’un projecte compartit.

Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest és el veritable esperit constitucional. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit.

I, per això, perseverem i perseverarem en la defensa el nostre Estatut.

Qui pretengui reduir la present situació a una nova fase del denominat ‘problema catalán’, s’equivoca.

Aquest no és un problema exclusivament nostre, segons com, ni principalment nostre, sinó una qüestió que ateny, en primer lloc, a totes les institucions de l’Estat i a tots els espanyols, ja que d’ella es derivarà el futur d’aquest projecte espanyol comú de convivència en la diversitat.

Per això, des del màxim respecte per la institució i el seu mandat constitucional, no puc deixar de lamentar i d’expressar la gravetat de la situació a què ens estan abocant el retard i les filtracions interessades sobre l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya.

Ningú pot ignorar la històrica responsabilitat que té el Tribunal davant de la Sentència de l’Estatut. No es pot ignorar una realitat irrefutable: per primer cop en 30 anys han de pronunciar-se sobre una llei refrendada pel poble. Una llei referendada pel poble de Catalunya i que és la llei que configura el nostre autogovern.

Tant l’excepcionalitat de la llei, com l’excepcionalitat de l’actual situació del Tribunal, obliguen a que el respecte a la seva funció i l’acatament de les seves decisions vagin acompanyades de la màxima prudència i sentit d’Estat.

És l’hora de la responsabilitat històrica.

Acabo amb unes paraules de Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un altre ponent constitucional, quan recorda que “la pròpia finalitat de la norma s’esvaeix, si la seva lletra no pot ser interpretada [...] a la llum de la realitat social del temps en què ha de ser aplicada”.Confio que aquest sigui el criteri que finalment s’imposi.

Els catalans i les catalanes vam dir clarament quin és l’Estatut que volíem. Un Estatut aprovat pel Parlament, negociat amb el Congrés i el Senat i acordat per les Corts Generals, que en votar-lo el consideraven plenament constitucional. Estem tots equivocats? Estic segur que no.

L’Ernest Lluch, que tantes i tan apassionades polèmiques havia sostingut amb Miguel Herrero, segurament avui estaria ben present en el debat, defensant aferrissadament el constitucionalisme útil com va fer sempre i, precisament per això, l'Ernest estaria avui defensant la constitucionalitat del nostre Estatut.

Un país i una societat es reconeix en els seus referents i en el tracte que els dispensa.

En aquest sentit, penso que els catalans i, en especial els socialistes catalans, hem sabut conservar la memòria de l’Ernest de la millor manera possible: mantenint-nos fidels als ideals compartits. Eren els seus. Eren i són els nostres.

I amb aquest esperit ens hem de saber guiar, per seguir reclamant respecte pel que som i pel que, com a poble, hem decidit i dit, que volem ser.

Moltes gràcies

Indústria i futur a les Terres de l'Ebre

2009-11-13T13:01:00.004+01:00

La Regió de l'Ebre ha estat tradicionalment una zona de pas, equidistant entre el Principat de Catalunya i el Regne de València. El pes secular del territori s'ha derivat fins fa dos segles de l'activitat comercial vinculada al tràfic per l'Ebre, la via de comunicació més important fins a la construcció del ferrocarril a la meitat del segle XIX, i conseqüentment també del seu paper militar de control d'aquest indret d'alta importància estratègica.

La revolució industrial catalana dels segles XVIII i XIX, així com les embranzides industrials de final del XIX i del XX, ens han deixat al marge. Això no és degut a cap conspiració còsmica, sinó a una sèrie de circumstàncies geofísiques i socioeconòmiques, com ara la dificultat per explotar la força motriu del riu Ebre per les seves característiques de riu cabalós i de règim mediterrani, i per tant irregular, amb inundacions sovintejades; la inexistència de matèries primeres com ara el carbó o el ferro; la impossibilitat de consolidar un port natural per on rebre i exportar a causa del terraplenament constant de la plataforma litoral provocat pels al.luvions de l'Ebre, i per l'excessiva llunyania de Barcelona, on s'estava consolidant la dinàmica industrialitzadora més potent. A tot això cal afegir-hi el fet que els capitals procedents de la comercialització de productes agraris, preferentment l'oli i el vi, a diferència del model anglès, que se segueix en altres indrets del Principat, no varen derivar en inversió industrial.

Amb tot, cap situació no és mai totalment blanca o negra i és cert que hi ha hagut determinades indústries al territori com ara l'agroalimetària i la fabricació de maquinària per aquest tipus d'activitat. Així mateix, al llarg del segle XX s'ha desenvolupat una certa indústria moltes vegades de capital forani, com ara l'electroquímica de Flix cap al 1900, que sí va poder utilitzar l'energia hidroelèctrica i ja molt més tard en la dècada dels setanta la ubicació de la YKK o la MAI a Tortosa, entre altres, i també en el cas de la comarca del Montsià s'ha desenvolupat un clúster important d'indústria del moble, majoritàriament amb capital autòcton, a la vegada que cal destacar el pes de la indústria energètica amb la construcció dels dos grups nuclears d'Ascó entre els setanta i els vuitanta del segle passat. Tanmateix però, tot això no ha alterat el fet que tant si tenim en compte el PIB com la distribució de la població activa, el pes del sector secundari, i en concret de la indústria al nostre territori, ha estat molt per sota de la mitjana de Catalunya.

Els darrers deu anys hem viscut un període de creixement econòmic que s'ha basat en part en el creixement del sector de la construcció i altres activitats auxiliars, que a més ha provocat un cert augment demogràfic sostingut per una forta immigració, com en moltes zones d'Espanya. Avui la crisi econòmica que estem vivint ha ensorrat el sector i coincideix amb un fet de caràcter més estructural com és que part de la nostra indústria s'ha fonamentat amb l'ocupació intensiva de mà d'obra barata, fet que avui no ens fa competitius amb els països en desenvolupament i que, a més, no s'ha fet inversió en innovació per incorporar valor afegit i guanyar competitivitat. Tot plegat fa que la crisi a casa nostra tingui una incidència especial i sobretot ens hagi portat a una elevada taxa d'atur.

Alguns fa temps que venim clamant, i alhora treballant, per consolidar unes bases de creixement més estables en el marc d'una clara aposta per la industrialització i així ho vaig exposar en una conferència a la Cambra de Comerç de Tortosa l'abril de 2007, invitat per la UGT. L'aposta per la industrialització no és compartida per tothom, en la mesura que aquesta comporta uns costos socials i mediambientals, que no han d'ésser excessius en una societat democràtica i avançada com la nostra. Molts al nostre territori aposten per un conservacionisme, que essent respectable, no puc compartir perquè limita les nostres possibilitats de futur. Avui fer una opció clara pel creixement i sumar esforços és el que ens pot garantir un futur millor.

Els darrers anys hem avançat en la disponibilitat de sòl industrial, amb la planificació de grans polígons com el Catalunya Sud al Baix Ebre o el de Camposines i el Motllò a la Ribera d'Ebre, més enllà dels que s'han creat en la majoria dels nostres municipis. Així mateix, s'han dimensionat i planificat una sèrie d'infraestructures viàries com ara el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, la planificació del traçat de l'autovia A-7 per l'interior del Baix Ebre i Montsià, i el compromís de desdoblament de l'N-420 per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a les quals cal afegir l'aposta per la conversió del port de la cimentera d'Alcanar en un port comercial comunicat per ferrocarril i per autovia amb el polígon Catalunya Sud. Ens queda pendent l'assignatura ferroviària, que amb la millora de l'estació de l'Aldea prevista als pressupostos de l'estat de 2009 i 2010 quedarà ben dimensionada en un futur immediat I, sobretot també, hem de guanyar la batalla perquè el corredor ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algessires amb Brussel segueixi l'eix mediterrani, una aposta amb la qual ja s'ha compromès el govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot això posarem en valor el nostre posicionament estratègic d'alt interés logístic, si les comunicacions són bones, i eliminarem el hàndicap de la distància que tant ens ha condicionat històricament.

L'altra gran aposta pendent, i m'hi he referit altres vegades en públic, és la imprescindible aposta per la recerca i la innovació, sense les quals és impossible competir en aquest mercat globalitzat. Ens hem quedat fora del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i hem de treballar per corregir aquesta situació, com a condició inel·ludible per assegurar el futur.

Avui el govern d'Espanya i el de Catalunya estan invertin més que mai a les Terres de l'Ebre en infraestructures i equipaments, els més de vint milions adicionals que reculliran els pressupostos de l'Estat i la Generalitat poden ser un ajut extraordinari que reforça la inversió en marxa. El clam demanant industrialtzació, la clara aposta de la plataforma sindical i la clara i ràpida resposta del President Montilla i el seu govern marquen un punt en què si ens mantenim ferms en la feina i el compromís podem iniciar un camí positiu i sense retorn cap a la industrialtzació, en la fase de recuperació que es preveu a final de 2010, i que assegurarà el futur nostre i dels nostres fills. Aquest tren no el perdrem.

Ebrencs a Reunión

2009-11-10T14:16:00.004+01:00

El 30 d'octubre passat es va presentar en roda de premsa al saló de sessions de l'Ajuntament de Tortosa, el resultat de l'expedició de UEC Tortosa a l'illa Reunión a l'Oceà Índic. L'objectiu de l'expedició de barranquistes tortosins era poder practicar el descens d'alguns dels barrancs més complexes i tecnicament més dificils del mon, aquesta illa és com diuen ells l'Himalaia dels barrancs.

L'expedició, formada per Albert Ortiz, Oscar Pinyol, Oscar Barquero i Joan Sabaté(el meu fill), ha estat un èxit, per la qual cosa cal felicitar-los i animar-los a continuar, sempre amb la prudència necessària (consell de pare), en la seva pràctica esportiva, que a més a més porta el nom i el prestigi de la UEC Tortosa i de la nostra ciutat en tots els fòrums que segueixen aquesta pràctica esportiva.

En la roda de premsa varen presentar, amb unes imatges espectaculars, un avanç del que serà el reportatge de vídeo sobre l'expedició i que properament tenen previst oferir públicament a l'auditori municipal Felip Pedrell. Estarem atents.

