En la recta final de la campanya

Dimarts dia vint-i-tres, vàrem fer un gran míting socialista a Tortosa. Montserrat Tura , consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya i número dos de la candidatura del PSC per Barcelona, va substituir al President Montilla, que no va poder assistir perquè hi havia previst el cara a cara amb Mas, que finalment no es va realitzar. Més de vuit-centes persones en un molt bon ambient i amb moltes ganes de revalidar en la presidència i el govern de la Generalitat. Vàrem intervenir també Xavier Sabaté i Núria Ventura, els dos primers candidats de la llista per la circunscripció de Tarragona, i jo mateix en nom de la federació ebrenca i de l'agrupació de Tortosa que feiem d'amfitrions de l'acte.

La crida unànim que vàrem fer va ser a escollir l'opció de progrés que representa el PSC, enfront del retorn de la dreta nacionalista de CiU. Vàrem recordar l'extraordinària obra de govern feta a Catalunya i especialment a les Terres de l'Ebre, comparada amb l'oblit dels vint-i-tres anys de CiU, que varen culminar amb l'opció transvassista del tàndem Pujol-Mas, donant suport al Plan Hidrológico Nacional del PP. Vàrem deixar clar que l'exemple de govern de CiU a Tortosa La Recepta Tortosina de Mas-Bel, significa autoritarisme, nepotisme, malifetes urbanístiques, pèssima gestió econòmica i més deute, i que només això és un motiu suficient per anar a votar massivament el diumenge i optar per continuar la via del progrés i de la justícia social "perquè en la sortida de la crisi, ningú no es quedi enrera" com va dir Montserrar Tura.

Enfront del projecte de CiU basat en un lideratge messiànic de Mas, segurament enyorant l'época Pujol, cal un projecte com el que lidera el president Montilla, un projecte col.lectiu, d'esquerres i catalanista, sense por a la convivència amb la resta d'Espanya, en un estat federal i profundament europeïsta. Un projecte capaç de treure'ns de la crisi sense que una part de la nostra societat, la més feble, ho hagi de pagar. Un projecte pensant en les persones i amb la prioritat de garantir la justícia social i la igualtat d'oportunitats. Un projecte d'equip pensat i preparat per governar el país comptant amb tots els ciutadans, molt ben exemplificat per la cita de Montserrat Tura en recordar la cita dels representants a les Corts catalanes medievals, quan es dirigien al monarca tot dient: Cada ú de nos som tan com vos, e tots junts molt més que vos.

Avui dijous omplirem el Palau Sant Jordi més que mai, i amb la mobilització de la ciutadania assegurarem una Garantia de Progrés per a Catalunya, amb la victòria del PSC diumenge.

La profunda convició democràtica del president Montilla

Dilluns passat vaig assistir a la conferència del President Montilla al Fórum Europa de Barcelona. Vam assistir a una exposició a les quals ens té acostumat el President, rigor, claredat d'idees i rotunditat en les conviccions.

Ha estat una clara, alhora que concisa, per raons de temps, reivindicació de l'obra de govern. Una obra de govern com no s'havia produït mai en la Generalitat contemporània. Una obra de govern que ha girat al voltant de tres prioritats, les persones, la societat i el país, per aquest ordre. Una obra de govern que ha reforçat extraordinàriament la cohesió social, que ha fet una gran inversió en infraestructures, sentant les bases per al creixement, i que ha portat l'autogovern del país, inclòs un nou sistema de finançament, a màxims històrics.

Amb tot, cal destacar la profunda convicció democràtica expressada pel President, en afirmar: "No accepto la derrota anticipada... la democràcia la fan els ciutadans i no les enquestes d'opinió". És l'expressió de la confiança profunda en la persona, en la seva condició de ciutadà, dipositari de drets i deures, és la vella convicció republicana, en el sentit etimològic del terme, que omple de sentit el sistema democràtic i que està en la base ideològica que sustenta el socialisme democràtic.

La mobilització democràtica dels ciutadans el dia 28 de novembre, per sobre del desànim que la conjuntura econòmica comporta, ha de permetre una majoria socialista i catalanista que respon a la realitat del país i que ha de permetre la recuperació econòmica i el progrés de l'autogovern de la mà del President Montilla.

XXII MARXA DEL PORT

Diumenge passat va tenir lloc la XXII Marxa del Port, organitzada per la UEC de Tortosa. Més de sis-cents participants, un dia excel·lent per caminar pel Port i, com sempre, molt bon ambient.

