Avui he sentit una declaració de Joan Herrera, president d'ICV, polític al que conec de fa molts anys, amb qui comparteixo algunes coses i altres no, però que per suposat respecto. Declaracions que he sentit en altres polítics, sobretot de l'àmbit nacionalista, i que m'inviten a la reflexió.
Herrera deia, en referència a la possible convocatòria d'un referèndum, consultant al poble de Catalunya sobre el projecte independentista, que les lleis no es poden imposar a a democràcia, referint-se que si cal s'ha de convocar un referèndum encara que sigui fora de la llei.
És evident que les lleis sempre han de respondre a la voluntat de la ciutadania expresada democràticament, que en les democràcies modernes es concreta en l'actuació dels parlaments elegits per sufragi universal. Amb tot, hi ha un aspecte de l'estat de dret que és fonamental i és que la llei protegeix el dret de les minories, la llei ha de protegir sobretot als més febles. Per això, tot allò que recull el dret constitucional no és fàcil de canviar i sovint té un blindatge important, perquè un canvi conjuntural de majories no perjudique els drets bàsics i fonamentals de les minories i, per tant, de tots. En aquest cas, la llei ha d'estar per sobre de la voluntat cocreta de les majories. Hi has casos coneguts en la història que quan la voluntat de la majoria ha arrabassat els drets de les minories i s'han vulnerat les regles de l'estat de dret "democràticament", s'han comès les barbaritats més grans.