Més recursos per a les Terres de l'Ebre

2009-11-04T16:22:00.018+01:00

Les coses no van bé en tot allò que toca a l'economia i les Terres de l'Ebre ho estem patint com el primer. El tancament d'empreses i la creació de milers d'aturats han esperonat el nostre territori i van portar a fer sortir al carrer a milers de persones dissabte passat, en demanda d'una actuació més contundent per industrialitzar el territori, dirigida a les administracions superiors. Un bon grapat de socialistes, i jo també, hi vàrem ser, al costat dels sindicats. Com a conseqüència d'això hem reforçat el nostre treball polític i ja hem aconseguit els primers resultats.

Dins del marc de dificultats econòmiques en què ens movem, ja hem aconseguit els primers fruits en els Pressupostos Generals de l'Estat. El nostre coordinador del PSC a les Corts Generals i diputat per la nostra circumscripció, Francesc Vallés, ha dut a terme una molt bona negociació, a petició de la federació de l'Ebre, amb els nostres socis del govern català ICV i ERC, acordant amb aquests (transaccionant) cinc esmenes per un import de més de 12 milions d'euros, que fonamentalment van a impulsar l'activitat econòmica i més concretament la indústria. 10 milions d'euros per a la industrialització de les Terres de l'Ebre més 1.100.000 euros especificament per impulsar la indústria del moble de la Sénia, a més a més de 500.000 euros per a l'Observatori de l'Ebre i 500.000 euros per actuar a l'estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta.

Aquests compromisos d'inversió responen a la voluntat dels tres grups i compten amb l'acord del govern, garantit pel grup socialista com a grup majoritari i grup del govern. Són compromisos que vénen a reforçar les inversions que s'han fet en els darrers anys en matèria de medi ambient i d'infraestructures i a l'esforç inversor que ha representat el Fons Estatal d'Inversió Local, o Pla Zapatero, mitjançant els ajuntaments, amb una inversió directa el 2009 i el 2010 de 52 milions d'euros. Caldrà veure què diuen aquells que amb tota la demagògia i amb el sectarisme més barroer manifesten que l'Estat (suposo que es refereixen al govern d'Espanya) està desaparegut a l'Ebre.

Aquests acords als quals ha arribat el grup socialista adquireixen tota la seva dimensió i expressen una clara voluntat política d'actuar a les Terres de l'Ebre, si tenim en compte que el govern ja té garantida la majoria per aprovar els pressupostos al Congrés dels Diputats i que ICV i ERC, amb tota seguretat i d'acord a la seva posició en aquest moment, no els votaran. És una molt bona notícia. Felicitats a la Plataforma Sindical per la reivindicació exitosa que està liderant i felicitem-nos tots, perquè és en bé de tots.

Al costat dels treballadors i treballadores de la LEAR

2009-10-30T13:03:00.006+01:00

Ha esclatat el que molts i especialment els treballadors afectats ens temíem des de fa molts anys. I és que una empresa que incorpora una gran quantitat de mà d'obra en el seu procés industrial i que en els darrers anys no ha fet cap esforç per incorporar innovació en els seus processos productius, per millorar la seva competitivitat, mal que ens sàpiga haver-ho de reconèixer, estava sentenciada d'antuvi.

La LEAR és una de les empreses més importants del territori quant a ocupació de treballadors i l'impacte del seu anunciat tancament és gravíssim des del punt de vista econòmic per al territori, gravíssim des del punt de vista humà per als afectats i les seves families i demoledor des del punt de vista de la confiança social i de l'esperança de futur de les Terres de l'Ebre.

Que fóra una situació malauradament previsible, no vol dir que ens haguem d'abandonar a la fatalitat. Ara més que mai cal estar proactius i cercar solucions que ajuden als treballadors afectats, alhora que ens permetin transformar el problema en una oportunitat per posicionar el territori, com vinc reclamant des de fa temps, en les millors condicions de competitivitat per encarar el període de creixement que amb tota probabilitat s'iniciarà al llarg del segon semestre de 2010.

Ara cal seguir clarament un guió. En primer lloc negociar amb tota la força possible per evitar allò que sembla inevitable, que és la perdua de l'activitat d'aquesta empresa. En segon lloc si s'han de produir acomiadaments, aconseguir les millors condicions possibles i en tercer lloc accelerar totes les actuacions que vagin en la direcció d'impulsar econòmicament el territori i en les que alguns venim treballant des de fa temps.

Cal tenir molt clar que el nostre creixement econòmic passa per la industrialització, cercar el màxim consens en aquesta direcció i aillar social i políticament, com a minoritàries, actituds com les del senyor Bel i Accensi, actual alcalde de Tortosa, que es va oposar activament a la instal.lació d'una planta de transferència de gas al poligon Catalunya-Sud, que hauria generat llocs de treball directes, que era un pol d'atracció d'empreses consumidores de gas i sobretot que anava lligada per voluntat del ministeri, com va explicar a Tortosa el Secretai d'Energia Ignasi Nieto, a un centre de R+D+i sobre l'energia. Actitud que també vàrem poder veure en l'oposició a que els pous de Vinallop puguessin subministrar aigua a la factoria d'"Acerias Gallardo" que s'ha de construir al Catalunya Sud i que avui encara té aquest tema tan vital sense resoldre.

Hem de cercar el màxim consens en l'aposta pel creixement, deixar de banda les demagògies barates dels salvadors de la pàtria, tindre clar que el creixement passa per la industrialització i avui estar en tot al costat dels treballodors de LEAR, com ahir dels de Guardiola i demà d'aquells que ho necessiten. Per tot això demà dissabte 31 d'octubre serem a la manifestació.

Iceta: “Hem acordat demanar al Govern mesures específiques de reindustrialització de les Terres de l’Ebre”

2009-10-27T12:20:00.001+01:00

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat la seva preocupació i la dels socialistes catalans davant l’acumulació d’alguns Expedients de Regulació d’Ocupació a les Terres de l’Ebre, i en especial pel que afecta a l’empresa LEAR. És per aquest motiu que a la reunió d'ahir la Comissió Executiva del PSC ha acordat traslladar al Govern de Catalunya “que prengui mesures específiques de reindustrialització d’aquelles comarques” i “que s’adreci al Govern d’Espanya per incorporar les Terres de l’Ebre a les Zones d’Urgent Industrialització", un programa del Ministeri d’Indústria.

Miquel Iceta va fer aquestes declaracions ahir després de la reunió de la Comissió Executiva del PSC, que ha celebrat també “el bon desenvolupament de la visita del president de la Generalitat a Algèria”. El portaveu del PSC ha assegurat que “amb això, el president i el seu govern estan demostrant un activisme en suport a les empreses catalanes amb bones notícies i creiem que és una línia que cal seguir”, ha dit Iceta.

http://www.socialistes.cat/psc/Actualitat/Noticies/Iceta-Hem-acordat-demanar-al-Govern-mesures-especifiques-de-reindustrialitzacio-de-les-Terres-de-l-Ebre

Conferència de la COSAC a Estocolm

2009-10-09T10:18:00.003+02:00

Els passats dies 4,5 i 6 d'octubre he participat en la XLII Conferència de la COSAC (Conferència dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels països de la UE) que s'ha celebrat a Estocolm. Com sempre, és un bon escenari de debat sobre l'estat de la UE, així com per polsar semestralment la posició dels estats membres, si més no, de les seves cambres parlamentàries. En representació de les Corts Espanyoles, la delegació la formàvem Miguel Arias del PP, que presidia, Alex Saez, del Grup Socialista, Soledad Becerril, del PP, Jordi Xuclà de CiU, Iñaki Anasagasti del PNV i jo mateix per l'Entesa Catalana de Progrés. El context immediat, amb l'aprovació del Tractat de Lisboa en el referèndum irlandès i el recurs d'inconstitucionalitat al mateix presentat per un grup de senadors txecs amb l'aval del seu president, han donat un interés afegit a la conferència.

Entre els diferents temes que s'han tractat hi ha el del canvi climàtic, que s'ha convertit en en tema prioritari de l'agenda política internacional i encara més amb la perspectiva de la conferència de Copenhaguen del proper mes de desembre que ha de servir per replantejar els objectius del protocol adoptat a Kyoto. La ponència presentada pel ministre suec de Medi Ambient, plantejà encertadament la necessitat que Europa actuï com un únic actor en aquest debat global. En la meva intervenció vaig voler remarcar la importància de l'impuls a les energies renovables, tot destacant l'esforç espanyol en aquest camp i la importància d'aquesta indústria en la sortida de l'actual crisi econòmica en línia, per altra banda, amb l'Estratègia de Lisboa. Vaig posar èmfasi també en la necessitat d'actuar amb generositat en el camp comercial, amb el països en desenvolupament, perquè puguin compartir els objectius de reducció de les emisions de CO2, tot i no haver estat entre els principals causants de l'efecte hivernacle.

Ahir dijous, de tornada a Tortosa, vaig asssistir a la presentació del Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV, on curiosament i de manera ben intencionada diferents oradors han insistit que afortunadament avui ningú qüestiona el canvi climàtic. Crec que haurien d'haver sentit alguns dels parlamentaris conservadors de l'Europa de l'est, especialment els polonesos, afirmant que l'acció antròpica a penes representa l'1% de les causes dels canvis en el clima i en conseqüència és innecessaria qualsevol actuació.

Un altre tema important que es va tractar i en què vaig poder intervenir fou el de l'anomenat Programa d'Estocolm, que planteja una reflexió i una sèrie d'objectius per garantir l'espai de llibertat, justicia i seguretat comú a Europa, document que ha impulsat la presidència sueca. Vaig poder insistir en la indisociabilitat dels tres drets i en la necessitat que Europa continuï essent un espai de protecció i de llibertat, també per als no europeus que puguin demanar assil polític en el nostre territori, sempre mirant de garantir la seguretat dels ciutadans europeus, sense la qual no hi ha ni llibertat ni justícia.

