Bones festes i un 2008 esplèndid

Aprofito el meu bloc personal per desitjar-vos unes bones festes i un 2008 esplèndid. I ho faig amb aquestes imatges del nou Mercat del Peix. És la mostra de com la voluntat, la tenacitat, el treball i la lluita són elements necessaris per tirar endavant els nostres projectes de futur. Ens hem de felicitar plegats d'una obra que ha permès recuperar per a la ciutadania un espai per passejar, per xerrar amb els amics, per estar-s'hi, a la vegada que embelleix el centre de la nostra ciutat.

Aprofitant aquesta bona notícia us reitero el meu desig sincer d'un any 2008 pròsper i ple d'alegries.

Homenatge a la gent que va lluitar contra el transvasament

Diumenge vaig assistir a l’acte organitzat amb motiu de la inauguració del monument a la lluita de la gent contra el transvasament. Ho vaig fer acompanyat d’un bon nombre de socialistes que al llarg dels gairebé cinc anys vam estar al costat de la gent de l’Ebre, que vam sortir a les manifestacions, que ens vam abocar a defensar en totes les instàncies públiques els arguments que mostraven perquè no podíem acceptar un atemptat tant greu contra el nostre principal recurs, l’aigua. Hi vam ser presents perquè volíem manifestar el nostre homenatge més sincer a tots aquells i aquelles que van fer possible una lluita que es va esdevenir en modèlica. Ho vam fer des de la nostra convicció que vam treballar fort i dur, però que va valer la pena. Un esforç, una tenacitat i una aposta per la Nova Cultura de l’Aigua, que va ser escoltada ràpidament pel nou govern socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, que entre les primeres decisions que va prendre en accedir a la presidència va ser derogar aquest transvasament tant nociu per als nostres interessos. Ho vam fer perquè els ebrencs i les ebrenques mereixen molt més encara que aquest bell monument que recordarà per sempre la lluita d’un poble.
Però lamentablement vam haver de mostrar una vegada més que no tot val en la política i que hi havia d’haver algú que aixequés la veu davant la hipocresia de veure com els que en el seu moment van defensar aquest transvasament, els polítics de CiU, ara ocupaven un lloc d’honor i s’encarregaven d’inaugurar un monument erigit en record als que van lluitar precisament contra un transvasament que va comptar amb la malaurada complicitat de CiU i el seu vot favorable al transvasament a les Corts Generals. Per cert, formació amb qui em vaig haver d’esbatussar de valent al Senat per frenar aquest espoli. Per això, com no podia ser de cap altra manera, i d’acord amb la nostra convicció, per dignitat i justícia històrica, vam haver d’abandonar l’acte en el moment en què el senyor Bel, l’alcalde convergent de Tortosa va iniciar el seu discurs. On era el senyor Bel mentre ens marejàvem dalt d’un catamarà cap a Mallorca? On era el senyor Bel i Convergència mentre el fred ens calava els ossos a Brussel·les? On era mentre cridàvem fort i clar El Riu és Vida a Barcelona? Hi era a la Marxa Blava o a Son Port? Què feia mentre a Tortosa, Amposta, Deltebre i Móra d’Ebre la gent, els seus conciutadans ebrencs, ens manifestàvem contra l’espoli previst pel PP amb connivència amb CiU? El senyor Bel, com el senyor Panisello, per cert, a qui vam haver de portar als tribunals pel seu entossudiment de formar part del Cpide, institució encarregada d’administrar la venda del nostre riu, el senyor Bel i el senyor Panisello i molts altres càrrecs de CiU presents a l’acte de diumenge no van moure ni un dit per aquest territori aleshores. Potser ho han fet ara, perquè el territori va guanyar gràcies al suport del govern socialista de Madrid. I ara, com que els costa poc, han decidit fer el paperot i gastar-se uns quants euros amb el monument, que per cert, per part de Tortosa ja ho vam deixar enllestit amb el nostre govern, i així rentar el seus pecats. Però a nosaltres no se’ns compra ni tampoc oblidem i, per això, hem volgut boicotejar un discurs hipòcrita i sense sentiment del nostre actual alcalde.

