dijous, 24 de juliol del 2008

Bona Festa de Renaixement




Tortosa s’ha endinsat ja al segle XVI, a través de la Festa del Renaixement, sense cap dubte l’activitat que més notorietat ens dóna arreu del país. Seran quatre dies en què tots els tortosins i tortosines, però també ciutadans d’arreu del nostre territori i arribats de molt lluny farem nostre el carrer per gaudir de tots els aspectes d’una festa que vam aconseguir que fos declarada d’Interés Turístic Nacional.

Tortosa compta avui amb aquest producte turístic, fet des del rigor i la seriositat, que és un actiu clau per al nostre creixement econòmic, perquè implica molts dels sectors productius de la nostra ciutat. És un gran aparador en què cal esmerçar esforços per oferir la nostra millor imatge. A més, la Festa és també una reivindicació de la nostra ciutat històrica, que ha anat millorant la seva imatge gràcies a l’aposta que en el seu moment vam fer des de l’Ajuntament per a la seva recuperació de la mà del Govern de la Generalitat de Catalunya a través de la Llei de Barris.


La Festa és un motiu d’orgull per als tortosins per haver aconseguit fer-ne un capital important del qual en fem partíceps a totes les Terres de l’Ebre. Passejarem aquests dies pels carrers de Tortosa, tal qual fórem aquells tortosins i tortosines que van ajudar a convertir la nostra ciutat en un referent a la Catalunya del Renaixement. Celebrem, puny en alt com els tortosins i tortosines del campament de Les Quincalles, que amb encert reivindiquen la força del poble de Tortosa al segle XVI, que ja han arribat aquests quatre dies de Festa.


Bona Festa del Renaixement!!!

dimecres, 23 de juliol del 2008

Més força per aconseguir la Vegueria


Aquest cap se setmana els socialistes catalans hem celebrat el nostre onzè congrés. Un congrés que s'ha desenvolupat en un clima d'unitat i de cohesió força remarcable. Els socialistes hem debatut i aprovat propostes força importants per a la governació del país, mentre que altres forces polítiques han dedicat els seus a debatre problemes interns i mirar de posar ordre a les pròpies files.

En clau de Terres de l'Ebre, voldria destacar la proposta d'avançar cap a una ordenació del país en set vegueries i que la primera i d'immediata creació sigui la de l'Ebre. És una antiga aspiració del nostre territori que ara de la mà del govern de l'Entesa Nacional de Progrés, presidit per José Montilla, agafa concreció a partir del marc, que crea l'Estatut de 2006, impulsat pel govern de Pascual Maragall. Després de 23 anys de governs, del nacionalisme conservador, presidits per Jordi Pujol, no ha estat fins l'arribada de governs d'esquerra amb presidència socialista, que s'ha encarat seriosament l'ordenació territorial del país, que va iniciar la Generalitat republicana i que va quedar truncada amb el franquisme. Ha fet falta la tornada de les esquerres al poder autonòmic a Catalunya per concretar el que també va ser una reivindicació de l'oposició clandestina i democràtica, durant la llarga nit del franquisme.

El nostre congrés ha permés que tinguem a la Núria Ventura a l'Executiva Nacional. Núria és una jove promesa del socialisme ebrenc, ja amb importants responsabilitats en aquest moment i que té un important futur al davant. Substitueix a Pepín Beltran un altre actiu molt important de la nostra federació i que recentment ha fet el salt a una important responsabilitat, al capdavant d'una Direcció del Departament d'Educació, a Barcelona.
Ara els socialistes ebrencs, esmerçarem tots els nostres esforços de cara a preparar el congrés de federació per a la tardor. Un congrés necessari per reforçar la nostra acció política, i consolidar la nostra posició de primera força del territori guanyada per golejada, en les darreres eleccions generals. Un congrés que s'esta preparant amb respecte a la diversitat del nostre territori i alhora, amb un bon clima d'unitat i cohesió, que ha de donar els millors fruits.

dimecres, 16 de juliol del 2008

En record de Pepe Ramos

Voldria des d'aquí evocar el record de l'amic Pepe Ramos, recentment traspassat. El recordo de tota la vida, recordo el seu establiment de fotografia com part del paisatge del nostre Coll de Sant Joan. Tot i ser de la generació dels meus pares, vaig poder fer una bona amistat amb ell, per les inquietuds i les coviccions que compartíem. La relació, primer va ser al Casal Tortosí, on ell era un dels més actius responsables de Cantaires de l'Ebre-Delta i jo com molts altres joves estudiants i antifranquistes treballava intensament des de les files del Club Universitari.