En tornar d'Estocolm, vaig poder parlar més àmpliament sobre aquest discurs en el ple del Senat, on vàrem debatre la Llei d'asil i protecció, tornant a insistir en la complementarietat i indisociabilitat d'aquests drets i expresant, com a portaveu de l'Entesa, la necessitat de ser estrictes i rigurosos en la redacció de la llei i generosos en la seva aplicació, tot recordant els braços oberts dels països llatinoamericans amb els centenars de milers d'exiliats espanyols en finalitzar la nostra guerra civil l'any 1939. En aquest sentit, vaig voler citar especialment al President mexicà, el general Lázaro Cárdenas, a qui els democràtes espanyols mai no li podrem fer justícia a l'hora d'expresar el nostre agraïment etern.

Mentrestant, en una Tortosa cada cop més insegura, el senyor Bel aprovava una moció donant suport a les consultes sobiranistes, la independència de la pàtria que ho ha de solucionar tot.

Ha estat una setmana intensa però força interesant.

La primera pedra del nostre campus universitari

2009-10-02T10:16:00.002+02:00

L'aposta ara, un centre R+D+i

Avui divendres es posa la primera pedra del campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d'un esdeveniment simbòlic, que marca una fita important i significa la concreció de la voluntat del Govern de la Generalitat d'invertir en coneixement i recerca, dos camps claus per al futur de la nostra economia i per garantir un creixement amb bases sòlides.

És un pas més després d'haver aconseguit, gràcies a la voluntat del govern presidit per Pasqual Maragall i l'equip del rector Arola a la URV, d'acord amb l'ajuntament de Tortosa, que el curs 2005-2006 s'iniciés el primer curs de la universitat pública de referència del territori. Era un dels grans objectius que ens havíem plantejat en accedir al govern l'any 1999 i el vàrem aconseguir. L'inici de curs duia com a complement l'inici dels estudis de magisteri el curs següent i tot un pla de desplegament de la universitat que comportava també la voluntat de desenvolupar programes de recerca sense la qual no hi ha universitat pròpiament dita. Ara, la construcció de l'edifici i les instal·lacions del nou campus són un nou pas molt important, amb més valor si cap donat l'actual context de dificultats econòmiques de totes les administracions, que posa de relleu l'elevat grau de compromís del govern del president Montilla amb Tortosa i les Terres de l'Ebre. Amb la decisió d'ubicar-lo a Remolins, vam reforçar el model de creixement equilibrat que vam desenvolupar a Tortosa a través del Pla d'Ordenació Urbana Municipal(POUM).

Tot i la importància dels èxits assolits, cal no descuidar-se en el treball constant que exigeix el desenvolupament del nostre campus. Cal aconseguir que s'imparteixen estudis on el centre universitari de Tortosa sigui el centre de referència per a tot el país, per a tota Catalunya. I així mateix, cal fer un esforç per aconseguir que més enllà de l'activitat de recerca en ecosistemes aquàtics i la recentment anunciada pel rector Grau entorn del canvi climàtic, que considero molt important, la URV, conjuntament amb les administracions locals, la de la Generalitat i el teixit empresarial, faci una aposta per incloure un gran centre de R+D+i en el moment en que es pugui revisar el recentment aprovat Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació. Hem perdut la primera ocasió però, hem de treballar pensant que n'hi haurà una altra, aquesta no l'hem de perdre i aquí entre altres, el paper de la URV i el capteniment del rector i el seu equip és molt important. La recerca i la Innovació son claus per al creixement de les economies europees que s'estan redefinint de cara a la sortida de la crisi actual, seguint les línies mestres que s'estan dibuixant en la revisió de l'Estratègia de Lisboa. Les Terres de l'Ebre no ho podem ignorar i quedar-ne al marge.

Felicitem-nos tots plegats pels èxits aconseguits, pel que significa aquesta primera pedra i continuem treballant fort per assegurar el futur en les millors condicions possibles.

Rafel Lluís

2009-09-16T12:34:00.008+02:00

Rafel Lluís, un amic i un dels nostres regidors del grup municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa ha demanat la baixa de la corporació municipal. És una decissió que preferiria que no s'hagués produït, però que no puc dir que m'hagi agafat per sorpresa, perquè fa temps que conec les seves dificultats per compaginar la vida municipal amb l'atenció a l'empresa i la cada vegada major atenció, que li exigeix la família, sobretot amb l'agreujament de la malaltia dels seus pares.

Rafel és un home que ve d'una tradició familiar d'esquerres, que en un moment donat va creure que el projecte de catalanisme conservador liderat per Jordi Pujol podia ser la millor opció i s'hi va afiliar. Amb tot, el suport d'aquests al projecte de transvasament de l'Ebre impulsat pel PP, amb tot el mal que això podia fer a les Terres de l'Ebre, el va fer canviar la seva adscripció política apropant-se al PSC i participant activament en l'oposició al projecte. És un empresari amb una clara vocació de servei públic, que l'ha portat a ser el president fundador de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, a presidir l'Associació de propietaris del polígon Baix Ebre i a participar activament en l'esport arribant a ser vicepresident del Club Deportiu Tortosa.

El salt a la política institucional, com a candidat a les eleccions municipals el 2003, el va fer apadrinat directament per Pasqual Maragall, amb qui va establir una bona amistat. Aquest, en la persona d'un líder empresarial com Rafel Lluís, coincidint amb què Tortosa tenia un alcalde socialista, hi veia una mostra evident del canvi social i polític, experimentat per les Terres de l'Ebre, amb fama de conservadores i, per altra banda, amb una forta tradició d'esquerres anterior a la guerra civil, que el president Maragall coneixia bé.

La seva presència al govern municipal va ésser molt important en els àmbits que va gestionar, promoció econòmica i fires, per als quals el seu perfil i experiència empresarial el feien idoni. Va tenir un paper destacat en l'impuls a la creació de sòl industrial i molt especialment en l'atracció d'empreses, algunes de les quals ja instal.lades. Com a president executiu del patronat Municipal de Fires de Tortosa, a més de gestionar amb eficàcia, va impulsar la creació del saló Ebre-Ambient, en el marc d'ExpoEbre, amb la clara voluntat que esdevingués una fira monogràfica que acullís tota la nova industria que treballa el novedós marc dels productes sostenibles, no un grapat d'estands institucionals amb quatre fotografies, un camp en què tots els experts coincideixen que és la gran esperança de futur per a la Unió Europea i que lliga amb el projecte que avui impulsa el president Rodríguez Zapatero, amb el projecte de llei d'economia sostenible.

Li vull agrair a Rafel tot el que ha fet per Tortosa, la seva col.laboració lleial i sobretot el seu compromís a continuar actiu políticament en les files socialistes, per impulsar l'alternativa de progrés que Tortosa necessita.

Serem vegueria

2009-09-15T11:45:00.000+02:00

Iniciem el curs polític a Catalunya envoltats d'un seguit de debats que, tot i que no estar exempts de dificultats, sí que cal afrontar amb optimisme. És cert que estem enmig d'una greu crisi econòmica, que, com sempre, pateixen més els més febles, els treballadors. Tammateix la crisi internacional sembla que ja ha tocat fons i es comencen a veure clars els símptomes de recuperació. Mentrestant la conseqüència més evident, l'atur, s'està pal·liant, en part gràcies a les polítiques d'impuls a l'obra pública per part del govern de José L. Rodríguez Zapatero i les ajudes previstes als aturats que s'han quedat sense subsidi.

La situació institucional, per contra, admet lectures si més no diferents. Algú es podia imaginar fa sis anys, abans de l'accés a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, que avui tindríem un nou Estatut que amplia de manera important l'autogovern de Catalunya,? Que disposaríem d'un nou sistema de finançament que millora substancialment la capacitat econòmica del govern de la Generalitat? I que tindríem avançat un nou model d'ordenació territorial de Catalunya derivat del nou Estatut que comporta, entre altres coses, el reconeixement de la vegueria de l'Ebre? És cert que hi ha ombres en l'horitzó, com ara la preocupació per la sentència del Tribunal Constitucional resolent els diferents recursos sobre l'Estatut. Amb tot, la convicció que el text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i refrendat pel vot majoritari del poble català és plenament constitucional ens hauria de donar tranquil·litat. Com ja ha dit el govern, l'Estatut de 2006 és una llei i alhora un pacte d'Estat. Si cal, s'haurà de replantejar el pacte i refer-lo però sense renúncies, quan coneguem la sentència. I en allò que ens afecta molt especialment, com és la divisió en vegueries, cal recordar que l'ordenació interna de l'administració de la Generalitat és una competència plena ja amb l'anterior Estatut i, per tant, res no perilla. Una altra qüestió és l'adaptació a les divisions administratives de l'Estat o sigui les províncies. En aquest punt la nostra vegueria no topa ni amb la Constitució ni amb cap altra llei de l'Estat i es pot crear d'immediat. L'assimilació a provincia requerirà un nou acord polític que permeti abordar els canvis necessaris en la legislació estatal.

A Tortosa, el curs polític ve marcat per la recta final d'un mandat que entenem de transició, on el més destacat és l'execució d'obra pública finançada per les administracions de l'Estat i de la Generalitat, que permet donar imatge d'activitat i que resol temes necessaris. Més enllà, però, el govern municipal encapçalat per Ferran Bel no ha mostrat fins ara ni projecte de ciutat, ni ambició, ni estratègica de futur. S'ha abandonat el projecte de tercer pont que preveu el POUM i res no se sap de l'aparcament de la zona comercial del centre entre altres projectes d'importància cabdal. Així mateix, com hem denunciat tantes vegades, enmig de les dificultats econòmiques generals, no veiem cap estratègia per impulsar el creixement econòmic ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini, res no se sap de projectes per impulsar políques de R+D+i que donin valor afegit al nostre sòl industrial, ens hem quedat al marge del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) i aquí el més calent és a l'aigüera. La política local a Tortosa en els darrers dos anys es gestiona criticant a l'oposició i la feina feta durant els anteriors mandats, paradoxalment a la que estan donant continuïtat, per tapar les pròpies mancances i anar menjant i fregint, tradició política de CiU que coneixem ben bé. Des de l'oposició seguirem controlant l'acció de govern, impulsant-la amb propostes en positiu i preparant amb foça l'alternativa.