La caminada va discórrer per la zona de la Vall del terme del Mas de Barberans, passant entre altres indrets per l'Airosa i per la Cova del Vidre, amb unes vistes immillorables i amb alguna grimpadeta amb suport de cordes, baixant cap al Coll de Lloret, la qual cosa va retardar la marxa de molta gent, però és inevitable si es volen fer sortides interessants, i aquesta ho era. Un bon encert de Joan Tiron com a responsable de l'activitat.

Vaig poder col.laborar amb l'organització formant part de l'equip d'escombra de la marxa llarga, mirant que no hi hagués ningú endarrerit per problemes i retirant les cintes de senyalització del recorregut, fins i tot vaig pegar un parell de voltes de campana, en un coster, en fallar-me una petjada, però sense majors conseqüències. En arribar, un bon dinar de fesols, baldana, llonganissa i pastisset, ens va fer recuperar les energies emprades.

Un dia excel·lent, de molt bon record i un encert de nou de la UEC de Tortosa, que ressalta l'afició per l'excursionisme que hi ha a casa nostra, i que permet transmetre als més joves els valors del respecte a la natura, i el valor profundament democràtic de la solidaritat, consubstancials a les activitats de muntanya.

És l'hora d'anar a votar

El nostre país, Catalunya, està vivint una certa paradoxa. Per una banda estem en un moment de màxim autogovern, amb el millor finançament que mai no hem tingut i amb una bona expectativa de futur per la nostra ubicació al bell mig de l’euroregió de l’Arc Mediterrani, una de les regions europees amb major expectativa de futur, gràcies al conjunt d’infraestructures projectades. Tanmateix, estem en un moment difícil fruit de la greu crisi econòmica que patim, la més greu dels darrers vuitanta anys i que iniciada per l’avarícia dels sectors financers, ens ha perjudicat greument als treballadors, provocant elevades taxes d’atur.

Les polítiques socials, gràcies a la coincidència del govern socialista a Madrid i un govern d’esquerres a Catalunya, han rebut un impuls extraordinari amb la Llei de la dependència i l’extraordinari esforç en educació i salut que ha fet el govern de la Generalitat i la clara millora de les pensions, especialment les mínimes, que s’ha fet en els sis anys de govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot, fruit de la convivència de les dues situacions al·ludides, hi ha el risc clar que l’electorat, com ha passat en altres situacions de crisi, faci un escorament cap a la dreta, cap a polítiques conservadores que comporten una greu agressió als drets i interessos dels més febles, des de polítiques agressives de caire neoliberal, com ha passat ara als EUA.

A les Terres de l’Ebre, la paradoxa d’una hipotètica victòria de la dreta de CiU, significa, a més, ignorar no només l’abandonament del territori, amb amenaça de transvasament inclosa, en els vint-i-tres anys de govern de CiU, sinó també l’extraordinària inversió en infraestructures que ha fet el govern de l’Entesa Nacional de Progrés, com ara en el nou pont del Delta o les carreteres i els regadius de la Terra Alta, i la nova carretera de Vinallop a Ulldecona, passant per Santa Bàrbara, i la d'Horta a Xerta, i un gran equipament com el nou campus universitari de la URV a Tortosa.

Les enquestes, amb tot, no donen un gran transvasament de vots del PSC cap a CiU, el que donen és una extraordinària mobilització de l’electorat conservador, que veuen la necessitat inel·ludible de recuperar el poder, aprofitant el desgast que per a tot governant té el context de crisi, i alhora una forta incertesa sobre la mobilització de l’electorat socialista. Ara, més que mai cal una gran mobilització de l’electorat progressista i especialment dels electors socialistes, per assegurar una sortida eficaç de la crisi en línia amb l’estratègia 2020 de la Unió Europea i sobretot amb les polítiques socials necessàries, perque una vegada més no haguem de suportar els costos de l’ajustament, només els treballadors.

Si governa CiU, amb un hipotètic suport del PP, es veurà com un primer pas cap a la victòria del PP, que comptaria amb el suport de CiU a Espanya i tornarem a veure les polítiques de privatització de serveis com ara els sanitaris, la retallada efectiva de les pensions i una clara involució en matèria de drets civils. És l’hora de la responsabilitat cívica, de la responsabilitat democràtica, d’exercir el principi de la sobirania popular. És l’hora d’anar a votar massivament, perquè com ha de passar en democràcia, els drets de la majoria siguin els que prevaleixin.