Aviat vingué la militància al clandestí PSUC, ell ja era dels antics de la casa, i allí varem desenvolupar un treball polític ple d'il.lusions i esperances, que no sempre arribaren a ser realitat, però com diu el poeta, lo important no és arribar a la nostra Ítaca, lo important és fer el camí i aquest segur que el vàrem fer. Després varen venir temps de discrepància política, però sempre vàrem mantenir l'amistat. Em queda, ens queda el record d'un home senzill i alhora un gran home, per la grandesa dels seus ideals, un bon tortosí i un bon regidor de la nostra ciutat.

Descansi en pau.

Una Europa més democràtica, eficaç i transparent

Ahir vaig intervenir en el Ple del Senat en representacó de l'Entesa Catalana de Progrés en el debat sobre la ratificació del Tractat de Lisboa. Aquest tractat avança en una Europa més democràtica, eficaç i transparent a la vegada que passa a tenir una veu única en l’escena internacional.


Estem donant un pas endavant tot superant la crisi que va provocar la no aprovació del tractat de la Constitució europea. Ara, amb el Tractat de Lisboa recollim una aspiració secular: la construcció d’Europa. És el que Ortega va anomenar a La rebelión de las masas “el fons comú europeu”, un substrat comú dins de la diversitat. L'europeisme està molt arrelat al catalanisme d’esquerres i revalidem la nostra aposta per una Europa federal.

Amb aquest tractat, Europa passa a tenir personalitat unitària, amb una veu única en un món globalitzat, i s’avança en una Europa més democràtica i transparent. En aquest sentit, es reconeix la iniciativa ciutadana, es preveu la retirada de la Unió per a qualsevol estat membre, es dissenya una Europa més eficaç, es crea el càrrec de president del Consell europeu i es rebaixa la necessitat de la unanimitat en les grans decisions. El Tractat de Lisboa millora la capacitat d’actuació en matèries que afecten a la qualitat de vida dels ciutadans, és una Europa de drets i valors que avança també en seguretat, defensa i medi ambient.

L'Entesa va tenir llibertat de vot per decidir sobre aquesta ratificació. La majoria socialista vam vota-hi a favor, però som un grup plural i hi ha membres que veuen amb més gravetat algunes de les limitacions del Tractat, com l’excessiu paper dels estats i el limitat paper del Parlament Europeu i dels parlaments autonòmics.

diumenge, 6 de juliol del 2008

Tres-cents anys de menys llibertats?



Dissabte passat, hem assistit a la commemoració de la caiguda de Tortosa, el 10 de juliol de 1708 a mans del Duc d'Orleans, comandant de les tropes de Felip Vè. L'acte estava organitzat per la Fundació Raimon Llull i forma part d'un seguit d'actes que han de cloure l'11 de setembre de 2014.

L'acte ha anat acompanyat de tots els tòpics comuns de l'ideari nacionalista que darrerament s'ha vingut en anomenar sobiranista, i la veritat és que ofèn el simplisme, en que es parla de la nostra història, deliberadament en uns casos i per simple ignorància en altres, a més a més de voler donar-li un caire institucional, no exempt de litúrgia medievalitzant en el marc de la nostra catedral de Santa Maria.

La commemoració pretén recordar "els tres-cents anys de la pèrdua de les llibertats dels pobles catalans" amb l'objectiu entre altres de "refermar la lluita per recuperar els drets i construir un futur en llibertat", amb l'afegit d'alguna il·lustre personalitat local que es tracta de "recuperar la identitat nacional".