Festes de la Cinta 2009

2009-09-04T14:07:00.003+02:00

Ahir, tal i com es veu en l'anterior post, entràvem una moció a l'Ajuntament de Tortosa, conjuntament amb el grup d'ICV, fent-nos ressò d'un clam juvenil expresat en les xarxes socials, tot demanant un acord d'afavorir la participació d'aquest sector, en l'elaboració del programa de festes.

Amb tot, avui divendres, dia en què tradicionalment han començat les festes a Tortosa, encara que aquest any no és ben bé així, és moment d'instal·lar-se en una treva i aparcar les polèmiques polítiques i també socials o de qualsevol tipus en favor de la festa. Ens ho devem uns als altres i ens ho mereixem. Més enllà de si el programa ens satisfà més o menys, és el moment de gaudir de la festa, de la companyia, dels espectacles i dels àpats amb familiars i amics, és el moment del ball i del foc, dels menuts i dels més grans, de tots. És la nostra festa, les nostres festes, i això ho hem de preservar. Venen carregades de tradició i de nostàlgia, i alhora d'optimisme i, per tant, d'esperança, al cap i a la fi, les festes les fem cadascú amb els nostres, amb els que estimem, amb els que volem.

Sortim al carrer i demostrem una vegada més, que som un poble que sap gaudir de la festa i compartir-la amb els que venen. Bones festes a totes i a tots, ens veiem pels nostres carrers.

Per la participació ciutadana en les festes de la Cinta

2009-09-03T14:14:00.003+02:00

D’acord amb l’article 13 del ROM, Joan Sabaté i Borràs, portaveu del Grup Municipal Socialista i Jaume Forcadell i Torres, portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa, a l’Ajuntament de Tortosa, eleven al Ple de l’Ajuntament la següent moció

EXPOSEN:

L’evolució dels mitjans electrònics en els darrers anys ha incrementat notablement la possibilitat d’expressió d’opinions de manera col·lectiva a la xarxa. Les noves possibilitats que ofereixen aquests mitjans fan que les administracions en general i l’Ajuntament de Tortosa en particular, s’hagin de plantejar la conveniència d’incorporar aquests mitjans com un instrument de participació ciutadana en la presa de decisions.

Aquest mes d’agost s’ha produït un actiu debat mitjançant les xarxes socials, blocs i facebook, fonamentalment entre els cercles juvenils de Tortosa, al voltant de les actuacions musicals adreçades principalment a aquest col·lectiu durant les Festes Majors de la Cinta 2009. Des d’aquests sectors ens han fet arribar diferents propostes, a les quals hem donat suport, i darrerament ens han demanat que fem arribar al Ple Municipal una petició d’obrir a la participació de la ciutadania la tria dels grups que participen en les nostres festes per tal que aquestes actuacions siguin del gust del major nombre possible de ciutadans. És un model que funciona en altres poblacions del nostre territori com és Ulldecona i que, tenint en compte les facilitats que dóna avui la xarxa, no hauria de representar cap problemàtica ni en l’execució ni en la rapidesa de la tria.

La proposta concreta que se’ns ha fet arribar a través del Fotolog Estimo Tortosa és que el govern proposés un llistat de grups possibles, en funció del pressupost i de la disponibilitat dels mateixos, i a partir d’aquest llistat la ciutadania pogués votar les opcions que preferís, escollint-se al final un programa que tingués en compte les propostes que han rebut un suport més ampli.
Aquesta proposta duia paral·lela una altra petició, i és que els concerts de festes siguin totalment gratuïts, un fet que se solia produir des de l’any 2005, i que enguany s’ha vist alterat per un dels concerts, el de Manel, que actuarà a l’Auditori Felip Pedrell, i que tindrà un cost per als/les espectadors/es d’entre 12 i 15 euros. L’elecció de Manel també va gaudir d’un important suport del jovent tortosí a la xarxa, però no la seva ubicació i el cost del concert. Cal recordar que Manel ha actuat a municipis com Cambrils, Arenys, Ses Voltes, Manresa o Olot de manera gratuïta.

És moment, doncs, de fer un pas endavant per fer les Festes de la Cinta realment participatives. I una bona manera d’iniciar aquesta nova visió seria l’elecció d’algunes d’aquestes actuacions per part de la ciutadania, amb els mitjans electrònics de què es disposa actualment.

És per això que els Grups Municipals Socialista i d’Iniciativa proposen al ple l’adopció dels següents acords:

Atendre la demanda juvenil i establir un procediment per a l’elecció d’actuacions de Festes de la Cinta amb la participació de la ciutadania per mitjans electrònics i altres, si es considerés necessari, sempre atenent a les exigències del pressupost. El nou sistema d’elecció s’hauria d’iniciar, amb l’antelació suficient, per a les Festes de la Cinta del 2010. L’Ajuntament haurà d’informar del cost aproximat de l’actuació i de l’espai on se celebraria en el procés de decisió.
Estudiar la possibilitat d’aplicar aquest model a la programació d’altres activitats lúdiques o festives.

Mantenir la gratuïtat en les actuacions musicals durant les Festes de la Cinta com es venia fent d’ençà del 2005 i fins l’any passat, exceptuant-ne les que pel renom i el cost de l’artista justifiquin el pagament d’una entrada.

Joan Sabaté i Borràs

Jaume Forcadell i Torres

Els joves mereixen un darrer concert a la Llotja

2009-08-26T13:46:00.004+02:00

Aquesta setmana hem rebut una petició del fotolog Estimo Tortosa per tal d'adherir-nos a la iniciativa de realitzar un concert de comiat a la Llotja del Parc, que com bé s'ha explicat vol ser un acte d'homenatge a aquest emblemàtic espai tortosí que durant anys ha servit de lloc de reunió per a esdeveniments culturals i lúdics. És per aquest motiu que des del grup municipal del PSC ens adherim a aquesta proposta per tal que el dia 12 de setembre l'actuació dels grups tortosins amb motiu de les Festes de la Cinta es faci a la Llotja per tal de tancar una etapa i obrir-ne una altra. Des del PSC ens hem compromès amb els promotors d'aquesta iniciativa tant a fer arribar una petició formal com a grup al govern de la ciutat com d'altra banda a informar del contingut de la mateixa a través dels nostres mitjans a la xarxa.

Forma part del nostre ideari tenir en compte el parer dels més joves a l'hora de posar en marxa activitats adreçades principalment a aquest col·lectiu, però més enllà considerem que el seu paper i aportacions és crucial en tots els àmbits de la vida quotidiana que ajuden a fer una ciutat millor. Sense cap dubte, el suport institucional a aquesta iniciativa seria una bona mostra que escoltem els nostres joves, que volem que participin i que els donem suport, més enllà de discursos ben intencionats. Des d'aquí el nostre suport. Si voleu més informació us emplacem a que consulteu el següent enllaç: http://www.fotolog.com/estimotortosa/50505099

Agost al Port

2009-08-17T19:33:00.020+02:00

Per a mi és un privilegi poder passar les vacances durant el mes d'agost al Port. He escrit al Port i no als Ports, o cap de les altres denominacions que darreramet proliferen més per una certa ignorància, amb tot el respecte, que per mala fe. La denominació Port és la que ha emprat sempre la nostra gent i la que recull la documentació històrica, malgrat que administrativament en crearse el parc natural es va emprar el plural. Això és degut segurament com diu el meu bon amic i professor expert Jordi Beltran, a una denominació que va iniciar algun autor castellà parlant i pensant en el nom comú en castellà de "los puertos de montaña" .

La nostra muntanya és per a tots el que l'estimem molt especial, segurament com altres muntanyes per als que se les estimen. Però aquesta és la nostra. S'aixeca imponent a pocs quilòmetres del mar, amb un relleu càrstic trencat i majestuos, que conserva el seu aspecte més natural en molts de casos, malgrat que les masies i els pastors i pagesos que les habitaven fa molt temps que no hi són i això aumenta la brossa del sotabosc i incrementa molt perillosament el risc d'incendi. Hem d'extremar la cura i la precaució i vetllar per que els altres també ho fassen, és massa greu el risc que correm.

Caminar molt i llegir molt, en companyia de la familia, amb visites sovintejades dels amics i rodejats de la petita comunitat de veïns, molts dels quals fa anys que estiuejen al Port i amb els que et saludes i parles diariament, com deia al principi és un privilegi. Un privilegi que ajuda a trencar la rutina de la feina i que sobretot permet assolir una bona forma física i mental, imprescindible per afrontar una tardor política que vé carregada i que alhora significarà l'inici d'una seqüència electoral, qué s'iniciarà amb les autonomiques i que donarà pas a les municipals i a les generals amb una cadència anual, i que ens exigira la millor feina per mantenir el lideratge socialista als governs de Catalunya i Espanya, i recuperar-lo a Tortosa.

La foto, feta per la meva neboda Laura, està situada dalt la mola de Catí, a prop de les moletes de Venanci, anant cap a la font de Bunyol. Molt aprop hi ha un paissatge d'una extraordinaria bellesa amb Terranyes en primer terme, al costat el barranc de la Paridora, capçalera del riu Algars, al darrera es veu Penyagalera i de teló de fons bona part de la comarca del Matarranya. Al darrera meu a la foto el que podria ser el nostre particular pi de les tres branques, les de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, l'eslògan de la Revolució Francesa i que s'ha convertit des del seu origen en un eslògan revolucionari de validesa universal.

Bones vacances als que en podeu fer i bon estiu a totes i tots.

Minut de silenci en rebuig a l'atemptat d'ahir a Calvià

2009-07-31T13:17:00.001+02:00

L'Ajuntament de Tortosa ha realitzat aquest matí un minut de silenci en rebuig a l'atemptat terrorista d'ahir a la població mallorquina de Calvià, on van morir dos agents de la Guàrdia Civil. Els socialistes de Tortosa hem participat en aquest acte de comdemna al terrorisme criminal d'ETA des de la convicció que és important la unitat dels demòcrates i que aquesta s'expresse per totes les institucions com un reflex d'una actitud compartida per la immensa majoria de la nostra societat.