Alerta a les amenaces de transvasament del PP

Fa pocs dies La Verdad de Murcia publicava una informació que ens ha de fer estar alerta una vegada més davant l’amenaça constant del Partit Popular de reprendre el projecte de transvasament de l’Ebre en cas que torni a governar Espanya. Així, aquest mitjà recollia en portada que “Aznar assegura que el PP reprendrà el transvasament de l’Ebre”. Fins i tot, aquest diari recull unes declaracions que encara van més enllà d’aquesta promesa i que són tota una provocació. Així hi trobem en paraules d’Aznar: “Alguna vegada tindrem l’oportunitat d’acabar allò que vam començar a Abarán”, en referència al 18 de febrer de 2004, dia en què es va col·locar la primera pedra del transvasament de l’Ebre. Ara més que mai és necessari que la ciutadania no oblidi els partits que van donar suport al que hauria pogut estar el major espoli del territori i actuï en conseqüència. No baixem la guàrdia, ja que cal estar a l’aguait d’un possible pacte CiU i PP a Madrid en la mateixa línia de col·laboració que tots dos partits han mantingut respecte al veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat.
Cal que recordem el paper clau que va jugar el president José Luis Rodríguez Zapatero en derogar aquest transvasament, una de les primeres decisions que va prendre en arribar a la presidència del Govern, i sobretot no ens deixem enganyar per aquells que a través de mitjans públics continuen agredint al nostre territori amb publicitat (més aviat propaganda política pura i dura) que vol avalar el que científicament és inavalable.

Pressupostos Generals de l'Estat 2008

Aquesta setmana en el ple del Senat, hem assistit a una situació política que és bona d'analitzar. Em refereixo al veto a la secció 27 del projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat, referida al Ministeri de l'Habitatge, que bloqueja la tramitació i obliga a retornar-los al Congrés dels Diputats, on serà necessaria la majoria absoluta, es a dir 176 vots per aprovar-lo.Aquest veto ha estat presentat pel grup de CiU, però si tenim en compte que aquest grup només consta de 6 senadors, entendrem que la seva victoria amb 137 vots es va deure de manera principal, al supot incondicional del grup del PP, i al suport irrellevant des del punt de vista quantitatiu, però preocupant des del punt de vista polític dels quatre senadors d'ERC, que formen part del grup de l'Entesa Catalana de Progrés, amb dos senadors de IC-IU i deu senadors del PSC, que varem votar en contra del veto. Quin era l'objectiu ce CiU? qué volia evidenciar que quan els interessa pacten amb el PP, digui el que digui el senyor notari? potser si, ara bé el que han aconsseguit és, que si el govern no aconsegueix la majoria absoluta al Congrés, els 4365 mil.lions d'€, que en l'acord Solbes-Castells, desenvolupant allò que preveu l'estatut van destinats a finaçar les inversions que Catalunya necessita, quedin sense efecte.Torna a rondar en l'horitzó un possible pacte PP-CiU, si els resultats electorals ho permeten, a Catalunya i molt especialment a les Terres de l'Ebre ja sabem quin pa s'hi dona. Aviat d'aqui tres mesos se'ns convocarà a eleccions generals on podrem exercir el veritable "dret a decidir". Es necessari que en aquell moment ho fem tenint fresca la memòria i no oblidant qui ens pot tornar a vendre, per un plat de llenties.

Entorn del constitucionalisme

Per primera vegada d'ençà l'any 1979, any en que es varen constituir els primers ajuntaments democràtics després de la dictadura franquista, l'ajuntament de Tortosa no ha fet cap tipus de celebració amb motiu del dia de la Constitució. Podriem estar davant d'un fet irrellevant si no fos per que te elements inquietants. Segurament no es casualitat si tenim en compte el perfil de l'actual alcalde el senyor Bel i Accensi militant d'una formació com CiU, situada en l'àmbit de la dreta nacionalista, que està fent una deriva cap a la radicalitat sobiranista, tot i tenint en compte que els seus predecessors del mateix partit senyors Beguer i Curto, es varen mostrar sempre més que respectuosos amb el marc constitucional.
Quan la dreta es mostra anticonstitucional, cosa que ha passat sovint en els dos darrers segles, que son tot el periode de la història constitucional d'Espanya d'ençà la constitució de 1912, els ciutadans d'esquerres ens comencem a inquietar força, per que qüestionar la constitució, és qüestionar el marc regulador de l'estat de dret, allò que és la garantia de l'exercici de les llibertats democràtiques. Fer-ho des de posicions nacionalistes, encara que a alguns els ho pugui semblar, tampoc es nou. Els constitucionalistes del segle dinou, liberals en sentit genèric, es varen trobar amb una oposició ferotge per part dels carlins, de forta tradició a les nostres terres, alguns dels actuals dirigents de la dreta local tenen fortes i recents vinculacions familiars amb aquest corrent ideològic, que aixecaren la bandera de la defensa de la terra, dels furs, de les lleis tradicionals i de la religió, que tingueren una especial implantació a Catalunya, el Païs Basc i Navarra.
Avui ens tornem a trobar amb determinats dirigents polítics de la dreta local i de tarannà profundament conservador que tornen a anteposar la idea de patria a la del marc constitucional. No puc evitar que em recorde allò de que abans és la terra que els drets civils, la nació com un ens predestinat i determinat des de la més remota antiguetat, abans que l'estat format per ciutadans lliures i iguals en drets i deures, que estableixen democraticament el seu marc de convivència entorn d'un gran pacte, que es concreta en la constitució i que es va adaptant constantment als canvis de la societat.
Carlins, liberals, afortunadament avui encara només és un mal record del passat.