La idea de recuperar les llibertats dels pobles catalans, es fonamenta en la premissa sorprenent, que abans de 1700 vivíem en un règim de llibertats superior a l'actual, i exactament el mateix en tot allò que es refereix a la recuperació de drets i construir un futur en (major?) llibertat. Premisses totes que només s'entenen si hi afegim el comentari de l'il.lustre edil tortosí, tot al·ludint a la recuperació de la identitat nacional.

I és clar, no estem parlant de les llibertats ni dels drets de les persones, estem parlant de la nació, allò que un il.lustre nacionalista espanyol va definir com "una unidad de destino en lo universal" predestinada ja des de la més remota antiguitat, i que s'ha anat obrint pas a tort i a dret al llarg del temps rebutjant les agressions dels seus enemics, entestats en impedir l'acompliment del seu destí sagrat. Perquè el concepte modern de nació, com a comunitat sobirana de ciutadans lliures, l'hauríem de datar amb la Revolució Francesa el 1789, i per tant alguns anys posteriors als fets que ens ocupen. Els historiadors Josep Ma. Salrach i Eulalia Duran, en el segon volum de la seva "Història del Països Catalans", expliquen molt bé, com el terme nació, que si és emprat en molts documents contemporanis, de la Guerra de Successió a la corona d'Espanya, ho és referint-se segons el moment, al Principat de Catalunya, a la corona d'Aragó o a tota la corona hispànica.

És ben cert que el Decret de Nova Planta de 1716, conseqüència de la guerra va significar la pèrdua de la majoria de les institucions catalanes d'origen medieval i la seva substitució per unes altres de matriu castellana o francesa. En alguns casos, com ara els corregiments que substituiran les antigues vegueries, tot s'ha de dir, més ben adaptats a les necessitats d'una administració moderna, ja que entre altres coses, no excloïen del seu abast els dominis senyorials.

Es dóna la paradoxa que després de coronar-se rei a Madrid l'any 1701, pocs mesos després Felip D'Anjou es corona rei a Barcelona, i reunint Les Corts, accepta totes les demandes que se li plantegen pels tres estaments, entre elles respectar els privilegis i les constitucions del Principat. Només l'esclat d'una guerra internacional entre les diferents potències europees l'any 1702, les maniobres del agents anglesos, austríacs i holandesos i el terreny adobat d'un malestar latent, entre pagesos i menestrals del Principat, d'origen clarament social i econòmic, farà que Catalunya es vegi immersa en una guerra, que com totes portarà morts, fam, destrucció i la repressió posterior contra els vençuts. No és una guerra nacional, com diu l'historiador Pierre Vilar, una vegada més Catalunya intervindrà per reconduir el destí d'Espanya, intentant sostreure's a les conseqüencies, de la ja llarga decadència castellana. Més paradoxal serà però, que la derrota militar, obrirà pas a un segle d'extraordinaria prosperitat demogràfica, agrícola i industrial del Principat.

L'any 1716, vàrem perdre unes institucions medievals, volgudes perquè formen part de la nostra història, amb tots els seus pros i contres. Però no deixen d'ésser Les Corts i la Diputació del General, institucions estamentals d'origen feudal, instruments dels estaments privilegiats, per contrapesar els poder dels monarques i evitar que afectés als seus privilegis, però res a veure amb les institucions modernes d'origen democràtic. Afortunadament l'origen democràtic de les nostres institucions nacionals actuals, El Parlament i la Generalitat, no té res a veure amb les institucions derogades el 1716 i sí tenen un precedent clar, en la Segona República espanyola i el seu origen directe en la constitució de 1978 i els estatuts d'autonomia de 1979 i 2006.

La manipulació i la tergiversació de la nostra història, utilitzant fins i tot les nostres institucions públiques, fa un mal servei a Catalunya i provoca vergonya aliena, per alguns governants que ens toca patir.




FOTOGRAFIA


Membres del govern de la República Espanyola i de la Generalitat de Catalunya en l'acte de signatura de la llei de l'Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià: Marcel.lí Domingo,Luis de Zulueta,Niceto Alcalà Zamora,Jaume Carner,Indalecio Prieto,Gonzalo Queipo de LLano,J.Aiguader,Lluís Companys i Josep Tarradelles