Així mateix, el PSC de Tortosa volem mostrar la nostra solidaritat amb els familiars de les víctimes i mostrar el nostre suport a la tasca que desenvolupen les forces de seguretat de l'Estat i molt especialment el cos de la Guàrdia Civil. La lluita contra el terrorisme és tasca de tots, però la Guàrdia Civil està en primera línia i la seva tasca constant i eficaç és important per acabar amb el terrorisme i garantir la defensa de la democràcia, la llibertat i l'estat de dret garantit per la Constitució.

Foto: Ajuntament de Tortosa

El PSC condemna enèrgicament l'atemptat mortal a Calvià

2009-07-30T18:43:00.001+02:00

La Comissió Executiva del PSC vol expressar la seva més enèrgica condemna i repulsa per l'atemptat que ha acabat amb la vida de dos agents de la Guàrdia Civil al municipi mallorquí de Calvià. Els socialistes catalans també volen manifestar el seu sentit condol als familiars de les víctimes.

El PSC vol comunicar el seu suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats. Al mateix temps, vol mostrar el seu recolzament als ferits i als seus familiars.

Els socialistes catalans reiteren amb contundència que el soroll de les armes no aconseguirà cap dels seus objectius i insisteixen a fer una crida a la unitat de les forces democràtiques en la lluita contra ETA.

Condol per la mort de quatre bombers en les tasques d'extinció del foc que crema al Port

2009-07-22T15:10:00.000+02:00

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa volem manifestar el nostre condol als familiars dels quatre bombers que van morir ahir en acte de servei durant les tasques d'extinció del foc que crema al Parc Natural del Port, a la vegada que desitgem la ràpida recuperació dels ferits. Des del Grup també volem traslladar el nostre condol i suport a l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan i al cos de Bombers de la Generalitat, que de manera exemplar participa en les tasques d'extinció de l'incendi que amenaça el Parc Natural del Port i que continuen treballant incansablement per resoldre aquesta situació que ens preocupa a tots.

La sortida viaria de l'Aragó al corredor del Mediterrani

2009-07-17T13:48:00.002+02:00

La notícia donada per José Blanco, ministre de Foment, que la sortida de l'eix Saragossa-Alcanyís fins al corredor del Mediterràni es farà pel País Valencià, no m'ha agradat. Portem massa temps treballant aquest tema, en concret la defensa de que la sortida es fes per Catalunya i sobretot per les Terres de l'Ebre, que ara aquesta no ha estat una bona notícia.

Amb tot, més enllà dels portaveus de la dreta local, especialment els nacionalistes de CiU, que havent estat els darrers en haver-se afegit a la defensa d'aquesta opció i alguns l'han tractat sempre com si el tema no fos per ells, i que ara s'estripen les vestimentes com a cor de planyideres contractades en un funeral, el compromís reiterat pel govern de la Generalitat ens fa mantenir la convicció que a no tardar la sortida d'Alcanyís al port dels Alfacs serà una realitat.

Cal continuar treballant, i ara més que mai, i aquest és el compromís dels socialistes, com l'ha expressat el conseller Nadal en nom del govern i recollint l'afirmació del ministre Blanco en la mateixa roda de premsa, on afirmava que el govern d'Espanya garantirà la connexió pel Delta de l'Ebre. Cal fixar el desdoblament de la N-420 com una de les prioritats en la revisió del Plan Estatal de Infrastructuras de Transporte, que s'ha de fer aquest segon semestre de 2009 i incloure el seu finançament a càrrec de les partides que preveu l'adicional tercera de l'Estatut i que pot gestionar el govern de la Generalitat, en el pressupost del 2010.

Més enllà de llàgrimes de cocodril, el treball i la voluntat de servei a la societat ebrenca, faran que aquesta autovia amb el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) i la construcció de l'A-7, donen al nostre territori de nou el paper estratègic de cruïlla, que és la nostra raó històrica de ser i una de les claus del nostre futur.

Un bon finançament per a Catalunya

2009-07-17T12:56:00.001+02:00

És la gran noticia d'aquesta setmana i m'atreveixo a dir que de la legislatura. És cert que ha costat, però ha merescut la pena. La descentralització que significa l'estat de les autonomies, sense els recursos necessaris per finançar les moltes competències que aquestes administren, podia portar a un evident fracàs del model. En el cas de Catalunya la cosa era més sagnant encara, si tenim en compte que el model vigent pactat entre el PP i CiU el 2006 no reconeixia l'esforç productiu de la que tradicionalment ha estat l'economia més potent d'Espanya i motor del conjunt, ni tampoc el major esforç fiscal dels catalans. A la vegada, la rigidesa de l'anterior model i el fet que no fos revisable, impedia el reconeixement del fet migratori i l'extraordinari creixement demogràfic dels darrers anys, paral·lel al creixement de l'economia en una època de bonança perllongada.

Avui l'acord entre el govern socialista d'Espanya, presidit per Rodríguez Zapatero, i el govern d'Entesa a Catalunya presidit per Montilla, derivat de l'Estatut elaborat sota la presidència de Maragall, ens ha portat a un model just que reconeix a Catalunya un finançament per sobre de la mitjana, que reconeix més autonomia i per tant més capacitat normativa en materia tributàtia al govern de la Generalitat i, sobretot, que permet atendre les necessitats en serveis públics de la societat catalana o, dit d'una altra manera, que garanteix l'estat del benestar, un model que a més a més es podrà anar actualitzant periòdicament i per tant garanteix el present i el futur.

Aquest model ha estat rebut amb satisfacció per la majoria de forces polítiques catalanes i per la totalitat dels agents econòmics i socials. Només el sectarisme partidista de la dreta(CiU i PP), avui a l'oposició, ha fet que aquests s'hi mostren contraris. Amb aquestes actituds, tot fa preveure que els hi queden molts anys d'oposició.

Indiferència davant l'assassinat

2009-06-24T11:19:00.009+02:00

Divendres passat 19 de juny, ens sorprenia, perquè afortunadament la desgràcia mai no és esperada, la notícia de l'assassinat a Arrigorriaga (Biscaia) d'Eduardo Puelles, inspector del Cos Nacional de Policia. Amb aquestes línies voldria expressar públicament el condol al seus companys del CNP i molt especialment als de la comissaria de Tortosa.

Un altre assassinat de la banda terrorista ETA, un altre assassinat fet en nom de l'ultranacionalisme messiànic, fanàtic per ignorant i intolerant per totalitari. Un assassinat vil, fet amb traïdoria, d'un funcionari públic que treballava en condicions molt difícils, per garantir-nos la seguretat als seus conciutadans. Un assassinat que per la forma amb què ha estat fet hagués pogut costar la vida a la seva dona o als seus fills, en pujar al cotxe, tot sortint de casa al matí. Els assassins d'això en solen dir, danys col.laterals.

Em sorprèn que el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa, no hagi convocat la ciutadania, per fer cinc minuts de silenci, en clara manifestació del rebuig que els demòcrates, per ser persones de bé, mostrem davant les minories de tipus feixista, en la seva accepció literal (per radicalitat nacionalista, amb pretensions teòricament socials, i amb pràctica d'imposició violenta del seu ideari) i els seus actes més execrables, tal i com han fet la gairebé totalitat de corporacions democràtiques del país. Dissabte davant l'absència de convocatòria vaig estar temptat de convocar per SMS als socialistes tortosins, com a primer secretàri del PSC, però mai no he volgut que cap gest de repulsa per l'assassinat terrorista, i de defensa de la democràcia, es pugui interpretar en clau partidista i que trenqui la necessària unitat. Avui però, vull expressar la meva preocupació davant una actitud, que junt amb altres que van degotejant, dibuixen una actitud del sr. Bel i el seu govern, que Tortosa no es mereix i que estic segur que majoritàriament no vol.

Condol per la mort de Vicente Ferrer

2009-06-19T13:40:00.002+02:00

Des del PSC lamentem la mort del cooperant català Vicente Ferrer i volem expressar el nostre condol als familiars i als col•laboradors i col•laboradores que durant tots aquests anys l’han acompanyat en la seva tasca. Les i els socialistes catalans destaquem la seva gran humanitat i l’abnegat treball i dedicació a favor de les persones més necessitades de la Índia.

També volem destacar el seu treball desinteressat al capdavant de la Fundació Vicente Ferrer que és un exemple de solidaritat i dedicació en la lluita contra la pobresa i la injustícia, que converteix Vicente Ferrer en un referent universal dels millors valors de catalans i catalanes.

Condemna a l'atemptat d'aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia)

2009-06-19T12:20:00.004+02:00

Els socialistes catalans fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i recordem a la banda terrorista ETA que el seu únic final és la seva desaparició

La Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya expressa la seva contundent condemna per l’atemptat que s’ha produït avui a Arrigorriaga (Biscaia), i que ha costat la vida a Eduardo Puelles García, inspector en cap de la Policia Nacional de Bilbao. Des del PSC fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i demanem recolzament al Govern espanyol per poder acabar amb la banda terrorista ETA i recordem a la banda que el seu únic final és la seva desaparició.

Així mateix, els socialistes catalans volem expressar la nostra solidaritat amb els familiars de la víctima i el suport a la tasca que desenvolupen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en favor de la pau i en defensa de les llibertats.

L'Estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta, una aposta estratègica

2009-06-19T12:15:00.002+02:00

Els darrers anys, en concret del 2004 ençà, hem pogut anar redissenyant les infraestructures de comunicacions de les Terres de l’Ebre, més concretament les infraestructures viàries. No és casualitat que amb l’accés d’un govern de progrés a la Generalitat de Catalunya, amb presidència socialista, hem aconseguit que el desdoblament de la C-12(Eix de l’Ebre) figuri al Pla d’Autovies de la Generalitat i ja s’estigui treballant en la variant de Tortosa i la seva connexió amb el Port dels Alfacs. Així mateix amb l’arribada al govern d’Espanya, d’un govern socialista, presidit per José L. Rodríguez Zapatero, hem aconseguit que es planifique una autovia nova l’A-7 o Autovia de l’Interior, que millora clarament la connectivitat del conjunt de les nostres comarques pel corredor del mediterrani.

