El futur del PSC

Després de les eleccions del passat dia 28 de novembre, en el PSC s'ha obert un necessari procés de reflexió que ha de desembocar en un congrés nacional a la propera tardor, després de les eleccions municipals del maig.

És evident que un mal resultat com el que vàrem obtenir primer s'ha de reconèixer sense embuts, com va fer el president Montilla la mateixa nit de les eleccions. Després és necessari obrir un procés per introduir els canvis necessaris, de cara a resituar al partit en la nova etapa, i preparar-lo per ser alternativa al govern del nacionalisme conservador de CiU, alhora que s'ha de mantenir una forta presència municipal en les properes eleccions de la primavera, condició necessària per continuar essent un partit central en el mapa polític català.

La reflexió ha de ser a fons, però evitant que siguin altres els que marquen les pautes del debat. Hem d'adaptar el partit a les necessitats de la societat i donar resposta a les demandes de la ciutadania, especialment a les dels treballadors que són el sector social bàsic de la força del socialisme, tot mirant, però, d'entendre els canvis en la societat i d'adaptar el discurs a la nova realitat.

No es pot afirmar avui que el discurs del socialisme democràtic a Catalunya s'ha de canviar completament, ignorant que només fa dos anys amb aquest mateix programa i discurs vàrem obtenir el millor resultat de la nostra història. Cal adaptar el nostre discurs, canviar allò que sigui necessari i sobretot donar resposta al neguit i a la por de sectors amplis de la societat davant les incerteses de futur que ha provocat la crisi econòmica. Hem de donar respostes clares, esperança de futur i confiança. Hem de fer que la societat recupere la confiança en el projecte socialista base de l'estat del benestar, generant la convicció que podem fer que l'economia creixi i que els beneficis del creixement repercuteixin en una millor qualitat de vida per a tothom, sabedors que el projecte de la dreta liberal, només significa més desigualtat i més injustícia.

En el PSC ens hem de deixar de falsos debats i centrar-nos en afirmar allò que som, el partit socialista a Catalunya i, com a tal, som catalans i catalanistes i, per tot això, federalistes i europeïstes. Altra cosa ens fa abandonar l'espai polític que ens és propi i desorienta al nostre electorat.

Després de les eleccions

Han passat les eleccions autonòmiques amb una victòria destacada de CiU, una clara majoria de dretes al Parlament, sumant als primers, els divuit diputats del PP, i els quatre de SI. Cal felicitar als guanyadors i reconèixer la derrota del PSC, i dels nostres socis de govern dels darrers set anys.

A partir de la constatació dels resultats, cal esperar una política conseqüent amb el projecte de Mas i el discurs liberal de CiU. Aprimament de l'administració, debilitament de l'estat del benestar, amb una progressiva tendència privatitzadora de la sanitat i l'educació públiques, més enllà de l'abandó del projecte d'organització veguerial de Catalunya i el canvi de model urbanístic, anul·lant entre altres el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre i apostant per un creixement sense gaires limitacions, com demanen molts alcaldes de la federació nacionalista a l'Ebre.

Segurament la victòria de CiU i la derrota, per tant, del PSC i les altres formacions d'esquerres, que formaven el govern de l'Entesa Nacional de Progrés, es deu a una munió de causes acumulades que han format el que el president Montilla ha anomenat la tempesta perfecta. Amb tot, estic segur que, com tot bon decàleg, es resumeix en dos. Dues causes, com ara el context de la crisi econòmica més greu dels darrers vuitanta anys i l'exigència legítima de la ciutadania de solucions amb un govern fort, que contrastava amb la idea estesa mediàticament del govern de Catalunya com un guirigall mancat de cohesió i de lideratge. Que aquesta imatge no respongués en absolut a la realitat i ignorés la més que evident important acció de govern dels darrers set anys, ha importat poc. A Mas, només li ha calgut fer el mateix que els assessors li recomanen a Rajoy, parlar poc de programa, no sigui que l'electoral s'espanti, i esperar que la fruita caigui madura de l'arbre pel seu natural. En època de crisi, els ciutadans tendeixen majoritàriament a creure que la dreta sabrà respondre millor a les necessitats de l'economia. Ara, en l'acció de govern, si els resultats no responen a les espectatives creades, el manual els diu que només cal al·ludir a l'herència rebuda i als mals que com sempre venen de Madrid.

Tenim una bona feina al davant, rearticular l'alternativa de progrés a Catalunya. L'alternativa que representa el socialisme democràtic i que és l'única que a mig termini ens permetrà recuperar el creixement i que els beneficis d'aquest repercuteixin en el benestar de la majoria, i cal fer-ho formant part del projecte d'Espanya i d'Europa, que hem anat creant els últims anys, amb un model federal que respecti la diversitat, però es reforci per la suma, abandonant el nacionalisme caduc i fragmentador de la societat catalana.

Que ningú s'enganyi, els socialistes catalans sabrem renovar el nostre projecte, renovant lideratges i actualitzant el nostre programa, un programa que fa només dos anys ens va donar la victòria electoral més gran de la nostra història. El PSC és un partit de llarg recorregut, ben arrelat en la història i en la societat catalana i ens tornarem a situar aviat en l'espai central i majoritari de la nostra societat. Allò altre és l'alternança legítima i necessària en democràcia i base del sistema parlamentari modern.