Mentre treballem per anar accelerant aquestes actuacions viàries però, cal resoldre l’assignatura pendent, el tema ferroviari i més concretament el de l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta. És per això que els socialistes ens ho vàrem plantejar com el tema principal del nostre programa de les darreres eleccions generals, per impulsar-ho en aquesta legislatura. El transport ferroviari segueix sent un factor de desenvolupament clau per qualsevol societat avançada i el transport de mercaderies, segueix essent el més eficient per transporta-les en quantitat i a llarga distància, fora del transport marítim, i per això és clau a l’hora de treballar pel nostre desenvolupament industrial. Aquesta estació no pot ser un simple baixador i ha de ser la gran estació del territori, a l'hora que presta servei al polígon Catalunya Sud i en garanteix la seva connexió portuària.
El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, a petició dels socialistes de l’Ebre, va incloure una esmena al projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 de 500.000€ per elaborar l’estudi informatiu de la transformació de l’estació, dintre de l’addicional III, que inclou les inversions que d’acord amb l’Estatut, el govern central es compromet a fer a Catalunya.

Mentre altres es limiten a dir que no s’està fent res, quan en el cas de CiU varen governar durant vint-i-tres anys, i així estem, d’altres anem treballant amb constància i per això vaig voler formular una pregunta oral en el ple del Senat, al ministre de Foment, José Blanco, perquè expliqués alt i clar, en seu parlamentària els plans del govern. La resposta és clara, dintre d’aquest any i en compliment dels Pressupostos Generals de l’Estat, es signarà un conveni amb el govern de la Generalitat de Catalunya, d’acord al conveni marc signat el 2006, per concretar les actuacions a fer, i va deixar clara la voluntat del govern d’Espanya de convertir aquesta estació en una gran estació de referència del corredor del Mediterrani (que el govern ha demanat que s’inclogui entre els corredors estratègics europeus), amb una gran terminal de mercaderies, que ens ha de permetre connectar el nostre gran polígon, amb el port de Tarragona i més endavant, amb el port dels Alfacs.

Tot aquest treball ens ha de situar en les millors condicions possibles de cara a un futur immediat en què en sortir de la crisi caldrà estar ben posicionats per encarar el nou període de creixement econòmic que s'enceti i del qual aquesta vegada no en podem quedar al marge.

Condol per la mort de l'amic Carlos Curto

2009-06-10T14:32:00.003+02:00

Avui hem conegut la trista notícia de la mort de l'excompany de consistori i amic Carlos Curto, que va ser regidor del PP a l'Ajuntament de Tortosa i president provincial d'aquesta formació. Serveixin aquestes línies per expressar el meu condol a la seva família i amics per la desaparició d'un bon home, obert i vitalista amb qui, malgrat les nostres diferències ideològiques, vaig trobar sempre un home disposat a dialogar i a debatre els nostres respectius posicionaments des del respecte i la tolerància, i que sempre estava disposat a oferir el seu suport per Tortosa en cas de necessitat. Descansi en pau.

Eleccions europees 2009

2009-06-10T10:49:00.006+02:00

Hem passat aquestes eleccions europees i es compleix el tòpic i com sempre sembla que tothom ha guanyat. Cal fixar per tant , primer que res, els resultat. A Espanya ha guanyat el PP, amb 3,7%de diferència sobre el PSOE, a Catalunya ha guanyat el PSC, amb 13,5% sobre CiU i 18% sobre el PP, a les Terres de l'Ebre ha guanyat el PSC amb 9% sobre CiU i a Tortosa ha guanyat el PSC amb el 12,45% sobre CiU.

A l'hora de valorar els resultats vull destacar l'elevadíssima abstenció en tots els àmbits, dada que és altament preocupant per a l'estabilitat democràtica d'Europa i més en un context de crisi, que pot afavorir opcions autoritàries com en el passat, preocupació que ve reforçada per l'augment de la ultradreta en tota la Unió. A Espanya la victòria del PP no m'agrada, però una victòria per la mínima no els hauria de portar a gaire eufòria. Amb el que està caient per la crisi econòmica és normal que la ciutadania castigue al govern, i és fals que no ha estat així amb els governs conservadors de la resta d'Europa, tan Sarkozy, com Merkel i Berlusconi, han retrocedit, tot i haver resultat guanyadors (perquè tenien més marge amb els seus contrincants més directes i tenen un escenari més plural, amb més forces polítiques d'àmbit estatal). Res permet garantir una victòria del PP de Mariano Rajoy a les properes generals, si en aquest escenari ha estat incapaç d'una victòria més clara.

En clau catalana, hi ha una victòria clara del PSC, tot i una lleugera remuntada de CiU. Tenint en compte, la situació de crisi i el problema no resolt del finançament, a més que CiU fa quatre anys va treure un resultat especialment dolent, valoració que és aplicable als resultats a l'Ebre i a Tortosa, no s'entén l'aparent satisfacció de CiU, que respon més a la necessitat de mantenir mobilitzada a la pròpia militància de cara al futur immediat, que no a un estat d'ànim realment existent.

A l'Ebre, després de la contundent victòria de les passades generals, tornem a guanyar amb un bon marge, que evidencia el bon treball de la nostra gent i dels nostres responsables municipals arreu de les quatre comarques. De la mateixa manera, a Tortosa hem tornat a guanyar com en totes les eleccions d'ençà l'any 2000, amb la important excepció de les darreres municipals, on vàrem patir una forta abstenció diferencial del nostre electorat. Tanmateix així com els socialistes una vegada guanyada l'alcaldia vàrem acabar amb el vot diferenciat, segons les eleccions que s'havien produit fins al moment a Tortosa, aconseguint la victòria en totes les convocatòries després del 2000, el senyor Bel i Accensi i el seu partit han perdut per golejada les dues convocatòries posteriors. Es confirma l'evolució progressista de l'electorat tortosí i sabem que treballant fort i mobilitzant la ciutadania podem recuperar l'hegemonia a les properes municipals de 2011.

Fredes-Paüls 09

2009-06-10T09:51:00.008+02:00

Una vegada més la UEC Tortosa, amb l'encert i el bon fer habitual, ha organitzat la XIII Travessia Nocturna Fredes- Paüls GR7. Un èxit de participació amb 551 participants, dels quals 174 vàrem fer tota la marxa, amb ritmes diferents segons la forma física i les possibilitats de cadascú, però amb el bon humor, la solidaritat i companyonia que caracteritza a la gent que practiquem les activitats de muntanya. Ni tan sols una forta tronada i una bona pluja, varen espatllar aquest ambient. A destacar com sempre, el plaer de caminar sota la llum de la lluna plena i amb l'airet de la matinada rebaixant la calor, de fet més aviat un bon ventet de dalt a les Rases del Maraco.

Vull agrair al president de la UEC, Manel Navarro, a la seva junta i especialment a la bona colla de voluntaris que es varen sacrificar tot el seu esforç, perquè tots els participants puguessim gaudir una vegada més d'una nit per recordar.

Per una Europa de Progrés

2009-06-05T13:50:00.001+02:00

Les eleccions europees que celebrem aquest 7 de juny són una cita clau també per als ebrencs i les ebrenques. La futura composició del Parlament Europeu, amb indicis que es pot produir un retrocés de la dreta, ens fan albirar que el canvi a Europa és possible. Per a això cal que fem un esforç, que ens impliquem i, sobretot, que participem en aquesta cita electoral per evitar que continuïn governant precisament aquells que amb les seves polítiques ens han dut a la crisi econòmica actual. Ens han preguntat aquests dies perquè en les nostres tanques de campanya hi surten els rostres de dirigents conservadors com Berlusconi, Bush o Aznar. Doncs perquè creiem que exemplifica clarament quines són les dues visions d'Europa que ens juguem en les properes eleccions. Front a les polítiques de la dreta, ens cal una Europa que es preocupi realment per les persones i que prioritzi les qüestions socials davant el mercat i els interessos partidistes.Però és que a escala territorial, en l'àmbit de les Terres de l'Ebre, Europa és clau. Com ho va ser en la nostra lluita contra el Pla Hidrològic Nacional del PP. Gràcies a la directiva marc de l'aigua europea vàrem tenir una garantia que ni aleshores ni ara és possible un projecte transvasista com el que pretenien el PP i CiU. Ens va donar suport, als milers i milers d'ebrencs i ebrenques que vam viatjar en més d'una ocasió a Brusel·les. El suport europeu aleshores va ser vital per aturar l'espoli. Un transvasament que després seria derogat pel govern socialista, amb José Luis Rodríguez Zapatero. Per tant, Europa és el marc del nostre futur i nosaltres hem de decidir el futur d'Europa.

Les institucions europees, a més, cada cop tenen més pes en la nostra vida quotidiana. En aquest sentit, aquí a l'Ebre l'activitat agrària és encara molt important. I la major part del pressupost comunitari es destina a la PAC (Política Agrària Comuna) que es tradueix en subvencions per als conreus de l'arròs, l'olivera i els cítrics, a més de sufragar bona part de les infraestructures bàsiques del món rural: camins i regadius, però també ajuts per al nostre important teixit agroindustrial i cooperatiu. Europa cofinança els programes Leader per al desenvolupament rural i, a més, hi ha moltes línies d'ajut als pagesos i pageses. Els socialistes europeus i els catalans som conscients que l'agricultura és una activitat estratègica i cal millorar encara més les condicions dels que viuen i treballen al món rural. Per tot això, també és important no perdre de vista la incidència que Europa té en la nostra forma de vida.

Les properes eleccions al Parlament Europeu necessiten de tots i cadascun de nosaltres. No podem restar-ne aliens. El resultat pot marcar un punt d'inflexió i garantir una majoria progressista. Un punt d'inflexió que els EUA ja han aconseguit amb Barak Obama. Ara aquest partit es juga a Europa. El canvi és possible i l'aconseguirem.

ELECCIONS EUROPEES. ACTE CENTRAL TERRES DE L'EBRE

2009-05-26T15:06:00.001+02:00

XLI COFERÈNCIA DE LA COSAC A PRAGA

2009-05-13T21:08:00.009+02:00

Aquests darrers 10, 11 i 12 de maig he assistit a la capital comunitària de torn, Praga, a la conferència semestral de la COSAC, on es reuneixen les representacions dels diferents parlaments nacionals dels estats membres de la Unió Europea. La delegació de les Corts Generals espanyoles la formàvem Miguel Arias com a president (PP), Juan Moscoso (PSOE), Soledad Becerril (PP), Iñaki Anasagasti (PNV) i jo mateix (ECP). La veritat és que aquestes conferències parlamentàries de la Unió Europea sempre són interesants pel debat obert entre les diferents perspectives dels representants dels vint-i-set menbres de la Unió i aquesta vegada no n'ha estat una excepció.

Els temes de l'ordre del dia han estat els que ocupen l'atenció europea en aquest moment, la crisi econòmica, la defensa dels drets humans, el control parlamentari d'Europol i Eurojust i el partenariat oriental o política de veïnatge cap a l'est.

Quant a la crisi econòmica, cal destacar l'èmfasi en reforçar la protecció dels treballadors i els lllocs de treball, defensada de manera especial per tots aquells que formem part del PSE (Partit Socialista Europeu).

En el debat de la política de defensa dels drets humans i de la democràcia, em va correspondre intervenir en nom de la delegació espanyola i vaig poder agrair la defensa de l'Aliança de Civilitzacions que havia fet el ponent, el ministre txec dels drets de l'home i de les minories, Michael Kocáb ( l'anècdota és que ens va explicar que es músic rockero, de professió), impulsada per Tayyic Erdogan i Rodríguez Zapatero, primer ministre de Turquia i president del govern espanyol, respectivament. Així mateix vaig remarcar la necessitat de defensar la validesa global de la Decleració Universal dels Drets Humans, per sobre de tradicions culturals i religioses. Com vaig poder expresar el suport espanyol a la proposta de resolució que es presentava, defensant la recuperació de la memòria històrica entorn als diferents règims totalitaris que hi ha hagut a la Europa del segle XX, remarcant que a Espanya recentment hem aprovat una llei de recuperació de la memòria històrica, de la guerra civil i del franquisme.

En el tema del control d'Europol i Eurojust, els organismes de cooperació europea en matèria policial i judicial, es va insistir en la necessitat de garantir el control en l'aplicació del principi de subsidiarietat per part dels parlaments dels estats membres.

Finalment, en el tema del partenariat oriental es va posar de manifest l'interès del membres més recents de la Unió i que formen la frontera de l'est, en garantir unes relacions sòlides i estables amb els nostres veïns orientals, entre altres coses per garantir la seguretat en el subministrament energètic, una de les principals preocupacions de la Unió en aquest moment.

Cal remarcar, però, la molt diferent idea d'Europa que hi ha entre els socis més antics, inclosa Espanya, partidaris d'avançar cap a una unió política més forta i els recels, per la possible pèrdua de sobirania, que tenen els socis més recents, antics membres del bloc de l'est. Europa avança però no sense dificultats, com ho evidencia la difícil ratificació del Tractat de Lisboa. Per això, entre altres coses, és tan important, des de la nostra perspectiva, reforçar les institucions de la Unió, enfront dels antics nacionalismes de via estreta, que tant mal han fet al nostre continent en el passat, i per això és tan important la participació en les properes eleccions europees del 7 de juny, mirant a Europa i no al nostre melic, i fent una aposta per una opció de progrés com la que representem els membres del Partit Socialista Europeu.

La revisió de l'Estratègia de Lisboa

2009-04-15T13:12:00.003+02:00

Aquest dimarts 14 d'abril, en la sessió de control del govern al Senat, li he formulat la primera pregunta de la sessió, a la nova vicepresidenta i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. El motiu de la meva pregunta lliga amb l'anterior post que he entra en aquest bloc i més concretament sobre la necessària revisió de l'anomenada Estratègia de Lisboa en el 2010, coincidint amb la presidència espanyola de torn de la Unió Europea.

En concret a la pregunta li demanava que expliqués quines podrien ser les línies mestres de la nova orientació del creixement a la Unió Europea. La resposta ha estat força satisfactòria, recordant les mesures a curt i mitjà termini que ja ha acordat la Unió, com ara reforçar la confiança, fomentar l'estabilitat financera i reconduir l'economia real amb mesures d'estímul a la demanda, en el curt termini. Amb tot, va posar l'èmfasi més especial en la creació d'ocupació, en les persones i en el mercat de treball, en les polítiques pròpies de la socialdemocràcia que seran vitals per a sortir de la crisi amb garanties per a la majoria de la societat i, especialment, per als més febles.

Estem davant d'una ministra molt capaç tècnicament, i amb bones arrels en els valors del socialisme democràtic, tot plegat una bona garantia per un futur que d'antuvi es presentava incert.

El futur d'Europa en un context de crisi

2009-04-01T19:44:00.003+02:00

Davant la preocupació legítima que sovint ens assalta pels problemes immediats que ens afecten, ens veiem ara invadits per informacions constants que ens recorden que estem en un context de crisi econòmica, que per primera vegada, té un àmbit veritablement global i una magnitud que no ens podíem imaginar, o no ens volíem imaginar i a la que cal prestar molta atenció.

Aquests darrers mesos, a les Corts Generals, en el si de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, estem debatint per elaborar un informe sobre l'aplicació a Espanya de l'anomenada “Estratègia de Lisboa” que va aprovar el Consell Europeu de primavera, a la capital portuguesa l'any 2000. L'objectiu que es van fixar i que després s'ha anat revisant era el creixement sostenible i la plena ocupació i de qualitat per al 2010. Les polítiques a impulsar, entre altres, eren la incentivació de la formació, l'impuls a la R+D+i, i les polítiques de protecció mediambiental.

El grau de compliment de l'agenda de Lisboa ha estat clarament insuficient i ara la crisi financera i econòmica ha alterat substancialment l'escenari. Cal revisar l'estratègia i adaptar-la. Segurament els grans objectius continuen sent vàlids, ara bé cal modificar els instruments i molt especialment la pròpia Unió i les seves institucions fonamentals. La pròpia “Estratègia de Lisboa” estava dissenyada per a ser aplicada pels estats de la Unió i no per aquesta, que com s'ha dit moltes vegades, té una política monetària comuna en l'àmbit de la zona euro però no té política econòmica. Cal més Europa, cal avançar en la ratificació i posada en funcionament del Tractat de Lisboa, que reformarà la Unió, permetent unes polítiques unitàries de molta més eficàcia i millorarà el paper d'Europa en el context internacional.

En el tractament immediat de la crisi, és clau la cimera del G-20 que es celebra demà a Londres. Ja coneixem les línies mestres de la proposta de l'administració nordamericana, exposades pel president Obama en un article publicat fa pocs dies a diferents mitjans, on proposa estimular el creixement, restablir el crèdit, reforçar la solidaritat amb els països i les persones més febles, acabar amb l'especulació i el consum per sobre de la renda i vigilar fermament el sistema financer. Propostes que coincideixen, al meu entendre, en allò fonamental amb les que va aprovar el darrer Consell Europeu de Brussel·les els passats 19 i 20 de març, de cara a la cimera de Londres, on es proposa liderar l'actuació internacional per possibilitar un creixement sostenible, reformar les institucions financeres internacionals, millorar la regulació dels mercats financers i reforçar el suport als països en vies de desenvolupament davant els reptes de la crisi.

Tot i que hem vist després posicions força diferents entre els governs conservadors de molts països de la Unió, expressades fa pocs dies a Brussel·les pel Primer Ministre txec, país que ostenta la presidència de torn, i el socialistes europeus, aquests darrers amb moltes més coincidències de fons amb l'actual presidència nordamericana. La col·laboració entre Europa i l'adminstració dels EUA és fonamental per donar garanties d'una sortida ràpida de l'actual crisi. Una sortida que ha de sentar unes bases sòlides de futur. Segurament res no serà igual, però hi ha futur i aquest pot ser millor. Europa i, per tant, nosaltres, hi tenim molt a dir.

"Rigorós, generós, humà"

2009-03-27T13:31:00.005+01:00

Us vull fer partíceps de la intervenció de Gloria Montero, vicepresidenta de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) en l'acte de comiat a Ricard Salvat celebrat ahir a Barcelona. Es tracta d'un resum d'aquesta intervenció que recull avui el diari El Punt.

Rigorós, generós, humà

S'ha parlat molt de l'exigència professionals de Ricard, que no tolerava la mediocritat, però hem de recordar la seva tremenda generositat. Estava convençut de la necessitat de posar remei a la memòria històrica i a les injustícies que encobreix. Va dedicar molta energia a difondre el treball dels que van haver de sortir del país patint a conseqüència de vides professionals truncades i d'un oblit difícil de conciliar amb la idea que tenim d'un país que es voldria considerar modern i sensible.

Tot el món sap la seva enorme aportació al teatre català, però el seu interès mai va ser provincià. Per Ricard, el teatre era una manera de conèixer i reconèixer-nos. I això ho feia especialment sensible al món social. El seu interès pel teatre de més enllà està ben documentat a la revista Assaig de teatre, on hi ha monogràfics del món sencer.

Va ser durant els tres anys del Festival Internacional de Teatre Entrecultures de Tortosa quan, sota la seva direcció, es reunia el teatre de les tres cultures tradicionals (islàmica, jueva i cristiana), convidant cada any un país africà i un o dos d'asiàtics, on ens ha fet conèixer les preocupacions d'un món global, proporcionant-nos a la vegada un millor coneixement de l'època que ens ha tocat viure. Entrecultures va ser un intent, a través de la cultura, de mitigar l'horror i la sang que infligeixen els uns als altres. I també una mostra més de la gran humanitat de Ricard Salvat.

En el record de Ricard Salvat

2009-03-25T15:23:00.000+01:00

Dolor i decepció per la desaparició d'un home, d'un amic, d'un d'aquells homes grans, tan grans, que com els herois clàssics semblen immortals. Ara bé, també la decepció, per tot allò que li havíem d'haver dit, i li havíem d'haver fet, a Ricard Salvat, i no li vàrem dir ni fer. Ens pensàvem que sempre hi seria i ara ha traspassat, ja no hi és. Els panegírics que ara sentirem i llegirem, no li esborraran la injústica d'un cert exili interior a la que va estar sotmès en el nostre país durant les primeres dècades de la democràcia, incòmode segurament com els veritables intel·lectuals, compromesos amb la seva societat i el seu temps, compromesos amb la llibertat i la justícia social, amb la cultura, en el seu sentit més vast i més ampli, amb la cultura amb majúscules. Incòmode a un poder mesocràtic i, per tant, conservador.

Va formar part d'una generació que va viure la Guerra Civil en la seva infantesa i forma part d'aquell grup selecte i molt minoritari que són els que a contracorrent van aixecar des d'un esperit crític i lliure, des del compromís, la cultura del nostre país. I paradoxalment, la normalització democràtica els va deixar al marge.

A Tortosa el vam voler recuperar i reconèixer, però ens vam quedar molt lluny del que es mereixia. Pregoner de la Festa del Renaixement del 2000, aquell mateix dia sopant després del pregó, m'explicava la seva idea del que seria el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que després posaríem en marxa amb el regidor de Cultura Lluís Martín Santos, projectant Tortosa en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Un gran projecte, una projecció de la riquíssima personalitat de Ricard Salvat. Un festival que hauríem de recuperar com homenatge permanent, tot i que no puc evitar pensar que sense ell, res no serà el mateix. Però com a mestre, ha fet escola arreu dels països riberencs del nostre mar i la millor manera de recordar-lo és continuant la seva tasca de la mà dels seus deixebles.

Gràcies Ricard, descansa en pau, els teus amics i veïns de Tortosa et tenim ben present en el record.

El campus de la URV a les Terres de l'Ebre

2009-03-04T19:02:00.004+01:00

Estem a punt de culminar tot el procés d'implantació de la Universitat Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre, amb l'acord del Govern del president Montilla de tirar endavant les obres de construcció del nou campus.

El campus ja és una realitat d'ençà l'any 2005 quan es va inaugurar el primer curs amb centres propis de la URV a Tortosa, integrant el que fins aquell moment havien estat els centres de la Fundació Universitària Doctor Manyà i on es podia estudiar infermeria, empresarials i turisme, però amb vocació d'anar més enllà de les tres diplomatures i poder impartir-ne d'altres, així com llicenciatures i impulsar activitats de recerca que fessin del nostre campus un veritable centre universitari.

Enrera queden molts passos previs que alguns desmemoriats han oblidat, d'ençà que el novembre del 2001, amb motiu d'una conferència a Tortosa, el Dr. Lluís Arola, rector de la URV, desvetllés l'inici de les converses, que havien de permetre la integració dels centres de la fundació Manyà, liderada per l'ajuntament de Tortosa, a la URV. A partir d'aquí vindrien el conveni entre la fundació i la universitat que vàrem signar el primer de maig de 2002 per impartir la diplomatura de Turisme, acte que va coincidir amb la presidència per part del rector Arola del dia de les Terres de l'Ebre en el marc de la fira Expo Ebre, i després amb els posicionaments dels òrgans de govern de la pròpia URV, del Govern de la Generalitat ja presidit per Pasqual Maragall i de l'Ajuntament de Tortosa.

El darrer pas significatiu previ a l'actual fou el conveni signat el 20 de març de 2006, entre el conseller del Departament d'Universitats , Recerca i Societat de la Informació del govern Maragall, Carles Solà, el rector de la URV Lluís Arola i jo mateix com alcalde de Tortosa. Conveni que posava les bases per construir el nou edifici del campus en el parc de la Fira al barri de Remolins.

El desenvolupament del campus universitari a Tortosa ha estat una peça bàsica de l'estratègia pel desenvolupament socioeconòmic, que hem seguit durant els anys de govern progressista a Tortosa. Més enllà de crear sòl industrial i de millorar les infraestructures de comunicació, que també ho hem fet, calia apostar pel coneixement i aquí desplegar, a Tortosa per a totes les Terres de l'Ebre, la universitat pública de referència de sud de Catalunya, que ha estat fonamental. Ara no ens podem relaxar, ja que cal desenvolupar un veritable centre de recerca, sense menystenir la recerca que es pot fer en aquest moment. Cal desenvolupar un centre que permeti incorporar la R+D+I a la nostra economia, sense la qual coincideixen tots els experts no hi ha futur econòmic de veritat. Cal fer que col.laborin la universitat, l'administració pública i les enpreses, més enllà de l'actual conjuntura de crisi i posant les bases per al nou cicle de creixement que s'ha d'iniciar aviat. El camp de l'energia com he dit moltes vegades seria el millor per moltes raons, que ara ara no detallaré, per desenvolupar l'estratègia que la Unió Europea va definir a Lisboa l'any 2000 i de la qual no en podem restar al marge.

Autovia A-68

2009-02-16T14:17:00.008+01:00

Fa poques setmanes, en concret el passat 2 de febrer, el plenari de l'Ajuntament de Tortosa i per unanimitat aprovàvem, a proposta del grup municipal Socialista, una moció demanant al Ministeri de Foment, que la conexió de l'autovia A-68 des de Valdealgorfa al corredor del Mediterrani, es faci per les Terres de l'Ebre. Aquesta connexió es faria seguint el traçat de la N-420 fins a Gandesa i després per la C-43 i la C-12(Eix de l'Ebre) fins al port dels Alfacs.

L'Ajuntament de Tortosa ja ens havíem pronunciat en el mateix sentit el 5 de febrer del 2007. Ara calia tornar-ho a fer perquè és a punt de publicar-se l'estudi de traçat encarregat pel ministeri i s'ha generat un intens debat polític i social al País Valencià i a l'Aragó, intentant portar legítimament l'aigua al seu molí.

Les Terres de l'Ebre i, per tant, també Tortosa, ens hi juguem molt en aquest projecte. Donada la llunyania que tenim respecte als grans centres industrials de Barcelona, València i també Saragossa, necessitem com a gran prioritat territorial millorar les comunicacions recuperant el notre paper històric de cruïlla i posant en valor l'interés logístic de la nostra posició. Hem de ser claus en les comunicacions de la Vall de l'Ebre amb el corredor mediterrani i oferir un nou port, el dels Alfacs, dintre del front portuari mediterrani. Això no obstant, cal donar suport a la demanda de desdoblament de la N-420 fins al Port de Tarragona per evitar que part de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre no en surtin perjudicades, tal i com ja vàrem demanar els socialistes de l'Ebre i del Camp l'any 2007.

Avui aquest tema és una de les grans prioritats de les Terres de l'Ebre i sembla que alguns responsables polítics no hi donen importància o estan adormits, com quan l'Ajuntament de Tortosa vàrem demanar l'autovia de l'interior A-7, gairebé en solitari, enfront de la proposta de desdoblament de la N-340, iniciativa i èxit que avui molts reclamen per a ells. Entre altres el Sr. Bel i Accensi, l'actual alcalde de Tortosa, que va voler mostrar un evident desinterès mentre es debatia la proposta i que, a més, darrerament ha dit, en relació a la construcció del tercer pont, que espera un canvi de conjuntura política, segurament un nou pacte del Majestic. Déu mos en guard.

Forta inversió del govern socialista a Tortosa i les Terres de l'Ebre

2009-01-26T12:41:00.001+01:00

En l'actual situació de greu crisi econòmica, el Govern d'Espanya, presidit pel secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, ha adoptat una sèrie de mesures, com ara l'adquisició d'actius bancaris per injectar liquiditat al sistema financer, la inversió de quantitats importants en plans d'ocupació i formació per afavorir la reinserció laboral dels aturats, ajuts a les famílies hipotecades, rebaixa d'impostos, increment de les pensions mínimes i del salari mínim interprofessional, noves línies de crèdit mitjançant l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a petites i mitjanes empreses i les mesures d'estalvi en personal a l'administració pública i la congelació de sous dels alts càrrecs, entre tot un seguit molt important de mesures que en conjunt reben el nom de PLAN E, Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo.
Amb tot, voldria destacar una mesura important qualitativament i quantitativament, el Fons Estatal d'Inversió Local, dotat amb 8.000 milions d'euros, important per la xifra que s'aporta als ajuntaments i destacat perquè significa la contractació de 300.000 persones procedents majoritàriament de l'atur.
Els ajuntaments espanyols, d'ençà l'arribada de Rodríguez Zapatero a la presidència del Govern, venen rebent una aportació clarament més gran del Fons de Cooperació Local de l'Estat, evidenciant la clara vocació municipalista d'aquest govern, i la contractació de tantes persones permetrà rebaixar significativament la taxa d'atur, una de les conseqüències més greus de l'actual crisi econòmica.
Les Terres de l'Ebre rebran més de 32 milions d'euros i, per posar un exemple, l'Ajuntament de Tortosa, 6,16 milions, una quantitat per inversions sense que l'Ajuntament hagi d'aportar res, superior a tots els ajuts haguts de les diferents administracions des de 1999 a 2007. Aquestes inversions han de permetre millorar carrers, camins i espais públics, així com equipaments municipals.
Què diuen ara aquells per qui tots els mals venen sempre d'Espanya i, sobretot, de les administracions governades pels socialistes? Tortosa, gràcies a aquesta aposta del govern socialista veurà millorar clarament molts aspectes que incideixen en la qualitat de vida dels ciutadans: la urbanització de la Llarga de Sant Vicent i la plaça Pius XII a Ferreries, la millora del parc municipal, la nova escola municipal de música, el portal i carrer Major de Remolins, el camí de Fullola, la millora dels cementiris de Jesús i els Reguers, la millora de camins a Campredó, l'ampliació dels vestidors a l'àrea esportiva de Bítem i l'arranjament del camí Vell de la Galera a Vinallop, entre altres obres a la via pública, són els projectes presentats a aquest ajut.
Així, juntament a les moltes inversions previstes pels governs d'Espanya i Catalunya, fan que la situació no es sembli en res a la dels 23 anys de govern de CiU a la Generalitat i molt menys als 8 en què va coincidir amb José Maria Aznar i el PP a Madrid.
La gran majoria progressista tortosina estic segur que valora i valorarà molt positivament les actuacions del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.